José Arévalo, torejador de jònecs amb picadors: “Tots els dies em recorde que estic pobre i vull ser ric”

José Arévalo, torejador de jònecs amb picadors: “Tots els dies em recorde que estic pobre i vull ser ric”

Salva Ferrer, periodista, cronista taurí i col·laborador de la web municipal, ens oferix una entrevista amb una de les promeses més destacades del panorama taurí del moment: José Arévalo. Este text es va publicar originàriament en el periòdic “El mundo” i ha sigut cedit per l'autor per a la seua publicació en la web de Puçol; les fotos són del Departament de Comunicació.

 

José Arévalo (Moncada, 4 d'octubre de 1990) està amb l'herba en la boca. Eixut, fet i preparat per a assaltar la temporada de 2010 i reivindicar el seu nom en l'escalafó de torejadors de jònecs.

El primer dia de l'any acabat de parir va tallar quatre orelles en Querétaro. En 2009, 21 corregudes de jònecs i 17 eixides a coll. A València, 5 orelles en 3 vesprades, dos portes grans i una cornada. A Algemesí, altres tres peludes. Vinent parada: Acapulco. Arévalo és un volcà i un diamant en brut, ha de pensar Julián López -el pare d'El Juli- que l'acompanya molt. Sense antecedents taurins, José porta dos anys en la Fundació d'El Juli i des dels tretze anys volent ser torero.

Ha fet botelló alguna vegada?

Sí, alguna vegada.

Què motiva un xaval per a voler ser torero hui?

Un vol ser torero per com se sent un de ben quan es qualla un bou, les sensacions que es viuen davant del bou et fan posar la vida en una balança. Els toreros de tota la vida han dignificat la professió, l'amor per ser toreros.

I el mas, el Mercedes?

Jo sóc ambiciós i tots els dies em recorde que estic pobre i vull ser ric. I que tinc un Renault i vull comprar-me un Mercedes. I llevar als meus pares del bar. Això em motiva moltíssim. Quan estàs fotut els diners et motiven.

Quina és la renúncia més difícil de fer per a aconseguir els seus somnis?

La renúncia més forta és no estar amb la meua família i no veure créixer als meus tres nebots. Jo vull ser torero, ho tinc ficat en el cap, i per això renuncie al que siga menester.

Quin balanç fa de la seua temporada al marge dels números?

Jo sense cavalls vaig tindre una certa millora en 2008. Sempre he sigut tot de voler, de ganes, de raça. Però sent que progresse, em veig més solt i crec que he donat un bot cap a un altre nivell. M'ha canviat un poc el xip i de mitat temporada per a avant he disfrutat molt.

A València en tres vesprades s'ha vist una clara evolució. Un volcà sempre, però una progressió evident.

Això és amb el que més em quede de la temporada. He canviat la dimensió, busque més el solatge, més seguretat. En el festival crec que es va veure la preparació, la mentalització... Tenia l'obsessió de torejar a València més lentament, donar el pit...

Quin és el seu espill?

El Juli. Em veig molt reflectit en ell. Pels passades, les banderilles, la tècnica de la seua crossa, la seua capacitat. De toreros més antics, sempre he admirat la força i l'ambició de Paquirri.

Com li recolza la seua gent?

La meua família sempre m'ha recolzat en tot. Javi Morera, que és el torejador que ve amb mi, està tots els dies telefonant-me perquè no em desno em descuide. I per descomptat la Fundació d'El Juli, que és incondicional.

Quant de temps porta en la Fundació El Juli i què li aporta?

Porte dos anys. M'aporta, abans que res, realisme. Jo quan vaig arribar era un més de la classe i prompte em va ensenyar la crueltat, l'esperit de sacrifici que requerix este món. A vegades anem al camp amb El Juli i intentem que se'ns apegue tot, clar.

Quin consell li ha Donat El Juli que no se li oblidarà?

El Juli et mira i ja saps el que t'està dient. Quan estàs davant del bou, una frase, una mirada, i ja saps per on van els tirs.

L'escola d'El Juli és un centre específic per a futurs toreros. En què ha notat la diferència respecte a l'Escola de València?

L'escola d'El Juli és com un col·legi privat i et tracten com amb més tacte, d'una forma més personal. Allí ens piquem molt en l'apartat físic, la preparació mental. Ens inculquen molt la història del toreig, la cultura. Però a mi em van ajudar molt en els meus començaments en l'escola de València. Molta gent creu que me n'he anat perquè no estava a gust ací i és al revés, em va costar molt anar-me'n perquè em van tractar molt ben sempre i a més torejava molt.

Una espècie de màster per a un torero incipient.

Sí. Jo m'he fet massís allí. No sols per a enrotllar sinó per a forjar-me altres dimensions com a persona.

Ha torejat corregudes de jònecs d'Adolfo, Monteviejo. M'ha parlat del tacte de l'escola privada, té alguna cosa a veure amb carícia?

Tot al contrari. Als toreros ens han de mimar però també ens han de fer veure la realitat del toreig. Si cal matar una d'Adolfo o de Miura, jo no sóc ningú, dec estar preparat. Si te peguen una cornada hui cal reaparéixer com més prompte millor. Et diuen la veritat del toreig, carícies ni una.

Quedar-se fora de juliol després de la cornada i el triomf a València, va ser la seua primera cornada de despatx?

De les primeres grosses. Vaig estar a casa fotut, la premsa recolzant-me i el pitjor era que em sentia preparat per a rebentar en la fira. Ara, ho pense i crec que no hi ha mal que per ben no vinga.

En Falles estarà fix en la fira.

Espere que el nou empresari ho sàpia veure.

En la soledat del camp, quins somnis li vénen al cap?

Somies amb el mas, una bona finca, la família ben situada, el cotxe, la dona, els xiquets, temporades de 80 o 100 corregudes de bous. I disfrutar del toreig. Ara es disfruta però falta l'estabilitat, la comoditat i disfrutar de les teues coses.

Un desig per al 2010.

Ser el número u, que ningú em guanye la baralla. I sentir-me a final d'any amb forces per a prendre l'alternativa en 2011.

Informa: Salva Ferrer

 

22 Gener 2010
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres