Tercera concentració de bolilleres: un gran exemple d'esport sa i relaxant

Tercera concentració de bolilleres: un gran exemple d'esport sa i relaxant

Quan u sent parlar de “concentració de bolilleres” tendix a pensar en una cosa així com la recuperació d'un vell costum, en desús i pròxim a desaparéixer. Diumenge passat, 25 d'abril, Puçol celebrava la tercera trobada d'este tipus. Un fet insòlit a priori... excepte per un parell de xicotets detalls.

Detall número u. Eixe mateix dia se celebraven a la Comunitat Valenciana altres quatre concentracions de bolilleres, de les quals es va haver de suspendre una, la de Nules, per falta d'assistents. Si tenim en compte que a Puçol es van donar cita quatre-centes bolilleres i els seus respectius acompanyants, no pareix que siga una activitat en desús ni, per descomptat, pròxima a desaparéixer.

Detall número dos. Entre les assistents a Puçol es trobaven grups tan amplis com el de Paquita Cotino (amb trenta assistents de La Pobla, El Puig, Rafelbunyol i Massamagrell) o el de Sagrario Mas (amb vint bolilleres de València). Això per no comptar els grups que venien de lluny, molt lluny, emportant-se la palma les vint animoses bolilleres de Balazote (Albacete), altres tantes de L'Herrera (també a Albacete: una província que sens dubte cuida molt açò de fer boixets) i, com no, les huit representants de Terol... que també existix.

Si a tot això afegim la presència dels pobles més pròxims, com Alboraia, Meliana, Quart, Torres Torres, Algart i, per descomptat, Puçol, hem d'arribar a la inevitable conclusió que els boixets estan més vius que mai i és molt difícil que aconseguixen alguna vegada el perill d'extinció: cada any hi ha més practicants... com ho demostren dos xicotets detalls.

Detall número u. Entre els assistents hi havia almenys set bolillers; mossos de totes les edats que insistien amb paciència encomiable en uns dissenys de tota classe. La passió per este esport s'estén com si d'un equip de futbol es tractara.

Detall número dos. Les ames de casa Tyrius, que han sigut unes inestimables col·laboradores de Dolores Sánchez, regidora de l'Ajuntament de Puçol a l'hora d'organitzar esta trobada, no sols tenen la seua professora Rosario Munera encantada perquè cada dia compta amb més adeptes, sinó que este mateix any han posat en marxa un segon taller, centrat en la molt relaxant labor del brodat de tul. Una triada mostra d'esta segona especialitat va estar present diumenge passat en el Palau d'esports i, per la seua novetat i complexitat, va cridar poderosament l'atenció de les assistents.

Perquè, no ho havíem dit, però este tipus de concentracions se centren sobretot en això: cridar l'atenció. Cada una de les assistents col·loca meravellosament les seues ferramentes i alguna peça ja començada, una vegada encaixa un boixet per ací i un altre per allà, arriba l'hora de l'esmorzar (bocata de pernil a la catalana i botella d'aigua: gentilesa de l'Ajuntament), després un passeig amunt i avall pel Palau, observant amb deteniment la tasca que realitzen les bolilleres d'Albacete, Terol o València. Entre passeig i passeig, una curta visita a les botiga on s'oferixen productes d'última novetat en el noble esport del randa de boixets. I, poc després, la paella, també gentilesa de l'Ajuntament, encara que cuinada gràcies a l'indubtable ofici de Galbis.

Contat així pot paréixer que les bolilleres es reunixen cada setmana en un poble per a tornar a veure's les cares, exhibir el seu últim xal i fer turisme, però res més lluny de la realitat. Rosario Munera, l'experta professora de boixets i brodats de tul de Puçol, explica els indubtables avantatges d'este relaxant esport: “abans era habitual veure-ho en els pobles, encara que menys en la capital, ara s'està recuperant gràcies als tallers organitzats per distintes ames de casa, i cal fer randes relaxa i ajuda a la gent que té depressió o patix d'artrosi, perquè mouen les mans, al mateix temps que activa el cervell; és, sens dubte, una tasca relaxant

29 abril 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres