El llarg adéu a la falla dels vint-i-cinc anys... i del primer premi

El llarg adéu a la falla dels vint-i-cinc anys... i del primer premi

En una nit que es va prolongar fins a altes hores de forma oficial (i fins a l'alba en més d'una falla, això sí, de forma extraoficial), els components de la Falla Molí de Vent van ser els últims a veure cremar el seu monument: un moment especialment emotiu perquè era el treball del seu aniversari i amb el que havien fet història.

Perquè fer història és aconseguir el primer premi de les falles grans i això va ser el que va succeir en esta ocasió amb La campana del sorolluna gran falla, en tots els sentits, que va permetre a Molí de Vent guanyar per primera vegada el desitjat guardó.

A pesar de ser la quarta a posar fi al monument, i a tindre preparats als bombers per si de cas, lacremà va tardar a començar a causa de la minuciositat amb què els fallers, amagats dins del propi monument, preparaven la traca i el combustible perquè eixe gran ninot que rematava la falla, però molt allunyat del centre, poguera cremar amb normalitat.

Al final, eren les 2'43 de la matinada quan els dos presidents, Antonio Sánchez i Josep Carles Domingo, acompanyaven les dos falleres majors, Rocío Gómez Pimpollo i Minerva Molina León, en el moment d'encendre la metxa.

Va haver-hi castell, va haver-hi fotos, va haver traca i també foc, molt de foc. Però l'enorme ninot del cap tapant-se les orelles va caure a terra abans del que preveu. Massa pes per a un punt d'ancoratge tan xicotet.

Els bombers, a més de donar treball a les mànegues, també van haver d'aplicar-se amb altres ferramentes per a facilitar la crema de la falla. Junt amb ells, com en les altres tres falles de la població, la Brigada Municipal d'Obres i Serveis rematava la faena fins a l'extinció total del foc i, a continuació, s'ocupava d'arreplegar les cendres i les restes de la crema. Una labor fosca, poc valorada a vegades, però imprescindible perquè al matí següent els carrers de Puçol presentaren un aspecte impecable.

Mentrestant, els fallers posaven punt final a un any d'intens treball acompanyats de música i ball i, en un racó del casal, a vegades soles, a vegades en companyia, més d'una fallera deixava escapar una llàgrima mentres pensava que tot havia acabat ja... o mentres veia l'última foto del monument intacte, amb tots els fallers davant de la falla del vint-i-cinc aniversari: la falla del primer premi per a Molí de Vent.

30 Març 2008
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres