El futbol sala és el planter ideal per a millorar la tècnica individual en el futbol

El futbol sala és el planter ideal per a millorar la tècnica individual en el futbol

Crear un equip de futbol sala en la població va ser una iniciativa de Rafa Serena, l'amo del pub Django's, fa ja quinze anys. Des d'aquell moment han sigut els avatars d'este modest club que ha arribat a jugar la final de la Copa Federació, encara que la van perdre, i actualment milita en primera divisió provincial.

Després de sis anys jugant, des de fa nou anys és Manuel Blanco el seu president i Ginés Sánchez el seu entrenador. Estos dos ho fan per amor a l'art o, millor dit, per amor al futbol sala, un esport que no hem de cridar futbet ''perquè allò va ser un invent passatger, quan no sabien com cridar-li''.

Encara que el futbol-7 i l'obertura del camp municipal José Claramunt han fet nossa en les seues files, la veritat és que Manuel Blanco no ho considera el germà pobre del futbol, sinó la base: ''el futbol guanyaria en qualitat si s'utilitzara el futbol-sala com a base, amb un baló més xicotet, una pista més curta i major possessió de la pilota''. Precisament Manuel és conscient que eixes són els avantatges del futbol sala, la seua xicoteta grandària, d'ací que no va témer quan la inauguració del nou camp de futbol va provocar una desfilada de jugadors jóvens que es passaven al futbol, atrets per les noves instal·lacions: ''als pocs mesos havien tornat amb nosaltres, perquè allí es fartaven de córrer i a penes tocaven la pilota''.

Ara, una vegada més estabilitzada la situació, la nova temporada es presenta il·lusionant: ja l'any passat es van incloure els dos àrbitres i el joc amb temps parat quan la pilota ix del camp, la qual cosa dóna més serietat a les trobades; a més el Club de Futbol Sala Puçol ja compta amb dos equips federats, el juvenil i el sènior, i amb quaranta alumnes en l'escola, comptant des de prebenjamins fins a juvenils... ''eixa és la millor promoció d'este esport, que els xicotets vagen pujant de categoria i arriben a militar en el primer equip''.

Una il·lusió que no es trenca a pesar de la realitat quotidiana que, com sempre, passa pel tema econòmic: la Federació els tracta a nivell de fitxes com si foren jugadors de futbol, però a l'hora de la veritat no reben les mateixes atencions, ''de fet, la nostra seu en la Federació està allà perduda, en un despatx en el pis de dalt, mentre que tota la planta inferior està dedicada només al futbol''.

Afortunadament, sempre queden les loteries i l'esforç dels jugadors i els directius, els que s'afanyen a vendre camisetes, cartells amb la publicitat i gestionar la subvenció que els concedix anualment l'Ajuntament ''i que no sols és diners, sinó també la cessió de les instal·lacions per a entrenar dos vegades a la setmana i jugar tots els dissabtes en el Palau d'esports, alternant l'equip sènior amb el juvenil. Sense eixe suport el club ja hauria desaparegut''.

Ara que arriba el mal temps i jugar a l'aire lliure es convertix en un desafiament a les inclemències del temps, cada dissabte a les 12 juguen els juvenils i a les 4'30 vesprada l'equip sènior: és una bona oportunitat de disfrutar de jugadors amb una bona tècnica i, per què no, d'un espectacle que també alça passions.


01 Novembre 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres