Voluntaris a Panamà: experiències que forgen el caràcter

Voluntaris a Panamà: experiències que forgen el caràcter

Després de tornar a la bonica realitat del nostre món el dia 24, els voluntaris de Puçol que han passat un mes treballant a Panamà, van ser rebuts per l'Alcalde, al que van contar com havien viscut durant aquest temps i quines havien sigut les seues tasques en aquest país del tercer món. Unes històries dignes de ser escoltades.

 

El passat 24 d'agost tornaven a Espanya les quatre persones que fa un mes van partir com voluntàries cap al barri del Chorrillo, a Panamà. Cristina Martínez, Marina García, María José Mateu, juntament amb José Luís García, responsable de l'àrea de Benestar Social de l'Ajuntament, són els quals van decidir embarcar-se en aquesta aventura solidària, per a poder conèixer altres realitats del món i poder transmetre-les a la tornada.

El dimecres 26 d'agost l'alcalde de Puçol, José Vicente Martí, les rebia en el seu despatx i es convertia així en un dels primers testimonis de les vivències dels panamenys. Al final de la reunió, José Vicente declarava: "gràcies per haver-me donat aquesta estona tan agradable en aquest matí. M'alegre de tot cor".

Han estat vint-i-vuit dies en els quals han pogut veure altra realitat, un món completament diferent al que vivim nosaltres ací. "Era com estar en una pel·lícula: xiquets amb pistoles, les bandes de carrer, violacions..." comenta Cristina, "nosaltres estem en la nostra bombolla i no ho viem, però allò és increïble, molt fort".

I és que el barri del Chorrillo és un dels barris amb més problemes de tot el país, en el qual la violència és el dia a dia dels veïns d'allí, la majoria xiquets, tenen molt clar quin va a ser el seu futur: unir-se a les bandes de carrer. "Els xiquets ací són els que fan les tasques brutes, els sicaris. Per exemple, un xiquet està en una banda i el seu germà està en una altra, i poden matar-se sense cap problema" ens conta Marina, "fa por, però és així, i ells no coneixen altra realitat".

A més, és que està realitat és la que des de l'exterior tampoc ajuden a canviar: els taxis no volen acostar-se al barri, els transportistes d'aliments tampoc...en les empreses, els joves han de mentir respecte al seu lloc de procedència, "si saben que són del Chorrillo, no els volen" confirma una de les voluntàries.

I per a intentar canviar aquesta realitat existeixen persones com els nostres voluntaris, que han passat tot un mes treballant en un projecte, instal·lats en una parròquia que tenia orfenat, residència d'ancians, i un col·legi equipat amb les últimes tecnologies. "El col·legi és com un col·legi d'ací, de vegades millor" conta Josele, "Però oferint el millor és l'única manera de traure als xiquets d'allí, de mostrar-los altra realitat i que es queden amb aquesta. Molts xiquets l'única cosa que volen és eixir del barri, i esta escola és l'únic que tenen".

Durant el temps que han estat allí, la seua tasca ha estat la d'ajudar en el col·legi, en el qual bàsicament s'ensenyen valors i disciplina, també de fer d'ambaixadors en diferents institucions panamenyes, com part dels projectes en els quals ajuntament de Puçol participa, per a conèixer més a fons les realitats socials del País, però sobretot, com diu María José, "donar-los molt amor i afecte als xiquets i majors del Chorrillo, perquè són persones plenes d'això, però amb falta del mateix per part de les seues famílies i veïns". I continua, "és increïble com t'abracen, et reben amb un somriure, amb paraules boniques, quan realment, en el fons del seu cor estan realment trists i plorant".

I per això, són tan necessaris treballs com els quals aquestes tres xiques juntament amb Josele, han anat a realitzar allí, uns projectes en els quals l'ajuntament de Puçol participa directament com molt pocs fan, ja que, com afirma Josele, "hi ha molt pocs ajuntaments que gestionen cooperació directa com ha fet l'ajuntament de Puçol".

Tot el que han viscut passarà a formar part d'una memòria escrita, a més, també tenen imatges gravades que serviran per a fer un documental que intentaran mostrar a tot el món, sobretot, en els col·legis i instituts, en els quals realitzaran xerrades perquè els joves dels nostres dies es consciencien.

"És una experiència digna d'esment", va declarar José Vicente Martí, qui va estar molt atent a tot el que van contar els voluntaris, perquè contar, van contar molt, i molt més que es quedarà sempre amb ells, vivències que no tot el món experimenta, perquè, com conclou l'Alcalde:"aquest tipus d'experiències, et forja el caràcter".

Informa: Aitor Caballer

26 Agost 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres