Francisco Sanchis: centenari... i a per totes

Francisco Sanchis: centenari... i a per totes

El 28 de desembre Francisco Sanchis farà cent anys... i no és una broma. L'iaiet homenatjat durant el dia de Sant Joan és l'únic supervivent dels cinc germans i té en el seu haver algunes fites històriques, entre les quals en destaca tres: haver construït l'actual Sindicat Agrícola, haver sigut el netejador oficial de la cúpula dels Sants Joans i ser un dels pocs veïns que poden presumir d'haver viscut ''totes les lligues del València club de futbol''.

Perquè Francisco Sanchis és, primer que res, un gran aficionat al futbol. De fet va ser un dels pioners del futbol a Puçol, en aquells gloriosos temps en què hi havia dos equips, l'Esplai i l'Atletic, que més tard es fusionarien per a formar la Unió Esportiva Puçol: ''jugàvem en l'Atletic i el nostre camp estava en la secadora, a més érem una parella difícil de batre, perquè jo era defensa i, si passaven, ací estava el meu germà de porter, per a evitar que entrara la pilota''.

Una pilota que no era ni de bon tros el baló eixe del que tant s'han queixat els nostres exquisits futbolistes durant la celebració de l'europeu de Portugal: ''de criatures solíem jugar amb una pilota de drap enfront de l'església. El vicari, al veure que no teníem diners per a comprar una de veritat, un dia va vindre i ens va regalar un baló. Poc després vam començar a vestir de forma semblant i ens en vam anar a jugar a un descampat al costat de la secadora... eixos van ser els orígens del futbol en la població''.

El fet d'haver viscut quasi complet el segle XX li va permetre assistir a alguns esdeveniments històrics, com les dos guerres mundials o la Guerra Civil Espanyola, encara que ell preferix recordar altres moments més dolços ''com aquell dia que per primera vegada vam veure aterrar un avió en la zona de la Marjal dels Moros, on després van fer un camp d'aviació per a fumigar en la zona''.

A punt de ser centenari, Francisco té una memòria i una dentadura privilegiades. Quant a la segona va donar bona mostra durant l'homenatge que li va rendir el 24 de juny l'Ajuntament: durant tota la visita no va tindre cap problema a contestar a les preguntes mentre menjava amb alegria les ametles, cacaus i avellanes... una cosa del que no tots els representants dels tres clubs de jubilats i pensionistes presents en l'acte poden presumir.

De la seua bona memòria poden donar bon compte els seus dos fills, els seus cinc néts i els tres besnéts que ja té, ''encara que el compte seguix, i ja hi ha un en camí per a octubre'': ells són els que més temps han d'invertir per a escoltar les seues històries, i perquè les seues anècdotes no es perden, perquè moltes d'elles ningú més les recorda.

Bon exemple del que s'ha dit és que a Francisco Sanchis tot el món el coneix com Paco el foguerer, perquè ell i son pare feien uns artefactes de fang que es van convertir en els primers forns de Puçol: ''eren semblants a les actuals barbacoes, però fets de fang, buits i amb un suport baix per al carbó... i, clar, els féiem fa huitanta anys, quan això de la barbacoa no s'havia inventat''.

Com tampoc s'havia inventat el puenting, d'ací que Paco, que no tenia vertigen, era habitualment cridat pel vicari quan calia netejar el campanar i la cúpula de l'església dels Sants Joans... i allí estava ell, penjat d'unes cordes, donant mostres de la seua habilitat com a obrer, una cosa que també ha quedat patent en altres obres seues, com l'actual Sindicat Agrícola o la font que hi ha al final del passeig de la Constitució.

Sens dubte, aquell vicari que un dia li va regalar un baló no podia imaginar que, anys després, eixe mocós que resseguia draps enrotllats en la porta de l'església li anava a tornar el favor demostrant-li que sabia estar ''a l'altura de les circumstàncies''.

 

10 Juliol 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres