Veterans del Puçol juguen el partit del mil·lenni: més de mil anys entre els dos equips

Veterans del Puçol juguen el partit del mil·lenni: més de mil anys entre els dos equips

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mai hi ha estat millor empleada l'expressió ''reunió de velles glòries''. El divendres 20 de juliol, en el camp municipal José Claramunt, es van reunir els veterans dels més de cinquanta anys d'història de la UD Puçol per a homenatjar els companys ja desapareguts i, de pas, disfrutar d'un partit que va enfrontar als veterans amb els molt, molt veterans.

La idea va sorgir uns tres mesos abans de poder materialitzar-se: diversos jugadors que havien pertangut a la Unió Esportiva Puçol en distintes dècades del segle passat van comentar a l'actual president del club, Pascual Orero, la possibilitat d'organitzar un homenatge a què ja han desaparegut... i així provar la nova gespa artificial.

No va costar molt convéncer el president, un home que l'única vegada que va vestir la camiseta de l'equip local de futbol ''va ser en els benjamins, però em van tirar... així que per a pertànyer al club em vaig haver de fer president'', assegura Orero. I des de llavors quasi sempre ha sigut el màxim responsable del club, per la qual cosa no es va vestir de curt i va seguir ''l'espectacle'' des de la grada.

L'homenatge va ser organitzat el divendres 20 de juliol en el camp municipal, amb el beneplàcit del nou regidor d'Esports, Carlos Novella, qui assegura que tampoc es va vestir de curt perquè ell només va estar en la UD Puçol ''en l'època de la primera comunió, i després ja vaig militar en altres equips'', però que estava encantat de recolzar esta nova iniciativa; i amb la presència en directe de l'alcalde Mariano Sanchis, que no es va animar a fer la sacada d'honor... probablement perquè el seu sempre han sigut els bous.


Diego Fajardo, que sí va jugar, entre altres coses perquè va ser el principal organitzador de l'esdeveniment, resumix l'esperit d'este: ''una cosa senzilla, a més de les fotos històriques que hem exposat en una de les parets del camp, ens hem fet unes fotos els dos equips junts, un partit, més fotos amb els vells amics, un vi d'honor, les fotos oficials i un sopar de velles glòries en què, per descomptat, no estaven permeses les fotos''.

A la citació van acudir jugadors de trenta i molts anys al costat d'altres de cinquanta i pocs, per la qual cosa l'organització va decidir que es jugara un partit entre els ''jóvens'' (és un dir) contra els ''més veterans'' (eufemisme per als que van acudir al camp acompanyats dels seus néts). L'única consigna era prudència, perquè el cos no estava en alguns casos per a molts trots... encara que, per si de cas, en una de les porteries tenien al metge del poble amb els guants de porter.

Després de guardar un respectuós minut de silenci, els jugadors van demostrar que el refrany és cert i ''qui va tindre, va retindre''. Encara que, també és cert que alguns han retingut més que altres... sobretot quilos.

09 Agost 2007
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres