Pablo Llorens, guanyador de dos Goya, realitza un curt educatiu amb jóvens de Puçol

Pablo Llorens, guanyador de dos Goya, realitza un curt educatiu amb jóvens de Puçol

El PCPI (Programa de Capacitació Professional Inicial) és un projecte formatiu en què alumnes de 16 a 21 anys treballen en jardineria i estudien per a obtindre el Certificat de Professionalitat del Servef i el Graduat en Secundària, respectivament. La seua gran diferència respecte a altres col·lectius de jóvens és que ells, a més, tenen un cert grau de discapacitat.

Amb tots estos elements sobre la taula treballen Noemí García, en el dia a dia amb la formació pràctica en el Parc Ribelles, i Carolina Belenguer, en la formació integral en les aules de l'Espai Social Martínez Coll.

De la combinació d'ambdós facetes va sorgir la possibilitat de conéixer a Pablo Llorens, un dels treballs d'animació del qual havien vist en classe. L'experiència va ser molt més enllà del que els jóvens esperaven, perquè no sols el van conéixer... també van treballar amb ell.

Guanyador del premi Goya en 1996 per Caragol, col, col i en 2001 per L'enigma del xic croqueta, Pablo Llorens porta tota la vida jugant amb plastilina, així que un bon dia va decidir transformar la seua afició de xiquet en la seua professió d'adult, i així continuar jugant sempre.

I no, no és un complex de Peter Pan, sinó una eixida professional de què pocs poden presumir. El seu estudi d'animació, Potens Plastianimation, creat en 2001, ja és una visita obligada per a tots aquells que volen incloure animació amb plastilina en els seus videoclips, caràtules televisives o espots publicitaris.

Però Pablo ja no és un xiquet, és un home conscient del món en què viu, d'ací que haja posat el seu talent al servici d'una causa solidària com Setem a la Comunitat Valenciana: el seu curt El ultimátum evolutivo, explica en una miqueta més de deu minuts quin és el futur del nostre planeta si no atallem el canvi climàtic, tot això narrat per un marcià que observa amb curiositat la realitat de gran part de la nostra raça, l'homo consumus, enfront del que hauria de ser el nostre comportament quotidià, l'homo responsabilus.

Esta xicoteta obra mestra, d'un plantejament didàctic exemplar, pot ser vista en http://www.youtube.com/watch?v=c5SEHz3Y6q8, i això és precisament el que van fer els alumnes del Programa de Capacitació Professional Inicial de Jardineria de Puçol, com a tema transversal dins de la seua formació teoricopràctica.

"El seu entusiasme pel tema del canvi climàtic va ser tal, a arrel del curt, que decidim contactar amb Pablo Llorens i este va acceptar vindre a donar-nos una classe", explica la monitora Carolina Belenguer. "El 9 de febrer va estar amb els nou alumnes, però no explicant qui era ell, un home que ha guanyat dos premis Goya, sinó fent una peli amb els alumnes".

I és que Pablo no és molt amant de les paraules, el seu és el maneig de la plastilina i de les idees. Així que ràpidament es va adaptar al seu auditori i va passar a donar una lliçó sobre solidaritat amb les matèries que millor domina. Armats amb un parell de llapis van construir les seues històries i personatges; després, amb l'ajuda de dos ordinadors amb càmera web, van rodar la seua pròpia pel·lícula per blocs.

Durant un dia, els alumnes van substituir el treball en el Parc Ribelles i la formació teòrica en l'Espai Social Martínez Coll, per la creació pura i dura: escriure, dissenyar, modelar amb plastilina i gravar. "Ara estem treballant en el muntatge i la sonorització del que van gravar, i en quant el tinguem acabat el penjarem en la pàgina web municipal, perquè tots puguen vore el treball que hem realitzat en el taller", conclou Carolina.

Per a estos jóvens de Puçol, deprendre mai havia sigut tan divertit. Amb Pablo Llorens, a més, han comprovat que la solidaritat no és algo rígid, sinó emmotlable, com la plastilina.

15 Febrer 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres