Jaume I, València, història, fantasia… i el drac davall la ciutat

Coneixes la història del rata penada que apareix en l'escut de València? Fins a quin punt els templers van ser responsables de l'educació del Conquistador? Saps com va aconseguir Jaume I mantindre la pau després de la conquista de València? El divendres 11 de novembre, a les 19.30 hores, en la Casa de Cultura de Puçol, David March Chulvi respon a estes preguntes amb la presentació de la seua novel·la El dragón bajo la ciudad. Una lliçó d'Història, una fantasia històrica… que David va aconseguir tirar endavant després de presentar el projecte en distintes editorials l'única resposta del qual va ser: i tu qui eres?

Jaime, junt amb el seu cosí Ramón Berenguer, i al mestre de l'Orde del Temple Guillermo de Montredó, havien descendit pels passadissos subterranis del castell de Monzón fins a arribar a una caverna ocupada per una gran bassa d'aigua. També els acompanyava un aprenent de cavaller, que subjectava la torxa que els abrigava de la foscor”.

Així comença El dragón bajo la ciudad, la primera novel·la de David March, un jove assaonat en multitud de concursos de relats breus en què ha aconseguit distints premis, experiència i la urgent necessitat de transformar eixes xicotetes narracions en una Història no sols més llarga i més complexa sinó també fidel al seu interés per combinar la realitat amb la fantasia, o millor dita, a la seua passió per “un món absolutament real en el que es filtra la fantasia, generant dubtes, obrint portes”.

La documentació històrica i les llegendes no tenen per què estar renyides. La Història Oficial quasi sempre recolza la primera i ignora la resta, clar que és una història escrita pels vencedors, no pels que romanen en l'oblit… o formen part del territori de la imaginació.

La idea va sorgir de la rata penada que corona l'escut de València i les llegendes que li rodegen”, apunta el jove autor. “La busca em va portar a escriure un primer conte, que és la base de tot, en el que es narra la trobada entre Jaume I i el drac. Posteriorment ho vaig mesclar amb un segon relat, que era una autobiografia del riu Túria, llavors Guadalaviar, i d'ací va sorgir la novel·la, en la que a més hi ha un substrat ecologista: la Terra no ens pertany als hòmens, sinó a la pròpia Terra i els sers que la poblen… són ells els que ens permeten governar-la si la respectem”.

Abans d'arribar l'any 2013 als relats curts, David ja havia escrit alguns textos i guions de curtmetratges durant la carrera d'Audiovisuals, inclús va arribar a escriure un llargmetratge sobre la història de Puçol… combinada amb algunes llegendes, naturalment.

Amb els seus relats va començar a presentar-se en concursos i guanyar-los, la qual cosa per a ell va suposar una espenta imprescindible per a continuar escrivint: L'eruga que no volia ser palometa va aconseguir el primer premi a Guardamar del Segura, Segon bou va guanyar en el poble gallec d'Arbo i El lladre de besos va fer el propi en Alhaurín de la Torre, a més de ser finalista en altres certàmens amb distints relats.

Amb tots ells potser em plantege algun dia editar una col·lecció de relats breus en un únic llibre, encara que de moment és una cosa que no m'atrau, perquè crec que cada un té el seu estil, el seu moment i és complex agrupar-los”.

Complex per la varietat, no per la temàtica, perquè tots responen al perfil de relat històric combinat amb narració fantàstica, on s'endevina l'ombra literària d'Íker Jiménez o la cinematogràfica de Guillermo el Toro.

Temàtica que també es filtra en El dragón bajo la ciudad, a la que a més de fantasia i història s'unix el substrat ecologista: la Terra no ens pertany i hem d'aprendre a respectar-la perquè ens permeten governar-la, una realitat que el drac ensenya al mateix Jaume I, conquistador de València.

Amb eixe còctel, March Chulvi es va presentar en distintes editorials, més pendents del nom l'autor que de la qualitat del text, i en totes elles va obtindre la mateixa resposta: I tu qui eres? Un exemple significatiu de la realitat a què s'enfronten els autors nouvinguts: si no tens un nom, encara que acumules premis, quasi ningú s'atrevix a donar-li una oportunitat al teu treball, per més brillant que puga ser.

Va ser molt dur veure que algunes ni tan sols el llegien. Així que al final vaig optar per l'autoedició amb Olelibros.com, on em van parlar de la possibilitat de buscar mecenes que ajudaren a eixir el llibre avant i entre tots vam aconseguir tindre a l'octubre la primera edició disponible, de la qual realitzarem presentacions a Puçol, Tavernes Blanques i Sagunt en els mesos de novembre i desembre”.

La família, l'autoedició i continuar escrivint, sobretot relats, però també una segona novel·la amb paràmetres semblants: la història d'un jugador de ping-pong que un dia es queda pegat a una cadira i no aconseguix alçar-se… un argument on també aguaita una altra influència, l'ombra de Cortázar.

Així, mentres treballa en els Alucine i escriu en els buits que troba, David ha començat la llarga llista de birles per a presentar la seua novel·la: una hàbil mescla de realitat i fantasia, on l'autor no presumix de la seua erudició, sinó que esta apareix disseminada al llarg d'apunts i diàlegs dels personatges, fidel a la Història, però amb la fantasia com a arma per a atrapar el lector en un món dominat per templers, conquistes, batalles, Jaume I i els seus cristians, però també per bous grisencs, lleons daurats, cavalls platejats, una àguila de dos caps i un rata penada inquieta que és capaç de salvar la vida al mateix rei Conquistador.

Informa: Sabín Cartell i fotos: David March Chulvi

904-david-march-chulvi-1

10 Novembre 2016
FaceBook  Twitter  

Altres