Ana Mª Matute celebra a Puçol el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

Ana Mª Matute celebra a Puçol el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

El 2 d'abril es commemora el naixement de Hans Christian Andersen o, el que és el mateix, el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. Aprofitant esta data, l'escriptora Ana Mª Matute va compartir més d'una hora d'intensa tertúlia amb els alumnes dels dos instituts d'Ensenyança Secundària de Puçol, contestant amb admirable lucidesa a les preguntes amb què la van bombardejar, tant sobre la seua obra com sobre la vida en general.

Després d'una breu introducció realitzada per la subdirectora de l'IES Puçol, Pilar Millán, la trobada va ser un continu donar i rebre entre els alumnes i l'autora, evitant esta en tot moment la grandiloqüència o la xarrada erudita i buscant un llenguatge directe, senzill, pròxim a la jove audiència, que va alçar en més d'una ocasió aplaudiments entre els seus còmplices companys de viatge.

Ana Mª Matute, segons els seus biògrafs oficials, va nàixer el 26 de juliol de 1926 a Barcelona... però ja d'entrada també desmentix este fet: ''vaig nàixer en 1925,  pel que ja tinc 81 anys complits i sempre he tingut una veu ridícula,  pel que entenc que vos coste escoltar-me amb claredat''.

Amb esta frescor es va expressar en tot moment davant dels mes de dos-cents alumnes de l'Institut d'Ensenyança Secundària i del Centre Verge al Peu de la Creu que es van donar cita el dilluns, 2 d'abril, sobre les 11 del matí en el saló d'actes de la Casa de Cultura. L'activitat, organitzada per la Regidoria de Joventut, va servir per a commemorar el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.

Emparant-se en una sordera que anava i venia segons les preguntes (''no és que siga dura d'oïda; sóc sorda'', va afirmar en un moment de la trobada), l'autora va fer un repàs a la seua obra, als premis Nadal (finalista en 1948 amb la seua obra Los Abel; guanyadora en 1960 amb Primera memoria), al premi Planeta (guanyadora en 1954 amb Pequeño teatro), al premi Miguel de Cervantes (obtingut en 1958 amb Los hijos muertos), i a la seua obra més volguda: Olvidado Rey Gudú.


''Quan publiques un llibre sents com un buit, és com si t'arrancaren alguna cosa, perquè deixa de ser teu i passa a ser de tots'' -va afirmar en referència a este últim títol-. ''Però no és com un fill, tal com afirmen alguns autors; un fill és alguna cosa molt més important''.

Durant la tertúlia es va mostrar tan espontània com alguns dels seus relats, un gènere que li encanta cultivar i amb el que sí s'ha atrevit, no així amb la poesia que és un gènere pel qual sent ''massa respecte i per això no he atrevit a escriure i ho lamente molt, perquè considere que la poesia és la màxima expressió literària. De fet, és el que més llig hui en dia''.

A pesar de la seua edat, no va tindre cap problema a continuar delectant els alumnes després de l'animada xarrada i, amb una exemplar paciència, es va dedicar a firmar quasi un centenar de còpies dels seus distints llibres davant de l'alegria d'uns alumnes que l'havien llegit en classe, l'havien escoltat en directe i, com a colofó, ara tenen un llibre firmat per la il·lustre escriptora.

 

13 abril 2007
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres