L'humor gamberro d'Albena Teatre, el millor antídot contra la televisió

L'humor gamberro d'Albena Teatre, el millor antídot contra la televisió

Tres anys després, Carles Alberola torna a dirigir teatre. Torna a la que va ser sa casa, Puçol, i el fa acompanyat d'alguns dels intèrprets de tota la vida (Imma Sancho, Verónica Andrés, Inés Díaz) i de rostres populars del seu periple televisiu (Sergio Caballero, Juanfran Aznar), per a oferir-nos una comèdia divertida, que alça aplaudiments i amb un punt gamberro que ens torna als orígens d'Albena. Serà el dissabte 25, a las 22'30 hores, en la Casa de Cultura de Puçol.
Albena Teatre va sorgir en 1994 de la suma de dos talents: Alberola i Benavent, Carles i Toni, un responsable dels textos i la direcció, l'altre a càrrec de la gestió i la venda dels espectacles. Junts van aconseguir en poc temps posar a la companyia al cap dels grups més rendibles, no sols de la Comunitat Valenciana, sinó de tota Espanya.

Després d'eixe inoblidable monòleg que era Currículum i un cert coqueteig amb un teatre una miqueta més seriós (Estimada Anuchka, Per què moren els pares?, Paraules en penombra), Albena va trobar l'estil que li va portar a ser nominat contínuament als premis Max (inclús a organitzar alguna de les gales d'estos Goya del teatre espanyol), amb un estil de comèdia amable, divertida, on humor, lluita de sexes, amor, ironia i un deix gamberro inundaven l'escenari. Va ser l'època de Mandíbula afilada, Besos i Spot,tres espectacles que van consagrar a la companyia. Buscant nous desafiaments, Alberola provaria amb la televisió (potser un pas intermedi per a la seua altra gran passió: el cine), no sense abans reflexionar sobre la seua vida i obra en 13, precisament la tretzena obra d'Albena, dirigida als tretze anys de fundar la companyia i amb més d'un element felliniano en la seua estructura fragmentada.

Després va arribar la diversitat, obres per a xiquets (com l'encantadora Artefactes o eixa segona part encoberta, encara més brillant, titulada El museu del temps), treballs dirigits per gent de la casa, com Roberto García o Laura Useleti (Perfect, Gosses), totes elles amb bona acceptació de públic i de crítica, però l'alma mater de la companyia només supervisava, eren temps centrats en la televisió, en Canal 9, on Alberola i Benavent (al costat de la productora Conta Conta) aconseguien arrasar en els índexs d'audiència amb sèries com Autoindefinits, Maniàtics, Per nadal terrons o Socarrats, que encara seguix en antena.

Complida esta etapa, Alberola abandona eixa dedicació exclusiva de set dies a la setmana centrat en la supervisió de guions, la lectura, els assajos i el rodatge de ni se sap quants episodis, per a dividir el seu temps: ara només manté el treball de director i d'intèrpret en Socarrats, però ha sigut capaç de dedicar la mitat de les seues maratonianes setmanes a posar en marxa un vell projecte, que ja li havien oferit fa dos anys, però que llavors va haver d'aparcar.

Mans quietes! és el retorn d'Alberola a la direcció escènica, amb un text alié (una cosa que no succeïa des de CurrículumMandíbula afilada, sengles adaptacions de les memòries d'Enric Balaguer, un curiós personatge de què només es conserven els seus llibres i una fotografia arreplegada en el llibre Albena, deu anys amb el somriure d'un bes), un divertit text obra de Piti Español, capritxós nom davall el qual se oculta un il·lustre autor de guions cinematogràfics i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Per a sentir-se com a casa, ha elegit intèrprets de la seua primera època com a director (Inés Díaz i Verónica Andrés ja li van acompanyar en aventures com a Besos oSpot), al costat d'altres actualment en el candeler per la seua presència setmanal en sèries televisives (Imma Sancho i Sergi Caballero son protagonistas de L'alquería blancaSocarrats), als que s'ha afegit el també televisiu Juanfran Aznar (que treballa per primera vegada en els escenaris amb Albena Teatre).

I per a culminar este etern retorn als orígens, Alberola ha preferit començar preestrenantMans quietes! en L'Alcudia (on va penjar el cartell de no hi ha entrades, lògic si tenim en compte que jugava a casa) i a Gandia (on novament va ser capaç de tancar taquilles en una sala amb més de sis-cents espectadors).

Abans d'estrenar a València (on arribarà a finals de maig al Talía), també posarà l'obra a punt amb dos o tres bolos més, el primer d'ells en la Casa de Cultura de Puçol, on ja va estar com a professor de l'Escola Municipal de Teatre allà al començament de la dècada dels noranta del segle passat, quan Carles Alberola començava a escriure, dirigir, interpretar i lluitar per la seua independència creativa.

Mans quietes! és com tornar a eixos temps de l'escola, potser no per casualitat l'obra transcorre una tard, en un aula, on pares, mares i educadors intercanvien rols, gags i alguna que una altra sorpresa que no desvelarem. Un intercanvi en què el gran beneficiat és l'espectador, que també recupera l'humor d'un dels grans de l'escena valenciana, el seu sentit del ritme, de la posada en escena, de la construcció del gag.

Humor, això sí, amb final gamberro, però que no fuig la reflexió entorn de l'educació. Humor que es contagia en el pati de butaques. És la màgia del teatre, capaç d'oferir molt més que una sèrie o qualsevol altre programa de televisió.

El dissabte 25 de abril, a las 10'30 nit, Albena Teatre té a Puçol una nova oportunitat de demostrar que el teatre és una experiència molt més atractiva que la televisió. Fàcil no ho va a tindre, a eixa mateixa hora es televisa, precisament en Canal 9, el partit de futbol entre el València i el Barcelona. Podrà penjar una vegada més el cartell de "no hi ha bitllets"? Per si de cas, jo de vosaltres trauria l'entrada amb antelació, a partir del dimecres 22 a la vesprada. Només són tres-centes localitats... i no seria la primera vegada que part del públic es queda en el carrer.

21 abril 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres