Història de Puçol (14): Els Hostalets

Història de Puçol (14): Els Hostalets

Carlos Sarthou Carreres en la seua Geografia del Regne de València ens dóna la notícia que a l'agost de 1835, mentres se celebraven a València les festes de la jura de la Constitució, va aparéixer el capitost Llangostera a Puçol i Els Hostalets, cobrant robes, cavalls i diners, alarmant a este i a altres pobles veïns.

Hi ha una senda, coneguda com el Camí dels lladres, així denominada perquè era utilitzada pels roders que, tenint els seus amagatalls en la Serra Calderona, assaltaven els viatgers de les diligències, tan freqüents en este lloc, i una vegada perpetrat l'assalt fugien ràpidament per ella. Tal vegada en aquells temps començara a fer-se popular un refrany que hem sentit als nostres majors i que deia: Puçol, pasal-ho en sol.

Els Hostalets estava format en eixos temps per una filera d'unes noranta cases construïdes en línia sobre la carretera i separats de Puçol per un barranc. El topònim li prové per estar dedicades estes cases a l'hostalatge de viatgers i quadres per al canvi de tir de diligències.

En una d'estes posades va ser on l'autor i viatger francés Pròsper Merimée va conéixer una hostalera que va arribar a impressionar-lo tant que va fer de la seua estampa el retrat físic de la protagonista de la seua novel·la Carmen (la de Triana), que va ser famosa al ser utilitzada com a llibret per a l'òpera del mateix títol musicada per Georges Bizet.

A l'abril de 1814, el monarca Ferran VII, a la seua tornada del captivitat francés va arribar a Puçol camí de València. En el nostre poble li esperaven, a més de les autoritats civils i eclesiàstiques valencianes, el president de la Regència, cardenal Luis de Borbó, arquebisbe de Toledo, el qual va ser obligat pel monarca absolut a besar-li la mà en senyal de submissió, encara quan el cardenal ostentava l'autoritat més alta de l'Estat.

04 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres