Políticament correctes, “novillerilment” incorrectes

Políticament correctes, “novillerilment” incorrectes

Segona correguda de jònecs del certamen de torejadors de jònecs “Camí a matador de bous”. En els prolegòmens del festeig, es va guardar un minut de silenci per José Rodríguez “Josele” i per Eduardo Puelles, última víctima dels terroristes d'ETA. El 20 de juny, realment, va triomfar un excel·lent tancament de Gabriel Rojas, per noble, per manejable, per la bona qualitat del segon i especialment pel quart, de nota, i el sext fins que es va apagar.

Els tres xavals que el 13 de juny van fer l'entrada en comitiva en la Plaça de bous de València, suposem, no caminaran sobrats de contractes. Ni de tentaders en el camp. I s'entén que no aniran sobrats de res. I la terna no és que estiguera malament, no, és que no va aprofitar les bondats dels bravatells de Gabriel Rojas.

Sense aparatositats quant a la seua presentació, la correguda de jònecs va tindre també el motor just per a no molestar en excés. I tots es van deixar d'una manera o d'una altra. Rubén García va començar la seua vesprada de genolls. Dos llargues en el terç feien presagiar major compromís. Coses que passen en els bous, el jònec de Rojas va paréixer fluix d'eixida, però es va créixer fins a l'inversemblant. Rubén, que va ser alumne de l'Escola de València, va caminar decorós i endreçat, però també un poc anodí en un trastege llarg i intermitent. No es va arribar a adaptar mai, a pesar de traure passatges estimables pel banyó dret.

El quart de la vesprada va ser el millor. Va tindre noblesa, cobdícia, classe i recorregut l'animal. Se va enfibrar en una sèrie també a dretes, però a la faena li va faltar estructura i un plantejament més consistent.

Manuel Sarrión, de Puçol, de l'Horta de València, es va temperar en les primeres sèries davant del seu primer oponent. El jònec envestia amb suavitat i Sarrión el va "muletear" amb cadència i seguretat. Si de cas, una carència, a allò li va faltar més expressió. El jònec, possible, es va vindre a menys prompte. Massa prompte. Va entrar com un ciri després de l'espasa, però en la sort suprema, prima, a més de l'execució, la col·locació. I esta no va ser bona.

El seu segon, el quint de la vesprada, va tindre asprors que llimar. Va ser un jònec informal, però no mentider. Va voler botar al carreró, va envestir al pitet amb la cara pels núvols, cabotejant sense classe. Eixia distret de les sorts, sense fixesa. Tots els símptomes del bou manso. Però la mansuetud possibilita el triomf moltes vegades. Sense emprar-se, es deixava i Sarrión es va ficar amb ell i li voltes. Però allò mai va alçar el vol. En general, totes les faenes van tindre molt poc eco en els estesos.

José María Arenas, d'Albacete, La Manxa, anava vestit de verda Perera i or. Eixe color que tants triomfs ha donat al de La Pobla del Prior, i que estarà al juliol a València. Arenas és un torero, que a pesar de vestir de verd, està més fet que els seus col·legues de terna. Té més ofici i se li veu més solt davant de la cara dels jònecs. Li falta greixar el joc de braços, perquè els braços són crucials, com els molles dels dits, per a torejar amb compàs, carícia i cadència. Sabut és, no obstant, que el toreig castellà, manxec, és robust, sobri, amb pocs artificis estètics. Però el tremp és universal en l'art del bon toreig.

Va tallar una orella del seu primer, després d'una molt bona estocada. Davant del sext, amb una peluda en "l'esportón", va eixir per la Porta Gran. Vibrant en banderilles, amb la franel·la es va vindre a menys el lluïment, també per culpa del just gas del jònec, tan formal com correcte va caminar el manxec. Va patir una volantí sense conseqüències.

Al final, la sensació que un tenia és que se n'havien anat els jònecs amb les orelles posades.

FITXA DEL FESTEIG:

Sis jònecs de Gabriel Rojas, justos encara que correctes de presentació. Nobles i manejables en conjunt. El quart, de nota, i el sext bo.

Rubén García: silenci i volta amb avís.

Manuel Sarrión: silenci i salutacions des del terç.

José María Arenas: orella i silenci després d'avís.

Cós del carrer de Xàtiva, segona semifinal del concurs Camí de matador. Un terç de plaça. President: Juan Moreno: un poc benèvol però correcte en general.

Informa: Salvador Ferrer
(Crònica publicada inicialment en el diari El Món)

27 Juny 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres