Francisco Damas: “Al salir a l'arena imposa més el públic que el bou”

Francisco Damas: “Al salir a l'arena imposa més el públic que el bou”

Francisco José Damas és una jovençà promesa del toreig que va nàixer a Puçol. Té 19 anys acabats de complir, i porta any i mig entrenant en l'Escola de Tauromàquia de València per a adquirir la formació necessària que li permeta fer realitat el seu somni, triomfar cada tard com a torero a l'eixir a l'arena. Hem parlat amb ell sobre la seua experiència i els amagatalls que amaga el misteriós món del bou.

 

-Francisco, d'on ve la teua afició pel món del bou?

 

 

-Des que tinc ús de raó. La meua comunió la vaig celebrar en un tentadero i va ser allí on vaig fer els meus primers temptejos.

-Sabem que en el món del bou hi ha distints escalafons, en quin et trobes actualment?

-Actualment sóc torejador de jònecs sense picador, que consistix a torejar jònecs de dos anys sense picar-els. El següent escalafó serà el de torejador de jònecs amb picador i per a passar a ell es necessiten dotze corregudes de jònecs. Per a fer-nos una idea, a dia de hui, jo porte sis festejos, pel que em faltaran altres sis per a poder debutar com amb picador. Açò consistix que quan hi ha dos toreros o dos torejadors de jònecs, el torero titular deixa eixir a posar banderilles... una cosa que a mi m'agrada especialment.

-On se forma u per a ser torero i quan decidixes preparar-te de manera professional?

-Entrene per a arribar a ser un professional en l'Escola de Tauromàquia de València. Vaig entrar en ella quan tenia 17 anys i vaig decidir deprendre la tècnica de forma professional arran d'una cornada que vaig rebre en la plaça de bous del Puig. Estaré entrenant i deprenent allí fins els 21, previsiblement.

-Com entrena un torero?

-Per a ser torero fa falta una bona preparació física, per la qual cosa en l'escola de tauromàquia realitzem una formació que consistix en exercici físic (flexions, abdominals, "entrar a matar al carro" simulant que és un bou...). Una part de la formació és teòrica, sobretot ara en època d'hivern, i també practiquem toreig de saló, que consistix a simular que es toreja amb un capot. Ens ensenyen la tècnica, a tirar-li classe al toreig i les distintes varietats de toreros que existixen (de valor, d'art, clàssic...). A més, com a professors tenim a Víctor Manuel Blázquez, Juan Carlos Vera i José Capete, tots ells amb una solvent experiència, ja que han sigut matadors de bous.

-Quantes hores soleu entrenar?

-Depén del temps que faça, ja que segons l'estació adaptem els horaris. Per exemple, a l'estiu i amb el bon temps se sol entrenar per la tarde, de 16'30 hasta las 20'00 hores, aproximadament. A l'hivern canvia l'horari pel fet que hi ha menys hores de llum i fa més fred, llavors solem entrenar per la mañana, de 8'00 a 13'00 del migdia, i tot açò de dilluns a divendres.

-Et dediques exclusivament al món del bou o ho compagines amb alguna altra activitat?

-Vaig deixar els estudis per a dedicar-me per complet al món del bou, però com en l'escalafó en què em trobe encara no tenim remuneració econòmica, treball com a jardiner, i la veritat, és difícil compaginar les dos coses.

-En quines arenes has torejat fins a la data i qui vos busca els treballs? Perquè supose que en este treball, com en altres, sempre és més fàcil si es té un padrí...

-La de torero és una professió difícil. Costa que et donen corregudes de jònecs (oportunitats per a torejar en distintes places) i per a això tindre un apoderat ajuda. De moment és l'Escola de Tauromàquia la que s'encarrega de buscar-nos els treballs, i així, enguany hem fet set tentaderos en poblets de Jaén, Terol y la comarca de L'Horta Nord. Vaig tindre oportunitat este estiu de fer un simulacre en el meu propi poble, Puçol. També he torejat en la venda del Saler unes huit vegades.

-I com se sent un al torejar en el seu poble? Major responsabilitat?

-Per descomptat, perquè ací em coneixen, i encara que cada tard intent donar el millor de mi, davant de la teua gent imposa més. Vols triomfar i que et vegen triomfar.

-En quins mesos teniu més treball?

-La temporada forta, quan més faena tenim, és en les festes dels pobles, en els mesos de juliol i agost. A l'hivern baixa el ritme.

-A propòsit, com se sap si un torero despunta?

-Una forma més o menys objectiva de valorar el nostre treball, i de vore si avancem o no, és per mitjà dels sobreixents. Fins ara els he aconseguit en la Plaça de bous de València, allí vaig aconseguir fer dos passades (significa que et deixen eixir a la plaça a fer passades de lluïment que consistixen a torejar amb capot i sense crossa). He obtingut altres sobreixents en Ólbega (Sòria), Frías d'Albarracín i en la Fira de València de juliol. També vaig obtindre alguns en la venda del Saler on vaig torejar cinc corregudes de jònecs.

-Quina va ser la primera vegada que vas vestir el trage de llums?

-Normalment, els torejadors de jònecs sense picadors solem vestir el trage curt, excepte per a alguns festejos. La primera vegada que vaig vestir el trage de llums va ser en la Plaça de bous de València durant la celebració de la Fira de Juliol i vaig sentir una gran emoció.

-I a mode anecdòtic, quant costa vestir-se de torero?

Un trage de llums bo no se sol adquirir per menys de 5.000 euros, mentre que el trage curt el pots tindre per uns 400 €. Si és que, per a dedicar-se al món del bou, a més de valor, fa falta ingressar grans quantitats de diners. Se sumen molts factors, per això este món és tan complicat.

-Què és el màxim que has torejat fins ara i quins són els teus plans de futur?

-El màxim que he torejat fins ara ha sigut un jònec de 400 quilos. M'agradaria debutar com a torejador de jònecs amb picador la pròxima temporada i d'ací ja podria passar a prendre l'alternativa, un moment decisiu, en el que t'ho jugues tot segons tingues una bona o mala vesprada. De moment vaig al meu ritme i amb paciència, perquè és cert que quants més festejos portes sempre vas millor preparat per a passar de nivell.

-Torero es naix o es fa?

Definitivament jo crec que torero es naix. Encara que et vaig a dir una cosa, a l'eixir a l'arena imposa més el públic que el bou. El fet de vore la plaça abarrotada de gent és impressionant. A mesura que passa la vesprada, t'oblides un poc i et concentres en el bou.

-Et sents abrigat per l'afició valenciana?

-A València no hi ha tanta afició al bou com la que pot haver-hi en altres comunitats, com Andalusia, Madrid o Castella-La Manxa. Ací es preferixen més els bous al carrer que el bou de plaça. L'afició creix en aquells llocs on més es cria el bou brau. No obstant, he de dir que ací a València hi ha pocs aficionats, però molt bons, molt entesos.

-Tens algun referent?

-No m'agrada comparar-me amb ningú, perquè el millor és ser un mateix. Però si he d'elegir, destacaria com a figures del toreig a Miguel Ángel Perera, José Marí Manzanares i El Juli.

-Ja per a finalitzar ens agradaria saber què penses sobre un tema tan candent com és la polèmica antitaurina, quina opinió et mereix tot açò?

-Respecte totes les opinions perquè cada un té llibertat per a opinar, però en este cas, no les compartisc. Jo crec que és més una qüestió de desconeixement que una altra cosa. Per a mi el fet que existisquen bous i toreros és una forma que l'animal sobrevisca, ja que la carn de bou brau no està destinada al consum, i d'una altra manera, estos animals desapareixerien. Vore les deveses on es cria este animal és una cosa realment meravellosa, te dones compta que comporta molt de treball i hi ha un muntó de gent darrere que viu d'això. Algunes persones opinen lliurement des del desconeixement i sincerament crec que falta informació i respecte pel món del bou.

Esperem que Francisco Damas complisca el seu somni i arribe a ser un gran torero. De moment va pel bon camí, ja que "treball i més treball" és el seu lema. Des d'ací li desitgem molta sort.

Informa: Nuria Martínez León

04 Desembre 2008
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres