Puçol acull el campionat autonòmic de boccia, un esport per a paralítics cerebrals

Puçol acull el campionat autonòmic de boccia, un esport per a paralítics cerebrals

“Tinc un familiar que va en cadira de rodes, a més sóc mestre en pedagogia terapèutica i, en definitiva, estic molt sensibilitzat amb el tema de l'esport per als discapacitats”. Amb esta senzilla afirmació explica Jesús Miñana Tudela la seua exhaustiva dedicació a l'esport de la boccia, una variant de la petanca adaptada a persones amb paràlisi cerebral i incapacitat física severa.

Jesús Miñana és el responsable de la lliga de boccia a la Comunitat Valenciana i l'entrenador de l'equip autonòmic. Exercint ambdues funcions va estar dissabte passat, 3 de abril, en el Palau d'esports de Puçol, on se celebrava la quarta jornada de la lliga autonòmica: “és d'agrair el suport de Puçol, amb la cessió de les seues instal·lacions, encara que al mateix temps cal lamentar l'absència de públic, una cosa habitual en esta competició i això que parlem d'un esport amb campionat a nivell nacional i presència dels jocs paralímpics”.

La dedicació de Jesús no és un cas excepcional. Tots els monitors i àrbitres que van participar en la jornada de Puçol, entorn d'una cinquantena de persones, ho fan de forma absolutament desinteressada: són voluntaris que entrenen dos o tres vegades per setmana amb els clubs i després acudixen també a les proves oficials en caps de setmana, compta a més amb molt poc suport econòmic ja que, com explica l'entrenador autonòmic, “les subvencions de la Conselleria d'Esports pararan a la Federació d'Esports Adaptats i esta nos paga el quilometratge als tècnics i assistents. Però és pocs diners i sempre arriba amb molt de retard, per la qual cosa realment fem açò perquè ens agrada i estem sensibilitzats amb el tema”.

Ha d'agradar-te, estar sensibilitzat i, a més, renunciar a disfrutar de la pròpia competició, perquè els assistents de cada minusvàlid ni tan sols poden veure com es desenvolupa el joc. “Porte pocs entrenaments amb Raquel” –explica Mª José, una de les assistents participants–. “La meua missió és moure-li la cadira de rodes i la rampa, a més li col·loque la bola perquè puga subjectar-la amb el coll i la cas a través de la rampa per a situar-se el més pròxima possible a la bola blanca, una cosa semblant a la petanca”.

Semblant sí, però no igual. Perquè Mª José, com la resta d'assistents, no pot parlar amb l'incapacitat a què ajuda, només obeir les seues ordes per a moure la rampa, cadira o col·locar la pilota. A més, per a garantir que ella no siga qui decidisca la jugada, l'assistent sempre està d'esquena al joc: “només obeïm, mai no prenem decisions o ens penalitzen; i a l'estar d'esquena, mai sabem com s'està desenvolupant la partida”.

Celebrar a Puçol esta penúltima jornada del campionat autonòmic de boccia és un èxit del regidor d'esports, José Vicente Martí, un home sempre disposat a afavorir tots els esports i, fonamentalment, aquells que compten amb menys presència de públic o són destinats a grups específics: “la intenció del nostre ajuntament és bolcar-se amb tot tipus d'activitats socials i esportives, més si tenim en compte que tots els que estan ajudant a desenvolupar la competició són voluntaris i, per descomptat, mai negarem les nostres instal·lacions a col·lectius que aposten d'una forma tan decidida per la integració dels minusvàlids, en este cas paralítics cerebrals amb incapacitat física severa”.

 

13 abril 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres