Dos immigrants marroquins parlen del plaer de fer riure Els xiquets
Mohammed Dhamni (Pelo) i Nourreddine Errafai (Pluma), residents al Centre d'Acollida d'Immigrants Laborals de Puçol, van realitzar una innovadora experiència: Pelo y Pluma, una obra de teatre, màgia i humor per als alumnes del Centre de Dia de Menors, que va penjar el cartell de ''No hi ha entrades'' el passat 18 de gener. Hem volgut conèixer més a prop estos dos immigrants a través de l'entrevista que us oferim a continuació.
*****
-En primer lloc, parlem amb Mohammed: quina és la sensació que t'ha quedat després de representar l'obra?
-Mohammed: La veritat, m'he sentit com si haguera sigut la primera vegada que feia teatre.
-Però tu ja tenies experiència, què ha suposat per a tu tornar a fer teatre?
-Una gran oportunitat de tornar a sentir la felicitat de veure riure els xiquets.
-Per què havies abandonat la teua passió?
-Per estar fora del meu país, el Marroc, i no tenir temps ni ajuda per a dedicar-me al teatre.
-Què és allò que t'ha resultat més fàcil? I més difícil?
-Allò més fàcil... fer de pallasso. El més difícil, fer els trucs de màgia, per la falta de lloc a l'escenari.
-Us han demanat que la torneu a representar? Penseu repetir-la?
-Sí, si hi ha altra oportunitat.
-Parlem ara amb Nourreddine, què és allò que et va animar a col·laborar en el projecte?
-M'agrada jugar amb els xiquets.
-Quina és la sensació que t'ha quedat després de representar l'obra?
-M'ha animat a realitzar més projectes en este sentit.
-Amb quina part de l'espectacle et vas sentir més còmode?
-Amb la part del pallasso, per a mi va ser la més divertida.
-Allò que més i que menys et va agradar de l'experiència?
-Allò que més em va agradar va ser veure riure els xiquets. El pitjor? M'haguera agradat que el lloc fora més gran.
-T'agradaria repetir?
-Sí, m'encantaria repetir l'experiència.
