Robots toreros per als bous clonats

Robots toreros per als bous clonats

Salva Ferrer, periodista, cronista taurí i col•laborador de la web municipal, esta setmana ens oferix una reflexió sobre el primer bou de lidia clonat d'Espanya. Este text es va publicar originàriament en el periòdic “El mundo” i ha sigut cedit per l'autor per a la seua publicació en la web de Puçol.
 

Un robot, de grana i alumini el purnejant, talla un "rabo" d'un clon bòvid en la Maestranza de Mart. Serà el titular d'una crònica d'El mundo del segle XXII? Sense l'amplitud de mires científica que requerix des del punt de vista genètic -Mendel ens lliure del pecat-, el jònec clonat, notícia empírica i taurina, per eixe orde, no ha de ser molt bo per a la Festa. Per a la ciència igual és la bomba. Per al toreig és desconcertant. Sancho, amb la ciència podem topar.

El dimecres es va presentar el primer bou de lidia clonat a Espanya. El president de la Unió de Criadors de Bous de Lidia en la zona de Salamanca, Lorenzo Fraile, ja s'ha mostrat contrari a la clonació de bous a l'assegurar que "si els bous són iguals s'acabaria la Festa", segons declaracions a EFE.

El jònec Got és fill d'un semental, pedraja l'encaste, del ramader i amic Alfonso Guardiola, que està lluitant per la seua vida i per la de la bravura, i d'una vaca lletera, fruit d'un projecte encapçalament pel president de la Fundació Valenciana d'Investigació Veterinària, Vicente Torrent i Rita Cervera, investigadora del Centre príncep Felipe. S'imaginen una major homogeneïtzació del bou? Si pot parir una vaca lletera, en orris el tentader de femelles? I la selecció, i els majorals, savis del camp? Del trage camperol, barret d'ala ampla a lloms de l'haca, a les bates impol·lutes dels tecnòcrates. Que toregen robots, per tant. Guardiola, ramader passional, és contundent: "que servisca per a preservar la bravura, que no isca el borrec a la plaça. Això cal llevar-ho", diu. Al gust de qui es va a clonar el bou?

Els ramaders que han deixat "entrar" als toreros en les seues finques, perpetrant l'atracament a l'autenticitat d'açò, sense clonacions, ja s'han encarregat d'amputar la feresa al bou de lidia. Resultat: el borrec, la cabra servil, la bavosa i el bou-carretó. El feroç és defenestrat, que incomoda. Els ramaders al servici dels toreros, no de l'espectacle, han aigualit la sang brava i encastada. Per això es toreja millor que mai. És preferible la imperfecció del traç del toreig autèntic, amb bou, que la perfecta plasticitat buida, amb borrec. "El toreig és emoció i la bravura no és una ciència exacta", apunta Guardiola.

El bou artista és per a la faula o la literatura. Com el bou d'ulls verds del poeta Villalón. La Festa no necessita el bou dòcil. En el bou sobren cínics, mercaders, el taurinisme "tan vulgar i gansteril" (sic en El mundo Antonio Lucas, figura de l'art d'escriure) i ganaduros que diluïxen la casta. Fa falta que el bou envestisca i si és amb motor, feresa i agressivitat, millor. El bou que pose a prova la capacitat, l'ofici, la destresa, o els collons, anomenen-lo valor, de l'artista. Posar-se davant i torejar el bou-bou és el mèrit extraterrestre dels toreros.

Una altra cosa és que un bou, tercerejat o imponent, una jònega o una bavosa de juanpedro, especialitat de la casa, et pot llevar del mig en un segon. Com a punt va estar el divendres un saboner brut de tacar a Julio Aparicio de dol en Les Ventas. Li va ficar el banyó per la barbeta i se'l va traure per la boca. Aborronador. Es va fregar la tragèdia. Es va obrar el miracle: el cor seguix encollit al teclejar.

És la grandesa i la doble faç, glòria i drama, del toreig. Però no mesclen xurres amb merines. Ni bous braus amb vaques lleteres. I menys amb borrecs.

Text i foto: Salva Ferrer

 

30 Maig 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres