Juan Ávila: traça de figura

Juan Ávila: traça de figura

La política de portes obertes per part de l'empresa en la correguda de jònecs sense picadors, aperitiu de la imminent Fira de Juliol, va provocar un nou ple en les graderies. Excepte les andanades, quasi la totalitat de les graderies estava poblat d'il·lusió, de partidaris d'un o d'un altre, però poblats. I molts xiquets, gent jove que aguaita quasi per primera vegada a una plaça de bous. Sens dubte, l'entrada gratuïta contribuïx a sembrar afició futura. I, no oblidem, qui sembra arreplega.

La correguda de jònecs de Guadalest el 17 de juliol va estar irreprotxablement presentada, potser un reprotxe sí, potser ens va semblar excessiva per al bagatge dels actuants. De jònecs, res, eren jonegots i algun es podria catalogar de torete. Si el llistó és el de la serietat per a tots, figures incloses, benvinguda siga. Però el millor dels de Guadalest, pura procedència Torrestrella, és que van servir, que es van moure, i que van exhibir un joc dispar i variat amb dos jònecs de nota alta, primer i sext.

Iván Córdoba va sofrir un aborronador volantí en el primer muletada de la seua primera faena. Probablement això el va deixar malparat i no li va arribar a agarrar l'aire a un jònec que obeïa quan se li feien les coses bé. No es va arrugar Córdoba i va demostrar bona disposició . Però sense arribar al lluïment. Va passar a la infermeria, on va ser intervingut pel doctor López Quiles i s'estima que estarà mes i mig de baixa.

La correguda de jònecs va quedar en un mà a mà entre Sergio Cerezos i Juan Ávila. A Cerezos li vam vore fer de tot amb capot, banderilles i muleta. Si bé amb l'espasa haurà de tirar-li hores al carretó. Es va adaptar en alguna tanda pel banyó dret davant del seu primer, sens dubte un jònec de volta a l'arena, no demandada pel públic i no concedida pel senyor usia, Miguel Asensio. A este li va tallar una orella. Per cert, a este Juan Ávila el va llevar per gaoneres, impàvid, impertèrrit, com a targeta de presentació.

En el seu segon, un torete que repetia amb franquesa, Cerezos va demostrar prestància -encara que va caminar un poc desapegat- i tot es va vindre a menys conforme el jònec va ser perdent gas. Es va incrementar la intensitat després d'una volantí seriosa, afortunadament sense conseqüències greus. I amb el que tancava plaça, Cerezos va eixir a donar-ho tot. Tot el que li quedava, clar. Voluntat, ganes d'agradar i molta il·lusió. Amb eixos arguments va arrancar l'orella que li faltava per a eixir en volandes per la Porta Gran.

El toreig, el toreig de Porta Gran, el toreig clàssic, el de sempre, l'etern, el va interpretar un xaval anomenat Juan Ávila davant del seu segon. Camina amb traça de figura, se'l veu sobrat davant dels jònecs, li funciona el cap, té la ment clara, recursos, valor de veritat, classe i qualitat. I clar, la dimensió de la seua actuació respecte als seus companys d'escalafó, deixa entrevore un bot qualitatiu realment evident i molt esperançador.

I a més, ho va demostrar amb el roín, el seu primer, i amb el que li va servir, al que li va arrancar dos orelles concedides sense dubtes per part del president després d'una faena artística, mesura, pausada, temperada, amb muletades llargs i amb molt de regust. Ni una enganxada, cap fricció. Serenitat total i absoluta que es manté quan se sap el que es té entre mans. Al covardàs i badat primer, sempre a la defensiva, el va contrarestar amb decisió.

I al noble i bondadós quint, molt faltat de forces, primer el va quallar a la verònica amb el capot i després l'encís amb la carícia de la seua monyica i el tremp de la seua muleta. A ''Apasionado'', que així s'anomenava el jònec, el va fer envestir al ritme que marcava una sedosa franel·la amb una cadència quasi musical. En definitiva, un luxe el toreig d'este Juan Ávila, que ja porta quatre orelles en tres vesprades a València. I el més bo, és que la seua carrera, no ha fet més que començar i il·lusionar.

Una crònica de Salvador Ferrer.

02 Novembre 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres