Trenta veïns tindran les seues vivendes per davall del passeig marítim

Trenta veïns tindran les seues vivendes per davall del passeig marítim

Els sis espigons de la platja de Puçol són ja una realitat. Des de començaments d'any ha entrat en vigor la segona fase: la construcció del passeig marítim, també a càrrec del Ministeri de Medi Ambient. Precisament durant el mes de gener s'han estat realitzant els mesuraments per a establir la rasant del passeig, i una primera conclusió ha sigut l'habitual en este tipus d'infraestructures: hi ha vivendes en algunes zones el nivell de la qual queda per davall del passeig marítim.

“En total són una trentena de vivendes, situades totes en la zona sud, des del camí de la Mar fins al bar El Faro” –explica l'arquitecte tècnic, Toni Sesé–, “la major part d'elles construïdes fa molts anys i, com se sap, cada cert temps la rasant de Les construccions puja uns centímetres, d'ací que hagen quedat per davall de l'actual nivell d'edificació”.

De les trenta vivendes, la meitat tenen xicotets desnivells respecte al passeig,  es podria salvar amb uns escalons, una possible solució. No obstant, set o huit tenen un desnivell pròxim als huitanta centímetres, el que va portar als tècnics municipals a convocar una reunió amb tots els afectats, dimarts passat, 27 de gener, en el Saló de Plens de l'Ajuntament, on es van mostrar distints gràfics amb les dos solucions.

“Una primera opció és mantindre el passeig a la mateixa altura durant tot el traçat” –continua Toni Sesé–, “l'altra era fer-ne descendir una part, tenint en compte que té una amplària mitjana d'onze metres on s'inclou zona enjardinada, passeig pròpiament dit i mur corregut per a protegir-lo del temporal. Encara que esta segona opció és molt més complexa”.

Una complexitat que es resumix en la necessitat de crear escalons no sols en les vivendes, sinó també en els carrers que donen accés al passeig, a més de rampes de minusvàlids en tots els casos i un perill que ja hui en dia tenen eixes vivendes: poden quedar negades després dels temporals.

“De fet” –conclou l'arquitecte tècnic municipal–, “suposava crear zones que al quedar per davall del nivell de construcció pràcticament es convertien en piscines, per la qual cosa en èpoques de forts temporals eren zones inundables”.

Totes estes explicacions van servir perquè finalment l'opció elegida siga la primera: mantindre el passeig a la mateixa altura durant els més de dos quilòmetres del seu traçat, la qual cosa obliga els veïns afectats a instal·lar embornals en cada vivenda i connectar-los a la xàrcia de desaigüe, no tant per a les pluges com per a previndre possibles temporals.

“No obstant això eixes vivendes tan baixes acaben desapareixent amb el temps” –matisa el director de l'obra de la platja, Jaime Almenar–, “ja que les actuacions que hem realitzat en altres platges amb anterioritat demostren que molt prompte els veïns acaben arreglant les seues cases quan tenen un gran passeig marítim al costat d'elles o venent-les perquè es construïsquen noves promocions en eixe solar: i en estos dos casos la nova construcció ja se situa al nivell de les altres vivendes i del propi passeig”.

En qualsevol cas, la reunió de finals de gener va servir per a deixar clar els veïns que durant el mes de febrer es realitzaran les obres de condicionament del tram central, amb l'abocament de la gola del camí de la Mar, i immediatament començaran les obres del mateix passeig, des de la zona sud (la coneguda com les piràmides del Puig) cap al nord.

 

04 Febrer 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres