La matança del porc: una tradició recuperada

La matança del porc: una tradició recuperada

Samfaina, greixum, embotit, olla, carn torrada... Els components de l'Associació Extremenya l'Horta Nord de Puçol es neguen a oblidar les seues tradicions, per això any rere any insistixen a recuperar alguns de records més emblemàtics. Els dies 16 i 17 de desembre li va tocar el torn a un dels seus reptes més saborosos: la matança del porc.

Primer va ser el concurs de la truita, després la setmana cultural i, finalment, els seixanta membres de l'associació extremenya es van atrevir també amb una tradició molt arrelada en la seua terra: la matança del porc. Este és el quart any que es realitza, encara que la jornada no es va celebrar l'any passat perquè va haver-hi una prohibició governamental d'encendre foc en la Finca Municipal La Costera, el lloc on es realitzava. Per això, enguany ha sigut l'antiga nau de la RENFE, un espai ubicat en el centre del nucli urbà, el lloc triat per a la celebració.

''La matança és una tradició extremenya que es duia a terme en totes les cases de llauradors'' -explica José Luis Martínez, president de l'associació-. ''Del porc s'aprofitava tot per a tindre solució per al menjar de la família durant mesos, i el dia de matança era una festa perquè es reunia tota la família, els veïns i inclús els xiquets no anaven al col·le''.

Això era abans. Ara les mesures sanitàries són molt més severes i no es pot matar en qualsevol part. D'ací que el porc ja arribe mort de l'escorxador i amb els corresponents permisos en regla. Però segó este requisit legal, la resta de la tradició es manté al peu de la lletra: durant el matí del dissabte el tenen reposant, perquè la carn adquirira la temperatura ambient, al migdia comença l'especejament.

I no és una tasca que es deixe en mans de qualsevol. Per a l'ocasió compten amb Antonio Reyes, un expert escorxador capaç de fer meravelles amb el ganivet en les mans: ''primer tallem els rellomellos, després les costelles, a continuació els llomellos, seguit de les paletes i els pernils. Finalment, deixem separada la fulla de cansalada per a salar-la i tindre cansalada per a tot l'any''.


Un procés meticulós que, al llarg del dissabte, finalitza amb el trossejat de la carn de les paletes i els pernils per a fer embotit: ''ho adobem tot hui i ho deixem reposar vint-i-quatre hores perquè adquirisca el sabor; després, el diumenge, preparem l'embotit''.

Encara que, certament, embotit es prepara poc. Si les seixanta persones que es reunixen durant el dissabte ja donen bo compte de la carn torrada i l'olla, a elles cal afegir un bon nombre d'invitats (entre ells la Casa d'Extremadura de Benetússer i les autoritats municipals de Puçol) que durant la jornada del diumenge també participen de la degustació de la carn per a embotits i de la resta de productes extrets del porc: la greixum, la samfaina a base de fetge picat i el rellomello a la planxa, tot això regat amb un bon vi de la Ribera del Guadiana.

Una doble jornada en què el porc recupera la seua condició de protagonista absolut de la gastronomia extremenya, una cosa que ompli de satisfacció a estos extremenys residents a Puçol i altres pobles de l'Horta Nord, encara que al mateix temps preocupa a José Luis, el seu president, perquè poden transmetre la imatge que només es reunixen per a menjar truita o productes derivats del porc, o...

Tranquil, president, no ens oblidarem de recordar que tot es programa a través de l'assemblea general que teniu al gener, que al febrer organitzeu carnestoltes, que al març participeu en les ofrenes de flors falleres, que a l'abril celebreu la vostra setmana cultural, que al setembre formeu part de les associacions que preparen les festes populars i patronals, que a l'octubre està prevista una excursió a Extremadura...

A José Luis Martínez li queda un any de president,

28 Desembre 2006
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres