Allumiere: una visita al cor de la pasta... sense pasta

Allumiere: una visita al cor de la pasta... sense pasta

Toni Martínez pot presumir de ser un dels jóvens més actius de la població: la seua participació en l'Agrupació de Penyes, en el Comité d'Agermanaments i en la Falla Hostalets així ho demostra. Precisament estos tres organismes li han permés visitar en tres ocasions distintes Miajadas, el nostre poble agermanat a Extremadura. A la seua àmplia experiència en restes arqueològiques de Mèrida, joies artístiques de Guadalupe, embotit extremeny i vi de pitarra, unix ara un coneixement de primera mà sobre Roma, Civitavecchia i, com no, la pasta italiana.

“Érem onze persones els que formàvem part d'este primer viatge a Allumiere, a Itàlia, totes elles polítics o membres del Comité d'Agermanaments” –explica Toni Martínez–. “La nostra missió era realitzar un primer contacte per a formalitzar més endavant l'agermanament i, de pas, prendre nota d'aquells llocs que poden formar part de les visites culturals quan es normalitzen els intercanvis”.

I vaja si ha pres nota. Armat amb la seua càmera digital i el seu ordinador portàtil, Toni ha portats més de quatre-centes fotos realitzades en els a penes quatre dies del viatge a terres italianes. Ni l'esgotador pont aeri València, Madrid, Roma, ni la intensa pluja caiguda sobre la capital italiana, ni les esgotadores nits intercanviant experiències amb els jóvens italians, han sigut suficients obstacles per a evitar que Toni complira amb la seua comesa: aconseguir fotos prou significatives del que espera als veïns de Puçol quan ens agermanem amb Allumiere.

“El dijous 15 d'abril vam estar tot el matí en aeroports. Però a l'arribar a Allumiere ens van allotjar a cada u en una família i això ho canvia tot: els italians són gent molt amable, molt simpàtica, es nota que compartim l'esperit mediterrani, ràpidament congeniem”.

Després de la recepció oficial, la visita al museu de la música i el sopar amb la família d'acollida, els més jóvens van decidir aprofitar la primera nit per a conéixer la “moguda nocturna” més antiga que es recorda... així que, al costat d'alguns jóvens d'Allumiere van decidir visitar la zona d'oci de Civitavecchia: “d'esta visita no tinc fotos, però és millor així perquè... bé, amb el flaix les fotos no queden molt bé, de dia es veu tot més clar”.

Potser per això l'endemà, després de la visita matinal a les instal·lacions esportives, Toni no va oblidar la seua càmera en la visita oficial al port de Civitavecchia “que és el port de Roma i, potser per la Copa Amèrica o perquè ja tocava, però s'estan organitzant viatges directes de Roma a València, una cosa que costarà només 18 hores, enfront de les 30 que suposa el viatge amb autobús: en el futur estarem molt més prop dels nostres germans italians”.

Més prop ja van estar el dissabte 17, no espiritualment, sinó físicament: el fred i la pluja amb què els va rebre el matí a Roma va fer que els onze veïns de Puçol i els seus acompanyants italians hagueren d'estar molt juntets, davall el paraigua, mentre recorrien a peu els llocs més emblemàtics de la capital: la Fontana de Trevi, la Plaça d'Espanya, la plaça de Sant Pere, el Vaticà, el Coliseu, el Fòrum, la plaça de la República, el Panteó i la plaça del Poble... “Tot això va ser dur al matí, per la pluja, però durant la vesprada, ja amb el sol, la visita es va fer més agradable i, francament, acabar-se Roma en un dia és impossible, està plena de monuments i visites imprescindibles!”.

I per si no fóra poc, també diumenge va començar amb visita històrica, encara que en este cas a Tarquinia, potser el lloc on es conserven les restes més espectaculars dels etruscos, encara que per a Toni este bell racó sempre quedarà en la seua memòria per un altre motiu: “allí va ser on vaig perdre la cartera, amb tota la documentació; no veges la quantitat de cridades i tràmits que van haver de fer els italians perquè l'endemà, sense DNI, jo poguera agarrar l'avió de tornada. Encara que, insisti

22 abril 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres