Camí al Vaticà (2a part): el viatge interior

Camí al Vaticà (2a part): el viatge interior

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Teresa Soriano i Teresa Flors han recorregut a peu molts camins, entre ells el Camí de Santiago en 2004. Durant la travessia es van plantejar, sense ser molt conscients del que s'acostava, un nou repte: recórrer a peu els mil set-cents quilòmetres que separen Puçol de Roma, portant sobre les seues esquenes una imatge de la Verge al Peu de la Creu, patrona de Puçol. Ha sigut la seua particular forma de celebrar el quart centenari de l'església dels Sants Joans. Les següents reflexions ens acosten a un viatge que per als seus protagonistes ha sigut molt més que seixanta-sis dies caminant: ha sigut, abans que res, una recerca interior.

Roma

Vam arribar a Roma un dimecres, mentre el Papa tenia audiència pública, i no vam poder accedir a la Basílica de Sant Pere. Vam haver d'esperar al dijous per a omplir el nostre diari del pelegrí i donar per finalitzat el nostre caminar.

Marí Carmen és una veïna de Puçol que es va casar amb un italià i hui viu a Roma, prop del Vaticà. Ella ens va acollir en sa casa fins que van arribar els altres pelegrins, amb autobús i amb avió. Però la seua va ser més que una acollida: va muntar un altar en el seu menjador, amb la imatge que havíem portat sobre els nostres muscles de la Verge al Peu de la Creu. Tots els seus familiars i amics van passar per aquell altar per a rendir tribut a la nostra patrona.

A Roma, després de descansar les primeres hores, vam tindre diversos dies per a conéixer els llocs típics com uns turistes més. El més sorprenent és que, entre tanta gent que allí hi havia, coincidírem precisament en el Vaticà amb Francesc Camps, que acabava de guanyar les eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana.

Benedicte XVI

El 20 de juny vam estar en audiència amb el Papa. Durant la celebració érem nou mil pelegrins, però després va haver-hi una trobada particular amb ell.

Com només podia entrar un representant de cada col·lectiu, li va tocar a Teresa Soriano, que és la més forta de les dos, parlar amb ell, poder tocar les seues mans...

Es va sorprendre molt quan li vam dir que havíem fet el viatge a peu des de València, una ciutat que recordava amb molt grat per la recent Trobada Mundial de les Famílies.

Vam poder entregar-li la imatge de la nostra patrona i també una còpia del llibre dedicat al quart centenari de la parròquia. Va ser un moment inoblidable.


Un camí interior

21 Agost 2007
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres