Robert Cerdá i Pilar Millán: ‘Açò no és Dogville'

Robert Cerdá i Pilar Millán: ‘Açò no és Dogville'

 

Robert Cerdá i Pilar Millán són els dos professors de l'Institut d'Ensenyança Secundària de Puçol davall la direcció dels quals dos grups d'alumnes de 2n de Batxillerat estan rodant nous episodis de la sèrie de televisió Contrasts, una sèrie sorgida l'any passat en el marc de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'Institut de cara al Dia Internacional de la Dona. Els dos episodis en què treballen els alumnes de batxillerat són Sense castic i Vides perdudes. Seran estrenats el pròxim 3 de març, a les 5 de la vesprada, en el cine de la Casa de Cultura. En un acte que comptarà amb l'assistència dels protagonistes, tècnics, professors i amb entrada gratuïta a tots els qui ho desitgen.

*****

La setmana passada, sense anar més lluny, encara es trobava en cartellera, una expressió utilitzada temps arrere per a anunciar una pel·lícula (perquè les fotografies principals de l'espectacle es penjaven en una cartellera o mur per a penjar cartells) un film d'enorme qualitat però carregat també d'enorme amargor: Dogville. En ell es contava la història d'una xicoteta comunitat que residia en una zona muntanyosa nord-americana.

No caldria, tal vegada, remarcar el que significa eixa expressió. Bé, fa igual, com que som professors (de l'IES de Puçol) estem acostumats a fer-ho.  Remarquem-la, perquè, fixem-nos que un tiempo de perros significa mal temps, que una ‘cara canina' dóna idea de tristesa, de submissió o falta d'intel·ligència. Acabem, per fi, fent notar triomfalment que una ciudad de perros és un lloc cruel, on ningú no pot esperar res de ningú. Tan cert pareix açò ser que en la pel·lícula mencionada l'únic que se salva és el gos que dóna nom a la ciutat, perquè, en realitat, l'animal és l'únic que es comporta amb la normalitat que d'ell se espera. Si a un gos li lleves un os el normal és que et lladre, no té perquè ser solidari (els seus instints no el deixen) però, podríem dir el mateix d'una persona?

Evidentment no. Una persona es diferència d'un animal que és lliure (almenys pot intentar-ho), que no es guia únicament pels instints i, per tant, una persona que es mostra insolidària, brutal, explotadora, cruel és perquè, en certa manera, ha triat ser així i no d'una altra forma. Per tant, qui comet crueltat, qui desprecia el proïsme, qui l'explota, el que es mostra brutal, explotador i immisericorde amb els seus iguals, mereix ser tractat com un gos. O millor, com un gos tracta a un altre gos.

Què que té açò a veure amb una experiència de cine en l'escola, amb els curts que estem gravant amb els nostres alumnes per a intentar combatre els maltractaments a les dones? Bé, perquè molt No ho veuen vostés? El treball prioritari d'un professor, per damunt de transmetre coneixements acadèmics, és educar, ensenyar valors. Ensenyar, deixar veure, visualitzar, modelar comportaments i conductes desitjables. En fi, entrenar en valors. Podem utilitzar, la ficció, el cine, per a construir situacions que potencien la llibertat, la lliure elecció, la solidaritat, la humanitat dels alumnes? Podem ensenyar-los a elegir? Sincerament, nosaltres creiem que sí.

Per a això, per a ensenyar-los a elegir, hem proposat als nostres alumnes un xicotet joc. Elegiu una situació potencialment real, construir una història, actuar, entrena-vos en la vida actual. Ho heu fet? Val, però no penseu que serà tan fàcil perquè, a l'arribar ací, encara vos quedarà la faena més dura, encara ens haureu de donar una part important del vostre temps lliure. Haurem de quedar diversos caps de setmana perquè, en jornades maratonianes de 12 hores de treball, podem rodar-la. Finalment, tots junts, la presentarem al poble en què vivim.

Què que guanyareu amb açò? Segur que res. Us podem prometre que treballareu molt i que, probablement, eixe treball no serà una càrrega perquè ho haureu elegit vosaltres lliurement. Vos podem garantir també que eixe treball no se vos recompensarà amb res tangible, palpable, però, atenció!, també vos podem prometre que, molt possiblement, quan acabeu la vostra labor, vos haureu entrenat en solidaritat, tant entre vosaltres, al repartir-vos els papers o al compartir les tasques pesades i rutinàries que acompanyen a qualsevol rodatge, como al ‘vacunar' moltes persones del poble contra els virus indesitjables dels maltractaments.

En canvi, nosaltres, els professors que col·laborem en el rodatge, serem molt més egoistes, perquè estem aconseguint temps extra per a desenvolupar la nostra labor: educar en valors...recorden vostés? Serem afortunats, perquè tindrem el privilegi de veure-vos treballar en hores lliures, de contemplar com, indirectament, ens doneu el vostre esforç. No vos enfadeu, perquè els professors som més majors i tenim algu

22 Febrer 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres