Juan Àvila i Raúl Martí ixen a coll amb actuacions distintes i distants

Juan Àvila i Raúl Martí ixen a coll amb actuacions distintes i distants

-Diumenge, 12 d'octubre del 2003. Plaça de Bous de València, més d'un terç d'entrada en vesprada fresca i agradable.

-Jònecs de María Luisa Domínguez Pérez de Vargas, més batuts els tres primers, amb quall i quilos els tres últims. Excel·lents i molt variats en el seu joc. Brau i noble el primer, amb qualitat i poca força el segon, revoltós el tercer, manso el quart, encastat i violent el quint, brau i cobdiciós el sext.

---Sergio Cerezos, de blau i or; ovació des del terç amb avís - ovació després de dos avisos

---Juan Àvila, de grana i or; orella amb avís - orella

---Raúl Martí, de gris plom i or; orella - orella

*****

Segurament el fet que Alfonso Guardiola, ramader i propietari del ferro de María Luisa Domínguez Pérez de Vargas, amb els seus inigualables i savis comentaris, compartira seient amb qui subscriu, fa que vera més una excel·lent correguda de jònecs que una altra cosa. Però també.

A Sergio Cerezos, és cert, el vaig vore menys fresc, un poc espés, no sé si minvat d'una lesió que arrossega en el genoll. El cas és que al seu primer, extraordinari per al torero, no el va quallar com calia. I eixe jònec mereixia un embolic gros. A la faena li va faltar trencar i a les sèries més muletades, el jònec demanava sis o set i el de pit. Faena llarga amb massa alts i baixos. Al seu segon, molt complicat per manso i violent, li va tardar a vore el banyó esquerre, que va ser, sense ser gens fàcil, més possible del que va paréixer.

Raúl Martí va tallar una orella a cada un dels seus jònecs. Al seu primer, molt revoltós, prest al cite, amb casta i poder fins que es va anar temperant, el de Foios va aconseguir passatges estimables, si bé va caminar un poc desajustat. El guardiola humiliava i es desplaçava millor per l'esquerre. A pesar de soterrar l'espasa a la primera, va tardar a doblegar. ''S'assembla a l'amo perquè va tardar a morir'', em deia amb la seua gràcia Alfonso. El sext cantà un galop extraordinari tot just eixir, però la toreig, va per la quadrilla, no va ser tan bona. Va clavar banderilles, i el guardiola li va propinar dos autèntiques pallisses perquè es va adormir en l'esquivament, primer, i perquè el va esquivar cap a fora, després. Natural ''bisoñez''. Va ser un altre jònec de nota, brau a banda de preciós, per la forma i el baix. La faena va estar marcada perquè els estesos van prendre part del malparat joneguer, que va tindre el mèrit de sobreposar-se a les dos volantins. Va matar malament -posterior i perpendicular- però va passejar l'orella que li faltava per a eixir a coll.

Juan Àvila també va eixir a coll, però és una altra cosa. Oferix una dimensió molt distant a la que és més pròpia del seu escalafó. La targeta de presentació va ser un passada per gaoneres cenyidíssim, marca de la casa. El seu primer va ser noble, amb qualitat i franquesa, però molt fluix. Calia tirar d'ell amb pinces perquè no claudicara i portar-lo amb suavitat i temprança. I Joan ho va fer i va acabar abusant d'ell epilogant la faena. El va matar al segon intent i es va emportar l'orella. En el segon, de matar-lo a la primera, li talla les dos. El guardiola va eixir mansejant, poc zelós de les teles, solt, però Joan l'empapà, el va parar i el va temperar, amb casos de rebut molt sentits. Quan va cordar amb una revoltosa revolera Alfons li va eixir de dins, aborronador: ''bé xaval, bé''. I, abans de posar-li una banderilla, em va dir: ''trencarà, a este li va a tallar les orelles''. En la muleta el jònec es va moure encastat i amb violència. Inclús li haguera vingut bé una pulla. Va començar podent-lo i sotmetent-lo per baix. El jònec va transmetre molt, era tafaner i calia tocar-lo molt a temps. En la primera sèrie amb l'esquerra, va envestir de mala gana, però Àvila no va canviar de mà i li va traure la segona. Per a casta, la meua, va voler dir-li. I Alfonso Guardiola va prendre una altra vegada

26 Octubre 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres