Marí Paz García i el seu somni fet realitat: dansar amb el Ballet Nacional de Cuba

Marí Paz García i el seu somni fet realitat: dansar amb el Ballet Nacional de Cuba

Cinquanta alumnes del Conservatori Professional de Dansa de València van vore els seus somnis complits el passat Nadal: del 19 de desembre al 3 de gener van estar actuant en el Teatre Principal en l'obra “El cascanueces”, al costat del Ballet Nacional de Cuba. Entre les afortunades, Marí Paz García, una jovençà promesa de Puçol amb només nou anys.

 

"El ballet és la meua vida, mamà". Fa ja anys que Marí Paz Cubas va sentir esta frase en boca de la seua filla i encara no l'ha oblidat. Des del passat Nadal la frase no sols és una il·lusió, sinó també una realitat, perquè la seua filla Marí Paz ha aconseguit fer realitat u dels somnis de qualsevol estudiant: treballar amb els millors en el seu camp.

Eixe somni va començar a fer-se realitat el passat mes de novembre, quan el prestigiós Ballet Nacional de Cuba es va acostar al Conservatori Professional de Dansa de València per a sol·licitar la col·laboració de cinquanta alumnes de 1r i 2n, que interpretaren el paper de ratolins durant la primera escena del ballet El cascanueces, en el Teatre Principal de València.

 

032-mari_paz-2

Després de les proves, supervisades per la mítica Alicia Alonso, fundadora del Ballet Nacional de Cuba i una de les grans de la dansa de tots els temps, els primers assajos es van realitzar en el propi conservatori, durant un mes. A partir del 16 de desembre, els assajos finals ja es van dur a terme en el Principal, per a conjuntar el treball amb els ballarins cubans, i a partir del 19 de desembre, tots els dies actuació vespertina i, a més, en quatre ocasions també va haver-hi sessió matinal.

"Pensàvem que les nostres filles no aguantarien eixe ritme d'assajos i molt menys el de dos actuacions diàries, però ningú es va queixar", assegura Marí Paz Cubas. "Els pares havíem de rellevar-nos en els assajos, inclús per a portar-los i portar-nos, però vore les seues cares compensava qualsevol sacrifici: per a tots nosaltres ha sigut un orgull i per a les ratolinetes molt més".

I és que el paper reservat a les alumnes del conservatori era el de ratolinetes en la primera escena de l'obra de Tchaikovsky. Dansaven davall la protecció de la seua mamà radassa i en companyia del rei dels ratolins. En escena estaven huit minuts, després eixien per la porta de darrere, aprofitant el descans, i a casa tots feliços.

Però eixos huit minuts sobre les taules implicaven arribar dos hores abans per al vestuari i el maquillatge i, en tres ocasions, va caldre esperar al final de l'espectacle, per a eixir a saludar junt amb la resta de la companyia: els dies 19 i 26 de desembre, i el 3 de gener.

 

032-mari_paz-3

 

Un somni fet realitat sols un lustre després de començar a dansar, perquè Marí Paz porta des dels quatre anys practicant en l'estudi de Rosa Centelles, en El Puig, el que li va permetre entrar el passat mes de setembre directament en el 2n curs del Conservatori de València.

Poc podia imaginar que dos mesos després començaria la gran aventura de la seua vida... i també el gran aprenentatge, perquè un dels dies en el Teatre Principal, Marí Paz i una amiga se "van perdre" un estona entre bambolines, sense atendre degudament als assajos; ací van començar a deprendre que els millors exigixen primer que res treball i disciplina: eixe matí van ser sancionades sense actuar, encara que sí ho van fer a la vesprada.

Mai més van faltar a un assaig.

 

032-mari_paz-4

28 Gener 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres