Els muntanyencs d'Acció Ecologista Agró es queden amb la mel en els llavis en l'ascenció a Posets

Els muntanyencs d'Acció Ecologista Agró es queden amb la mel en els llavis en l'ascenció a Posets

No va poder ser. Les males condicions meteorològiques van impedir al Grup d'Alta Muntanya d'Acció Ecologista Agró Horta Nord coronar el pic Posets, segona cima més alta de Pirineus amb 3.371 metres d'altitud, dissabte passat 14 de novembre.

 

L'expedició, formada per tres muntanyencs amb llarga experiència en la conquista de 3.000, va partir el divendres a la vesprada des de Puçol cap al municipi aragonés de Sant Joan de Pla, ubicat en el cor del Pirineu Aragonés. El seu destí era el refugi de Viadós, punt d'inici de la ruta.

No obstant, el divendres a la nit ja es van trobar amb la primera pedra en el camí. Les copioses nevades dels últims dies impedien la circulació fins al refugi. Així que els muntanyencs se vam vore obligats a la 1'30 de la matinada a aparcar el seu cotxe en la cuneta i a fer vivac a cinc quilòmetres de Viadós, el que implicava afegir 10 quilòmetres més a la ruta (cinc d'ascens i cinc de descens).

Després d'adormir la intempèrie sobre la neu, els membres de l'expedició es van alçar a les sis del matí per a iniciar l'ascens a Posets sobre les set hores. Tenien una dura jornada de muntanya per davant: set hores d'ascenció i 2.000 metres de desnivell que superar.

A poc a poc, els muntanyencs van ser guanyant altura caminant per la neu. Primer van arribar al refugi de Viadós, després van creuar el riu Cinqueta, van travessar el barranc de la Basa per a arribar a la cabanya del Clot. Des d'ací van prosseguir l'ascenció a través d'una frondosa pinada fins a arribar just davall del pic de les Espadas (2.200 metres d'altitud).

En este punt el massís de Posets es va fer visible. No obstant, la seua cima estava coberta pels núvols. A més, la pluja i en ocasions la neu feien acte de presència. I només cessaven quan el vent refermava. A 2.000 de metres altitud les ratxes de vent abastava ja els 50 quilòmetres per hora.

Les males condicions climatològiques no van aconseguir desanimar els muntanyencs, que van prosseguir la ruta per la pala de Posets fins a arribar pràcticament al glacera de Llardana. Ací començava la part més dura de la ruta. Després de més de quatre hores suportant gèlides temperatures (el mercuri no superava els 0º C), l'expedició iniciava l'ascens a la cresta del massís, veient-se obligats en ocasions a enfilar per a aconseguir finalment arribar a l'aresta de Posets, situada a més de 3.000 metres d'altitud.

Després de més de sis hores de dura ascenció i després de superar pràcticament 2.000 metres de desnivell, els muntanyencs d'Agró arribaven a la cresta del pic Posets. El reloj marcava las 13'30. En l'aresta d'esta espectacular muntanya es van trobar amb un grup de muntanyencs de Barcelona que tornaven derrotats del pic i que els van confirmar les seues pitjors sospites: coronar la cima de Posets resultava pràcticament impossible. La cresta aèria del pic, oculta completament pels núvols, estava gelada i les ratxes de vent superaven els 70 quilòmetres per hora,  pel que resultava extremadament perillós atacar la cima de la muntanya. Així que els membres de l'expedició, que es trobaven ja a menys d'una hora del pic i que havien superat pràcticament tot el desnivell, van prendre la dura decisió de donar la volta i iniciar el descens.

Lucas Marín, guia del Grup d'Alta Muntanya d'AE-Agró Horta Nord, explica que "Posets no es va a moure d'ací i tindrem noves ocasions d'arribar a la seua cima, així que no val la pena arriscar la vida perquè qualsevol accident en la cresta podria suposar una caiguda mortal". A pesar d'estar contrariat per no poder coronar el pic Posets, Marín no perd el bon humor i afig que "no fer pic hui és una magnífica excusa per a tornar l'any que ve a Pirineus i intentar de nou esta ascenció".

El Grup d'Alta Muntanya d'AE-Agró ha aconseguit en els últims anys coronar les cimes més emblemàtics de la península Ibèrica: Mont Perdut, Aneto o Vallibierna a Pirineus; Mulhacén i Veleta en Sierra Nevada, o el Moncayo entre altres. No obstant, esta és la segona ocasió que es queden amb la mel en els llavis amb el pic Posets. Per al 2010 esperen coronar esta cima i paladejar el dolç sabor d'esta espectacular muntanya.

Informa: Miguel Crespo

 

20 Novembre 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres