Jaime Almenar: ‘l'obra de la platja de Puçol ha d'avaluar-la la mar, perquè no és una ciència exacta’

Jaime Almenar: ‘l'obra de la platja de Puçol ha d'avaluar-la la mar, perquè no és una ciència exacta’

Més de catorze anys ha costat posar en marxa les obres de defensa i regeneració de la platja de Puçol. Uns mesos més costarà el passeig marítim, les obres del qual començaran el seu camí el pròxim mes de novembre, probablement amb la presència de la Ministra de Medi Ambient per a col·locar la primera pedra, per allò d'estar ja en ple període preelectoral.

El que no suposàvem cal obtindre unes breus declaracions del responsable de les obres resultaria una tasca tan àrdua com l'obra en si. Ni els tècnics de les dos empreses que duen a terme les obres, ni els enginyers, ni cap de les persones que treballen en el dia a dia en els espigons de la platja estan autoritzades. El permís ha de vindre directament de la Delegació a València de la Direcció General de Costes i allí, després de diversos intents, ens confirmen que el director de l'obra, Jaime Almenar, pot atendre'ns durant la seua inspecció setmanal.

Després de tots estos tràmits burocràtics sorprén encara més trobar-se amb Jaime Almenar, un home tranquil, que recorre la platja a grans camallades i que quan parla del seu treball ho fa amb una prudència sorprenent: “la mar no deixa que la nostra labor siga una ciència exacta. Estic content amb l'obra que estem fent a Puçol, en la que hem construït uns espigons amb uns morros més robustos d'allò habitual, però cal esperar que hi haja una prova de càrrega, un temporal que pose les coses en el seu lloc”.

El temporal, eixe moment tan temut, sobretot a la tardor, ha obligat a un pla d'obres un tant especial: “comencem a treballar en el segon espigó, que estava més protegit, després hem seguit cap al nord amb uns altres quatre. L'important a l'estiu era avançar, acumular la pedra de pedrera. Però ara s'acosta l'època dels temporals i convé protegir l'obra ja realitzada, per això estem finalitzant estos espigons i quan estiguen acabats escometrem l'últim espigó, que és el situat més al sud”.

Durant la seua inspecció a les obres, a més dels tècnics de la UTE que realitza les obres, l'acompanyen les regidores Dolores Sánchez i Inmaculada Arcos, i l'alcalde, Josep Mª Iborra. La platja de Puçol ja té una zona amb arena, on s'han acumulat tres punts que diàriament reben 700 tones d'arena, perquè siga la mateixa mar qui la vaja distribuint: “la mar és qui millor treballa la platja, nosaltres ens limitarem a completar la seua labor cobrint els buits que deixe. De totes maneres, no cal alarmar-se si arriba un temporal i es porta l'arena visible, hem de tindre en compte que cal completar la part d'arena submergida, perquè servisca de suport a l'arena que està a la vista. Quan la mar reòmpliga la zona submergida nosaltres completarem la part de la platja, de totes maneres encara és molt prompte, primer perquè no hi ha hagut cap temporal, i després perquè encara no s'ha arribat al ritme normal d'aportació d'arena; calculem que a mitjan octubre estarem entorn d'1.000 tones diàries i aconseguirem a finals de mes les 1.500 tones diàries d'arena fins a completar la regeneració de la platja”.

Uns nombres enormes, com correspon a una obra de gran envergadura. Però no espanten els nombres a Jaime Almenar, un home ja assaonat en estes batalles i que només mostra la seua satisfacció quan la mar dóna el vistiplau al seu treball: “els espigons de la platja de Meliana són l'obra més pròxima que he dirigit i ja han passat el temporal de 2001 mantenint-se intactes. Es pot ja afirmar que és una bona obra. Però és distinta a la de Puçol, perquè aquella és d'arena de “machaqueo”, és a dir roca triturada, per la qual cosa és més gran, encara que també més estable. Els problemes d'aquella platja són que té un pendent major i que al principi podies inclús tallar-te amb les arestes d'una arena tan grossa. La de Puçol és arena natural, més fina, més blanca, més agradable al tacte”.

Els quatre espigons que ja s'endinsen un centenar de metres en la mar oferixen una imatge insòlita de la platja. El seu aspecte robust s'acreix per eixe ample morro, pensat sobretot per a combatre la força de les onades, “ja que és la zona més castigada dels espigons”. El seu acabat sorprén també per l'habilitat dels tècnics, la major part d'ells gallecs, “perquè són uns grans experts a lluitar amb la duresa de la mar”. Sembla que no

08 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres