Vicente Durbà: La petjada de quatre dècades en el Col·legi Virgen al Pie de la Cruz

Esforç, sacrifici, treball dur... Són alguns dels valors que Vicente Durbà va mamar des de ben xicotet i que encara hui intenta inculcar als seus alumnes. Com a professor, i també com a director del Col·legi Virgen al Pie de la Cruz. Ara comença el seu tercer i últim curs com a jubilat parcial, a punt de tancar esta llarga etapa, però no sense abans deixar una petjada en quaranta cursos de joves que ha vist passar, aprendre, créixer i evolucionar al ritme de la societat.

Nascut en el si d'una família humil, Vicente Durbá va mamar des de ben xicotet els valors que impregnen l'horta valenciana: esforç, sacrifici, amor per la terra... «Em sent molt orgullós de ser fill d'agricultors», assegura. I va anar en este entorn rural on, a poc a poc, va créixer en ell una forta admiració cap al natural, alguna cosa que ha determinat la seua professió i la seua vida.

Quan va tindre l'edat suficient, un cúmul de circumstàncies i l'esforç dels seus pares van aconseguir que Vicente poguera ingressar en l'internat de salesians de València, on va passar set anys estudiant. «Guarde molt bon record de l'educació que em van donar». Més tard va arribar el moment de triar la seua carrera universitària i, fidel a les seues arrels, va optar per Ciències Biològiques.

«Crec que una de les manifestacions de Déu és tot el que ha creat», apunta Durbà, educat en els valors del cristianisme: «Vaig triar esta carrera perquè m'agrada la naturalesa». De fet, als quatre anys ja ajudava al seu pare en el camp, una afició que sempre ha combinat amb la seua professió.

«Saps l'enorme satisfacció que sents quan et pegues una bona suada en el camp, et gires i dius: Què net s'ha quedat?», comenta el professor: «No és el mateix que quan estàs en classe explicant, després veus l'examen i dius... Senyor, què han aprés?», fa broma.

Però l'ensenyament també li ompli, i molt. De fet, ha passat quasi quaranta anys tractant de transmetre als seus alumnes els valors que els seus pares li van inculcar des de xicotet. «M'agrada molt, és bastant sacrificat però em trobe satisfet amb el treball realitzat».

El Col·legi Virgen al Pie de la Cruz ha sigut la seua segona casa des de 1981, quan va començar a treballar com a docent dels cicles formatius —l'únic tipus d'ensenyament que llavors oferia el centre—. Encara que ell era llicenciat en Ciències Biològiques, al principi va impartir Naturals, Matemàtiques, Física i Química... I també altres assignatures menys relacionades amb la seua especialitat, com a Dibuix, Constitució... En aquella època, un professor podia impartir qualsevol matèria.

249-vicente-durba-3

Un col·legi amb història

Més tard, el tancament del col·legi dels Caputxins de Massamagrell, on molts joves de Puçol estudiaven EGB, va portar als seus professors a crear una cooperativa i llogar aules al Virgen al Pie de la Cruz per a poder continuar amb el seu ensenyament. Van batejar este nou espai com a Col·legi Santa Marta, i «va calar tant en la població que hui dia tots ens coneixen així».

Durant quasi 10 anys van funcionar com dues escoles independents, fins que a mitjan dècada dels 90 es van unificar sota el nom inicial del centre, donant lloc al col·legi que hui imparteix des d'Educació Infantil i Primària fins a l'ESO, incloent els seus cicles formatius: Formació Professional Bàsica, Grau Mitjà i Grau Superior en Electricitat, Grau Mitjà en Gestió Administrativa... I també Grau Mitjà en Cuina, que va ser «el primer col·legi de la província de València a incorporar aquest cicle».

Sis anys després d'entrar en el centre, Vicente Durbà va ser nomenat director acadèmic i, en 1999, es va convertir en el representant de la titularitat del col·legi. Des de llavors ostenta tots dos càrrecs, encara que per a ell «no és una medalleta per a anar ensenyant, sinó un servei més al centre», assegura: «En un moment donat se'm va demanar, i ací he continuat mentre se m'ha demanat».

Educació concertada: el dret a triar

Bàsicament s'encarrega de les qüestions acadèmiques i laborals, a més de representar els poders enfront de Conselleria i altres organismes públics. Com a col·legi concertat, «estem obligats a complir moltes de les condicions que tenen els col·legis públics, començant per l'admissió: perquè un alumne ingresse, ha de comptar amb els criteris que estableix Conselleria».

A nivell laboral és diferent, perquè els professors no són funcionaris i, quan hi ha canvis en la plantilla, «els que es van no canvien a un altre col·legi sinó que es van a l'atur». D'altra banda, este tipus de centres «li resulten a l'Administració més barats que els públics», destaca Durbà, que reconeix tindre llibertat a l'hora d'educar als alumnes, «però sempre dels límits de la llei i dels marges que estableix Conselleria».

Però l'existència d'esta mena de centres respon, sobretot, a la necessitat d'oferir a les famílies el dret a triar el tipus d'educació que desitgen per als seus fills. És un dret reconegut en diversos àmbits internacionals i en la Constitució Espanyola, apunta el director, «i no ha de dependre de la situació econòmica de les famílies», perquè moltes no poden permetre's estudiar en la privada i, «si només existiren la pública i la privada, les famílies sense recursos econòmics no podrien triar».

En la concertada, subratlla Durbà, poden trobar una alternativa, «no perquè és millor o pitjor, sinó perquè tenen el dret a triar, i poden vindre tant rics com pobres». Triar, per exemple, estudiar en un col·legi catòlic.

«Som un centre catòlic de l'Església Diocesana, i eduquem des de l'antropologia cristiana perquè entenc que no sols cal donar coneixements de matemàtiques i altres matèries, sinó també col·laborar amb els pares en l'educació, ja que per alguna cosa ens han elegit», apunta el director, que posa com a model de vida davant els seus alumnes a Jesús de Natzaret.

De fet, el centre guarda una estreta relació amb la Parròquia Santa Marta, el rector de la qual, Vicente Gonzálvez, ostenta la titularitat del col·legi davant l'arquebisbe de València, president de la Fundació Canònica Virgen al Pie de la Cruz. La junta de la fundació està composta per tots aquells sacerdots que exerceixen a Puçol, i per una persona laica. «Don Vicente va delegar en mi, amb l'acord de tota la junta, encara que ell és el representant davant l'arquebisbe i està al corrent de tot, acudeix a les reunions, està present en la presa de decisions...», explica Durbà.

En definitiva, la religió està present en el dia a dia dels alumnes i treballadors del col·legi, encara que els pares tenen la llibertat de triar l'assignatura de religió o una optativa per als seus fills. Però per a ells, la religió «no és una assignatura sinó una manera d'educar», amb valors que rebutgen la discriminació, el racisme, la violència, el sexisme... «Està en l'Evangeli, no estem fent gens estrany».

249-vicente-durba-4

Esforç i altres valors

Estes no són les úniques idees presents en l'educació del Colegio Virgen al Pie de la Cruz. De la mateixa manera que Vicente Durbà va ser educat en el respecte, esforç i sacrifici per a tirar avant, intenta inculcar aquests valors als seus alumnes.

Encara que, després de 39 anys d'ensenyament, ha pogut comprovar canvis preocupants... «Per descomptat els alumnes de l'any 80 no eren com els de 2020» apunta el professor des d'una perspectiva «molt molt personal»: «Aquells alumnes feien gamberrades com tots, però eren més nobles i es respectava molt més la figura del professor». A vegades esta falta de respecte va més enllà de l'alumne i arriba a les famílies.

Tot, en un marc legislatiu que evoluciona amb cada canvi de govern. «No sé quantes lleis educatives portem ja, he perdut el compte i ara sembla que hi ha una altra en cerns», comenta Durbà, disgustat davant els canvis que atenen els interessos partidistes: «Països del nostre entorn porten dècades amb la mateixa llei educativa i només es realitzen xicotetes reformes... Crec que d'una vegada per sempre podrien posar-se d'acord i fer una llei consensuada amb una majoria, i que dure».

Estos canvis legislatius no afecten el contingut de les assignatures, que han variat ben poc des de les últimes dècades; atenen sobretot la metodologia d'ensenyament. «Quan jo vaig començar tot era classe magistral, però ara s'intercala amb una altra mena de mètodes». Treball corporatiu, projectes interdisciplinaris, exposicions... A més de la introducció dels sistemes informàtics.

Una de les queixes més habituals per part de l'alumnat actual és l'estudi memorístic, perquè no ho consideren el mètode més adequat per a comprendre i aprendre. «Per a mi memoritzar i aprendre no sempre són coses diferents; exercitar la memòria és necessari perquè ajuda a enfortir mecanismes neuronals i cerebrals», destaca Vicente Durbà. «És com anar a un gimnàs i alçar pesos... Aqueix exercici no et servirà en el dia a dia, però si tens els braços musculosos sí et pot ajudar».

En definitiva, memoritzar ajuda a desenvolupar una sèrie de capacitats que poden ser molt útils en diferents aspectes de la vida, segons el director, al que se suma el fet que la EBAU —la nova selectivitat— segueix un model d'examen memorístic, «per tant fa falta que l'alumne comprenga, i també memoritze».

L'ensenyament post coronavirus

Encara que els pròxims cursos probablement segueixen una metodologia d'ensenyament similar a la d'estos últims anys, l'arribada de la pandèmia ha suposat una forta sacsejada al paradigma educatiu. Les previsions entorn del virus van canviant i, per tant, «no podem saber què ocorrerà de cara al pròxim curs».

Mentre alguns científics consideren difícil que es done un brot similar al dels últims mesos, «uns altres asseguren que el virus estarà actiu almenys dos anys més, així que podem fer previsions però ningú fa gust de ciència exacta què passarà».

Mentrestant, només cal viure el dia a dia ateses les normes i recomanacions de les autoritats... I posar en pràctica el carpe diem, fa broma Durbà, que es troba en l'últim curs en jubilació parcial i espera jubilar-se per complet a la fi de l'any que ve, als seus 64 anys. «Ens anem fent majors i interessa que hi haja gent jove perquè puguen trobar treball i rejovenisquen a poc a poc el col·legi», apunta el que ha sigut el seu director durant els últims 21 anys, i professor des de fa 39.

Així podrà jubilar-se l'any que ve després tota una vida intentant transmetre els seus coneixements i valors a centenars i centenars d'estudiants. Alguns més aplicats i uns altres menys. «Sempre els he tractats a tots per igual, tant al que feia cas com al que no... És una labor sacrificada». Tot, malgrat el poc valor que a vegades s'atorga als mestres: «Igual després d'estos mesos de confinament alguns pares ens valoren una mica més...», fa broma.

Encara que una vegada jubilat l'any que ve ja no podrà continuar inculcant els valors que li van ensenyar de xicotet i que han encaminat la seua vida, pot estar tranquil: pel que sembla ha deixat una petjada inesborrable —com a professor i com a director— en el Col·legi Virgen al Pie de la Cruz. Però també en els centenars de joves que ha vist esforçar-se, treballar, aprendre... I en definitiva, créixer com a persones: una enorme satisfacció per a Vicente Durbà: un docent que ha viscut les últimes quatre dècades bolcat en l'ensenyament.

Informa: Irene Mollà | Fotos: Sabín

249-vicente-durba-2

20 Juliol 2020
FaceBook  Twitter  
  • Imprimeix