ASOM prepara la campanya 2004 de “Vacances en pau”

ASOM prepara la campanya 2004 de “Vacances en pau”

Des de la seua fundació, fa ara onze anys, ASOM (Associació per a la Solidaritat amb el Món) ha sigut la ONG de Puçol que hi ha encarregat de coordinar distints programes d'ajuda al tercer món, entre els quals destaquen tres projectes en què han vingut participant regularment: la telemarató de solidaritat (en col·laboració amb l'EMTV Puçol, sempre entorn del Nadal), les caravanes per la pau per a portar aliments al poble sahrauí (almenys dos a l'any, a la primavera i tardor), i les vacances en pau, que permeten a xiquets sahrauís disfrutar de dos mesos de vacances en famílies espanyoles.

Precisament per a posar en marxa este projecte de cara al pròxim estiu, es va celebrar una reunió informativa dimecres passat, 12 de maig, en l'Espai Social La Barraca, a la que van acudir no sols famílies de Puçol, sinó també d'altres pobles de la comarca.

Va ser Sara León, la presidenta d'ASOM, l'encarregada d'explicar a les famílies interessades a acollir xiquets sahrauís les normes bàsiques que han de tindre en compte, insistint sobretot en el caràcter temporal de l'activitat, en el respecte a la seua cultura i costums i en la necessitat de que els xiquets s'integren amb la major normalitat possible en la vida quotidiana de la família, compartint amb els altres fills les tasques domèstiques.

“Vindran a primers de juliol i se n'aniran a principis de setembre” –va començar explicant Sara León–. “Nosaltres ens ocupem dels viatges a l'aeroport, però una vegada en cada família és aconsellable que la primera setmana es realitzen una revisió mèdica i comencen a ser tractats com un fill més: ajudant a casa, compartint responsabilitats... No hem d’oblidar que per a estos xiquets vindre de vacances a Espanya és un premi per les bones notes en els estudis”.

Un premi de què els atrau tot: conéixer ciutats per primera vegada, les bicicletes, les cases, l'electricitat... i, sobretot, l'aigua, ja siga de la piscina o del mar. “Però no vos fieu quan vos diguen que saben nadar. Mai no ho han fet, per tant cal anar amb atenció. El millor és apuntar-los en alguns cursos, com es ve fent a Puçol, on l'ajuntament subvenciona la seua presència en la ‘escola d'estiu' i en els cursos de la piscina”.

Com sempre succeïx en estos casos, l'interés de les famílies assistents a la reunió no sols se centrava en les activitats que realitzaran durant la seua estada, sinó també en el que poden aportar-los en la seua tornada als campaments sahrauís. I, com sempre, la presidenta d'ASOM va haver d'insistir en la importància de no excedir-se en el pes de l'equipatge, ja que en este punt les autoritats dels aeroports són inflexibles: “cada xiquet portarà una bossa de viatge en què s'admet un màxim de 25 quilos de pes, i una motxilla que ha de sobrepassar els 3'5 quilos. El normal és que hi porten aliments i aigua per al viatge, mentre que els regals vagen en la bossa. Per a evitar esglais en l'aeroport, el dia d'abans haureu de portar tots els equipatges i els pesarem ací, en el Centre d'Acollida d'Immigrants de Puçol”.

Regals. Una de les paraules més utilitzades en la reunió. Però no tenen el mateix significat que per a nosaltres. Per als xiquets sahrauís el més valorat és una placa solar (vital per a subsistir en el desert, on no hi ha electricitat), seguida d'una olla exprés, roba, sabó en pastilla i material escolar. Elements que, per descomptat, difícilment entrarien en la llista de preferències dels nostres fills.

La reunió va finalitzar amb la projecció d'un vídeo en què es mostrava tot el procés seguit pels participants en les vacances en pau en anys anteriors, des de la seua elecció en els campaments fins al viatge de tornada, passant per la seua estada amb distintes famílies acollidores espanyoles.

24 Maig 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres