Tot el que sempre va voler saber sobre “Encadenados”...  i mai es va atrevir a preguntar

Tot el que sempre va voler saber sobre “Encadenados”... i mai es va atrevir a preguntar

El següent text, escrit per Mr. Arkadin i Mr. Kaplan, va servir de guia a l'exposició “Diez años Encadenados”, exhibida a Puçol i a València entre el 16 de febrer i el 7 de març. En el mateix, es realitza un repàs a la història de la revista, des del seu naixement com a butlletí en paper d'un cineclub, fins a la seua veterana revista en Internet, amb 50.000 visites mensuals.

 

1. La protohistòria: el ciclostil

A l'octubre de 1980 naixia en la Universitat Laboral de Cheste (València) un modest butlletí per a donar compte dels diferents cineclubs que allí es desenvolupaven, orientat cada un als distints nivells educatius impartits (des de EGB, passant per BUP i FP-2, fins a COU i Magisteri). El cine club aglutinador es denominava Cine Club COUL.

El butlletí únicament pretenia "introduir" al molt variat alumnat tant en les pel·lícules projectades com en els directors que les havien realitzat. La seua periodicitat era trimestral.

En aquell primer butlletí en la seua portada es llegia "Butlletí núm. 1. Cineclub COUL. Secció Magisteri, COU, FP 2. Octubre 80". Ho coordinava Adolfo Bellido López, professor del centre, qui a més d'impartir les seues classes dirigia l'activitat cinematogràfica. En la seua redacció es trobaven alumnes que estaran presents en les diferents etapes de la revista (en paper o digital) com Sabín, Marcial i Tormo.

2. La prehistòria: naix Encadenados

Fins a 1982 es va continuar editant un butlletí de les mateixes característiques, fins que en el curs 1982-83 es produïx un xicotet però important canvi. La revista va rebre el nom d'Encadenados, per diverses raons però la fonamental era en honor d'Alfred Hitchcock.

Un any després, en el número 12 de maig de 1983, es van produir novetats: les pàgines fins llavors ciclostilades en el propi centre educatiu van passar a ser impreses, en grandària A4, en una impremta.

El següent pas es va donar al desembre de 1985. Des del número doble núm. 23-24, la revista va passar a tindre fotocomposició i impressió en la seua totalitat en una impremta. Eixe número constava de 52 pàgines.

A pesar dels seus avanços, la revista es va despedir en el número 28. La portada pareixia premonitòria: totalment en negre a causa del tema monogràfic tractat, el terror.

3. La no-història: sense notícies del club

Onze anys més tard, una trobada casual entre Adolfo Bellido i Josep Albinyana, porta a la "conversió" de l'antic Encadenados en un apartat de cine d'una revista digital denominada Club de l'estudiant.

El núm. 0 de la nova publicació va aparéixer en "xarxa" al novembre de 1998. Els redactors "somiaven" d'arribar a les mil visites... al mes.

Amb esforç es va aconseguir arribar, en l'estiu de 2000, al número 17. Encadenados, llavors, va decidir independitzar-se i seguir la seua aventura en solitari. Per a això havia de comptar amb un domini propi, un disseny i, abans que res, amb un expert informàtic a què seduir amb el projecte.

Així va nàixer l'Associació Cultural Cinematogràfica Encadenados amb seu a Puçol (València). El primer nombre de la nova etapa, ja amb domini i servidor propi, va ser el número 18, al febrer del 2001.

En eixe moment el nombre de visites mensuals en la web quasi arribava a les cinc mil. Per als redactors era una cosa increïble obtindre tants visitants.

4. La història: a l'infinit i més enllà!

La segona època de la revista donarà lloc a una tercera i una quarta, amb canvis en el disseny, el títol de les distintes seccions i l'estructura. En la quarta etapa el disseny és més eficient, simple en la seua navegació, vistós i molt professional, però la "eixida" de cada número se "retarda" a vegades massa.

En 2007 vam decidir "parar" i reflexionar sobre el nostre futur. Ens vam plantejar si seguir avant o tancar la web. Vam optar per la primera opció, però amb canvis substancials.

A partir d'eixe moment, el disseny hauria de ser més "modern" i informal, alhora que s'aspirava a una revista digital viva. L'objectiu era complir el somni d'aquell llunyà novembre de 1998: Encadenados havia d'acostar-se molt més a allò que desitjàvem.

En Nadal de 2007 comença a publicar-se el nou Encadenados. La publicació incorpora ara diàriament nous continguts; les crítiques d'estrenes inclús es publiquen a vegades abans que la pel·lícula arribe als cines (en la secció Sin perdón); naix la secció dedicada als festivals de cine (Cinema Paradiso) en la que es cobrix in situ els més importants que tenen lloc a Espanya; s'actualitzen de forma quotidiana seccions com les qualificacions d'estrenes (Deliitos y faltas), llibres de cine (Fahrenheit 451), bandes sonores (Ábrete de orejas), programació de televisió (Network), humor cinèfil (Infiltrados), cine i educació (La cueva de Platón), editorial (Gritos y susurros) i inclús s'incorporen enllaços a altres webs de cine (Los otros). Tot això sense oblidar la possibilitat de navegar per tots els números de les anteriors etapes (Retorno al pasado) el que, vist hui en dia, permet comprovar la contínua evolució de la revista en estos deu anys en Internet.

Encadenados camina com una revista viva, independent i compromesa amb el cine i la realitat que ens rodeja. Ara el nombre de visitants mensuals oscil·la entre els quaranta i els cinquanta mil i no sols "entren" des d'Espanya, també ho fan de molts altres països.

Tal empresa ha sigut possible gràcies a l'esforç de moltes persones: els múltiples redactors, col·laboradors, informàtics, responsables de seccions, dissenyadors d'ahir o de hui... Gràcies a tots ells ja hem pogut continuar avançant.

Hui, al mirar cap arrere, ens adonem que complim deu anys d'existència en Internet. Amb orgull, però amb humilitat, en Encadenats celebrem aniversari que ens convertix en una de les més antigues revistes de cine de la xarxa.

I és que Encadenados, el nostre Encadenados, no sols existix, s'ha fet major.

Servisca esta exposició retrospectiva en els Premis Tirant per a constatar queEncadenados és viva... i continua mutant.

 

16 Febrer 2009
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres