Les dotze hores de tenis finalitzen amb la recerca d'un tresor inesperat: taules i cadires per al sopar

Les dotze hores de tenis finalitzen amb la recerca d'un tresor inesperat: taules i cadires per al sopar

Va començar com una jornada de convivència i una forma distinta de finalitzar el curs, tant els alumnes de l'escola municipal com els del club de tenis Puçol, però després de tretze anys celebrant-se s'ha convertit quasi en una cita obligada per als amants del tenis, del ping-pong, de la recerca del tresor, dels banys en la piscina...El dissabte 26 de juny, des de les 9 del matí a les 9 de la nit, la major part d'instal·lacions del poliesportiu municipal van ser invadides pels alumnes i monitors de tenis, els que celebraven el seu tradicional final de curs a base de partits, capbussó en la piscina i alguna altra sorpresa que no estava inclosa en el guió.

Eliseo Ordiñaga i Pilar Bosch són els organitzadors d'esta jornada i els màxims responsables tant de l'escola com del club de tenis ''una distinció que només existix a efectes de distribució del treball, ja que els alumnes de l'escola treballen els dissabtes i diumenges, mentre que els del club ho fan els dimarts, dijous i divendres''.

La divisió en dos seccions va ser, segons els seus responsables, una fórmula per a ampliar el nombre de places disponibles davant de la gran demanda existent, encara que tots els alumnes paguen la mateixa matrícula, seguixen els mateixos cursos formatius i, en definitiva, no consideren que hi haja distincions entre ells: ''de fet, durant les dotze hores de tenis els equips estan mesclats entre estos dos col·lectius''.

I es formen equips perquè és imprescindible, ja que en esta 14a edició es van celebrar ni més ni menys que 160 partits de tenis, això sí de 20 minuts de duració, entre quatre equips amb jugadors agrupats per nivells. A més, per allò de fer més suportable la jornada, es va celebrar un torneig de tenis per a xiquets i adults, un altre de frontenis, un de ping-pong amb tres categories (aleví, infantil i adult) i, com no, el tradicional joc de la recerca del tresor coordinat per Carlos Romero, un monitor que ha demostrat més habilitat per a manejar xiquets amb mapes plens d'endevinalles que amb raquetes en la mà... i això que té molts anys d'experiència en l'ensenyança del tenis.

José Vicente Martí, el regidor d'Esports, considera que este final de curs és modèlic ''perquè no sols fomenta la participació en l'esport que has practicat durant tot l'any, sinó que anima els xics i els grans a provar noves disciplines i, sobretot, a compartir una jornada de germandat i il·lusió''.

Tot este frenètic ritme de competicions no seria possible sense dos motivacions addicionals: la piscina i el berenar. Efectivament, durant tota la jornada del dissabte, els participants podien acostar-se a la piscina municipal a donar-se un capbussó de forma gratuïta (el que és molt d'agrair quan les temperatures superen els 30 graus durant tot el dia). I, com a colofó, els alumnes i monitors van celebrar una berenar-sopar que va precedir a l'entrega de trofeus... encara que per a això va haver de llançar-se a una recerca més complexa que la del propi tresor: les taules i cadires preparades per a l'ocasió havien desaparegut de forma misteriosa al llarg del matí,  pel que va caldre improvisar sobre la marxa per a donar seient i dinar a tant de tenista esgotat.

Finalment, els aguerrits buscadors de tresors van posar en pràctica tot el que i van aconseguir trobar mobiliari per a tots,  i  la jornada va poder finalitzar com estava en el guió: amb el sopar, els premis i els comensals asseguts com calia.

 

05 Juliol 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres