El periodista Juli Esteve obri les festes amb un pregó sobre integració i convivència

El periodista Juli Esteve obri les festes amb un pregó sobre integració i convivència

 

El divendres 28 d'agost, a partir de les 11 de la nit, la Plaça del País Valencià es vesteix de gal·la per a la presentació dels festers i el pregó, que enguany està a càrrec de Juli Esteve: als seus cinquanta anys, aquest veterà periodista tot terreny torna a casa per a pagar un xicotet deute als seus veïns, i recordar-los la importància de la Història.

"Quan em va cridar José Vicente, l'alcalde, vaig intentar dir que no, que no m'apetia. Però no vaig saber com fer-ho", assegura Juli Esteve, mentre intenta explicar el pànic i la satisfacció que es barrejaven després de la proposta. "És un deute amb el meu poble, però també un orgull i un honor. Per això he intentat explicar amb el pregó de les festes que sí, que Puçol és un poble acollidor, a través d'un text que parla d'integració i convivència al llarg de la història".

Nascut en 1959, Juli respon a la imatge de periodista de vocació. Va fer la carrera de Ciències Químiques, però quan estava en 5é curs, a punt d'acabar, va descobrir que la seua veritable passió era el periodisme i es va atrevir a abandonar-ho tot per a estudiar periodisme, una cosa que llavors era molt complicat a València.

"El 3 de gener de 1981 vaig aconseguir publicar el meu primer article al Diari de València. Estava centrat en la necessitat d'instal·lar semàfors en l'antiga carretera de Barcelona al seu pas pel nucli urbà de Puçol. Em van pagar 400 pessetes per aquell text i encara ho conserve", assegura mentre mostra una retallada de premsa envellit i amb la xifra anotada a mà en roig.

Aquell article va ser l'inici d'una llarga carrera en la qual ha tocat tots els mitjans, situant-se sempre entre els periodistes d'avantguarda: primer el paper, després la televisió i ara Internet. El tancament del Diari de València al juliol de 1982 no li desanima, i tot just tres mesos després engega Notícies al dia, contant amb gran part de l'equip humà de l'anterior periòdic.

Però no és acomodar-se en un únic lloc un dels seus objectius a la vida. Ha d'interrompre el seu treball per a realitzar el servei militar, del que guarda un record agredolç, encara que amb alguna anècdota curiosa: "quan jo era cap va arribar a la meua companyia un jove que es cridava Francisco Camps, en 1985. Després, amb els anys, ens hem trobat en algun acte oficial, ell ja com President de la Generalitat i jo com periodista, i encara recorda algun dels treballs que li vaig manar realitzar".

Al gener de 1986, El país llança la primera edició valenciana i Juli és un dels responsables del projecte. Però tot just dura un any, perquè al febrer de 1987 li ofereixen la subdirecció del diari Avui a Barcelona. Allí treballa durant dos anys, però un nou desafiament crida a la seua porta...

"Vaig treballar a Canal 9, Televisió Valenciana, des d'abril del 89 a setembre del 95, com coordinador d'informatius... i me'n vaig anar cinc minuts abans de que em tiraren, perquè va haver un canvi polític, va guanyar les eleccions el Partit Popular. Vaig ser molt feliç en aquells anys, però preferia canviar d'aires".

I ho va fer, encara que no de ciutat: va passar a dirigir la delegació de TV3 a València, fins que aquella vocació que sempre ha tingut el va portar, al maig de 2004, a engegar el seu propi projecte, una televisió dedicada a informar amb rigor de l'actualitat valenciana.

"Info TV va començar les seues emissions en 2005 i vam assolir mantenir-nos en una mitjana de setanta mil espectadors diaris, però la Generalitat no ens va concedir una llicència de TDT i, amb la imminència de l'apagada analògica, vam haver de tancar al juliol de 2008, encara que seguim mantenint una emissió per Internet".

Un nou mitjà al que s'ha adaptat amb promptitud, però mantenint els seus llaços amb la televisió convencional a través de una productora amb la qual realitza documentals de profund calat històric: la riuada de València, la batalla d'Almansa, l'expulsió dels moriscs...

"Amb la productora fem treballs per a tot el que ens contracta, encara que el que més ens atrau és eixe tipus de documentals, dels quals ja duem cinc, amb els quals estem contant la vertadera història de la nostra comunitat, no la que ens han volgut vendre de forma interessada".

Amb la mirada inquieta i la vocació intacta, atent a qualsevol oportunitat de conrear noves fórmules de periodisme, Juli és un ciutadà del món que ha viscut on la seua professió l'ha dut, però que sempre serà veí de Puçol: "vaig deixar de viure ací, però segueixen estant a Puçol la meua mare i els meus germans. No dorm ací, però sóc d'ací".

Potser per això el desafiament era major. Tornar a casa per a demostrar que mai se n'ha anat. Fer-ho per petició expressa del nou alcalde. Vèncer la seua timidesa o un cert pudor personal i assumir un nou repte, en l'escenari, davant les cameres, però, sobretot, davant els seus veïns. Un orgull i un honor. I sempre amb la seua vocació darrere.

Per això no és estrany que, continuant la seua labor com documentalista, el seu pregó de festes estiga centrat en la integració i convivència de tants veïns que han arribat a Puçol per a quedar-se i convertir-la en eixa ciutat de 19.000 habitants, que té poc que veure amb aquell poblet de l'Horta que un dia va veure com un dels seus més prometedors químics abandonava la carrera per a seguir la seua autèntica vocació i convertir-se en periodista.

Juli Esteve ensenyant els seus retalls i fotografies

 

27 Agost 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres