Els alumnes del Bisbe Hervás posen la Casa de Cultura de cap per avall

Els alumnes del Bisbe Hervás posen la Casa de Cultura de cap per avall

Fa cinc anys, un grup d'il·lusionats professors d'Educació Infantil del col·legi públic Bisbe Hervás va tindre la feliç idea d'organitzar una exposició col·lectiva, però una exposició de veritat: res d'una discreta mostra en el col·legi, tots els materials a allò gran i exhibits en la sala d'exposicions de la Casa de Cultura, amb un acte d'inauguració a allò gran en què havien d'estar presents els pares, professors, alumnes i autoritats locals, entre ells l'alcalde.

L'experiència, insòlita en el panorama educatiu local, no sols va funcionar de meravella, sinó que en els anys següents es van anar sumant a l'exposició els alumnes i professors d'altres nivells, fins a arribar a la cinquena exposició, que va ser inaugurada dijous passat 30 d'abril, i en la que participen alumnes des d'Educació Infantil fins a 6é de Primària.

Després de rebre als invitats amb un “corredor” en la pròpia entrada de la Casa de Cultura, al ritme de “Un, dos, tres, el món al revés”, una apegalosa sintonia cantada per alumnes de la coral del centre, els assistents accedien a la primera planta... on res estava en el seu lloc.

Les estreles en el sòl, els pardals conduint pels carrers i respectant els semàfors, els peixos en el cel o unes enormes lletres escrites invertides demostraven que era possible, que s'havia fet realitat el lema de l'exposició col·lectiva i que, efectivament, podem disfrutar del món al revés.

Susa Domingo, Amparo Doménech i Luisa Alapont, tres de les professores del centre, expliquen els avantatges d'ensenyar els valors mitjançant este tipus d'activitats lúdiques i formatives en les que els temes transversals es treballen a base de vivències i no sols de teories: “tindre un tema unificador permet que cada grup se centre en una part de l'exposició col·lectiva, però tot sorgix a base de reunions i l'aportació d'idees, primer amb els professors i després amb els propis alumnes”.

Participació, he ací la paraula clau. Encara que per a això es necessiten moltes, moltes reunions i molt de treball en classe: “perquè sempre treballem en classe, començant tot just acabar els carnestoltes i aprofitant que enguany el nostre col·legi no feia falla, pel que hem tardat uns dos mesos a preparar tota l'exposició”.

Una exposició que permet a xics i grans acostar-se a la Casa de Cultura no sols com a espectadors, sinó també com a protagonistes. Una feliç idea que per a dur-se a terme no sols necessita dels alumnes, sinó també d'uns professors conscienciats amb la idea que l'escola és una miqueta més que la mera instrucció acadèmica: “no ens limitem al currículum, sinó que anem més enllà, som una escola oberta en la que s'integren altres matèries, com el medi ambient o la informàtica... i això és una cosa que els xiquets agraïxen, perquè disfruten molt mentre aprenen”.

I si no, que es diguen a la vintena de xics i xiques que formen la coral i que també van amenitzar l'acte d'inauguració amb una actuació en directe, potser l'únic motiu d'esta exposició que no podrà ser disfrutat per aquells que acudisquen a visitar-la fins al pròxim dia 9, data en què finalitza...

Però no vos preocupeu, hi ha molt a vore i disfrutar. Entre els quadros podreu trobar algunes imatges tan suggestives com les descrites per la coral en la seua cançó: “Que bonic i divertit / per un dia i una vegada / que les gents i les coses / anaren totes al revés. / T'imagines que la lluna /veres de dia brillar, / a la nit, quina sorpresa / ix el sol a passejar. / T'imagines a ton pare / vestit de col·legial / i tu, amb cara molt seriosa / li dius ‘que te voy a castigar'. / T'imagines que els trens / navegaren pel mar, / i per la via els ànecs, / xips-xipi-pa-pa-pa”.

 

07 Maig 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres