Puçol: empatia amb les víctimes del terrorisme

Puçol: empatia amb les víctimes del terrorisme

La corporació municipal i nombrosos veïns de Puçol es van donar cita en la vesprada del divendres 13, per a escoltar i recolzar les víctimes del terrorisme, que van participar en una taula redona on van contar la seua experiència. L'acte va finalitzar amb la projecció de la pel·lícula “El infierno vasco”, dirigida per Iñaki Arteta, que molt pocs cines han tingut el valor de projectar-la.

 

L'Ajuntament de Puçol va destinar la vesprada del divendres 13, a recolzar les víctimes del terrorisme en un acte que va tindre lloc en la Casa de Cultura, on es van donar cita Pilar Elías, Consuelo Ordóñez, Pedro Briongos, Iñaki Arteta i Luis Agudo (que va actuar com a moderador).

Allí van narrar la seua experiència davant de nombrosos veïns que van acudir a escoltar, de la mà de víctimes del terrorisme, els testimonis d'aquells que han patit les conseqüències del terror.

El regidor d'Educació, Carlos Novella, va ser l'encarregat d'introduir l'acte: "en esta jornada hem volgut mostrar el nostre suport a les víctimes, defenent amb això el dret a la vida, la llibertat i la democràcia. Açò és el que utilitzarem en la nostra lluita contra el terrorisme".

El cap d'Informatius de la COPE, Luis Agudo, va ser l'encarregat de presentar els ponents, i va començar dient: "no farem campanya política amb este acte", abans de cedir la paraula a Pilar Elías, viuda de Ramón Baglietto, regidor en Azkoitia assassinat per ETA. El seu marit va salvar a què va ser el seu assassí de morir atropellat per un camió, "el mateix que, als 18 anys, li va donar el tir de gràcia, i al que he de veure diàriament perquè ha muntat un negoci just davall de ma casa".

Pilar es va fer militant d'un partit democràtic, "per a continuar lluitant per allò en el que crec", i és una d'eixes persones valentes i optimistes, que a pesar de les amenaces i el terror, es nega a resignar-se i abandonar les seues arrels. Ella confessa que porta una vida horrorosa que l'obliga, entre altres coses, a portar escorta i a canviar constantment de perruqueria o d'església.

Les ikastoles (escoles basques) són en l'actualitat el germen del nacionalisme basc exacerbat. "La meua néta acudix a un col·legi concertat on ha de parlar en èuscar, i em va contar que li havia eixit la bruixa (una mestra disfressada) perquè li havien escoltat parlar en castellà. Estem arribant a un punt extrem inclús en l'ensenyança". Escoltant açò, és molt difícil que canvie el panorama, i afig: "els xiquets ixen de l'escola enverinats".

La segona a narrar la seua experiència vital va ser Consol Ordóñez (exiliada que residix a València), germana de Gregorio Ordóñez, regidor en Sant Sebastià assassinat a les mans d'ETA en 1995: "quan vius en el País Basc acabes veient normal el que no ho és. A l'eixir d'allí et dónes compta que hi ha una altra vida".

Ella va prendre l'opció d'acudir a manifestacions perquè "no volia un muscle on plorar, el que necessitava era gent amb principis i dignitat que volgueren fer pública la seua lluita contra ETA, i en eixes concentracions, he conegut a alguns dels meus millors amics". Consuelo Ordóñez és, en l'actualitat, la portaveu del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme en el País Basc (COVITE) i assenyala que "els terroristes són uns covards, però uns covards amb molta punteria, tot cal dir-ho, i els que tenim motius per a odiar, en realitat no odiem".

Entre el públic es trobava Alejandro Arteaga, Delegat de l'Associació de Víctimes del Terrorisme a la Comunitat Valenciana i Múrcia, i Guàrdia Civil ferit quan treballava a Irun, que també va voler prendre la paraula: "Se sent el terrorisme des que arribes allí, la qual cosa queda d'ara en avant és continuar lluitant per la memòria de què no estan".

En la mesa estava també el periodista Pedro Briongos, que va decidir traslladar-se de Bilbao, on treballava com redactor cap en El Correo Español, a València. El subdirector de Las Provincias explica que "no tots som herois, com a Pilar per exemple. Jo només vull exercir bé el meu treball i el benestar de la meua família".

Finalment, Iñaki Arteta, l'autor la pel·lícula El infierno vasco, que va tancar el col·loqui, va patir la discriminació laboral (li va costar el seu lloc en la Diputació de Biscaia) per la seua oposició al nacionalisme imperant. Iñaki va voler donar les gràcies a l'ajuntament per la iniciativa, i afirma que el fet de poder haver rodat el seu documental, li ha donat l'oportunitat de donar veu a estes persones (referint-se als seus contertulians), "que han patit unes experiències extremes en una situació extrema, i açò és una satisfacció molt gran".

Tots els ponents esperen que s'acabe algun dia el terrorisme, i a pesar que senten por (diuen que si digueren que no ho tenen, mentirien), continuaran defenent els seus ideals. La frase final de Pedro Briongos manté l'esperança que canvie el rumb:"No se superarà esta situació, fins que en un ajuntament del País Basc es puga penjar una bandera d'Espanya per a aquells que la senten com seua".

L'acte va finalitzar amb l'entrega d'un obsequi als presents en la taula redona, per part de l'alcalde, Mariano Sanchis i del regidor d'Educació, Carlos Novella, davant dels aplaudiments d'un públic, que va quedar atònit, al mateix temps que fascinat i sorprés, a l'escoltar els testimonis dels protagonistes del documental que van veure a continuació.

Informa: Nuria Martínez León

 

22 Febrer 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres