El saló d'actes de la Casa de Cultura s'ompli per a conéixer les explicacions d'Iborra sobre la moció de censura

El saló d'actes de la Casa de Cultura s'ompli per a conéixer les explicacions d'Iborra sobre la moció de censura

Tots podíem imaginar que els dotze dies naturals que van des que es va presentar la moció de censura (el dimecres 7) fins a la seua votació en el saló de plens de l'Ajuntament (el dilluns 19, a les 12 hores) no serien dies tranquils i relaxats. Però els últims esdeveniments viscuts en la població estan avalant que els veïns, al final, només es mobilitzen davant de fets molt, molt significatius, i la moció de censura ha demostrat ser-ho.

Tres dades demostren este moviment, en el positiu i en el negatiu, que s'està vivint a Puçol. En el positiu, les dos assemblees celebrades el dimecres i dijous han tingut ple absolut: més d'un centenar de representants d'associacions en el saló de plens i més de quatre-centes persones en el saló d'actes de la Casa de Cultura... i en estos dos casos el més absolut respecte a les intervencions previstes i al públic assistent. Un gran exemple de civisme.

Tot el contrari que les pintades que han aparegut en alguns punts de la població, i heus ací el punt negatiu que s'està vivint. Res, absolutament res justifica esta mesura, duta a terme per xicotets grups d'incontrolats que, al final, solen aprofitar qualsevol circumstància per a fer-se notar d'una forma lamentable. Una pintada no és, per descomptat, la forma correcta de manifestar l'opinió. Hi ha fòrums adequats, mitjans de comunicació, actes públics i, en definitiva, l'aspecte de la població no ha d'estar en funció del que un xicotet grup decidisca.

Però tornant als actes programats. Després de l'èxit de la reunió d'associacions del dimecres, el PSOE va convocar el dijous, a les 8 vesprada, una assemblea per a tota la població en la Casa de Cultura. Van acudir més de quatre-cents veïns, de fet hi havia persones de peu pels corredors, perquè no cabien en el saló d'actes. Abans, en el hall, es repartien documents del més variats: cartes entre Esquerra Unida i el PSOE intentant arribar a un acord previ a la moció, una vella carta d'Unió Valenciana arremetent contra el portaveu del Bloc i un butlletí de l'agrupació local del PSOE explicant el seu punt de vista sobre la moció de censura.

Va començar parlant el president de l'executiva comarcal i alcalde de La Pobla, Vicente Sanchis, el qual va insistir en la unitat mostrada pel partit socialista entorn dels seus regidors i a l'alcalde de Puçol: ''han treballat per a tot el poble, no sols per als que els han votat i, hui per hui, Iborra és l'únic alcalde legítim d'este poble, perquè així ho van decidir les urnes''. En la seua intervenció, Sanchis va insistir que les urnes solen passar factura als responsables d'este tipus de pactes, encara que de distinta forma ''perquè la dreta sol perdonar estes relliscades per a fer-se amb el poder, però l'esquerra no... els trànsfugues ho pagaran en les pròximes eleccions municipals''.

La secretària d'organització a nivell local, Inmaculada Arcos, va insistir en la falsedat dels motius esgrimits per l'oposició, recordant a més que els assistents disposaven de còpies dels distints documents intercanviats entre el PSOE i Esquerra Unida de cara a un possible pacte, així com les modificacions al Pla General ''tot això arreplegat en una publicació, titulada Adelante, que teniu en la porta d'este local i que, a més, serà repartida a tota la població''. En el seu discurs també va recordar que l'alcalde havia posat el seu càrrec a disposició de l'executiva i de l'assemblea local en dos ocasions, ''sent rebutjada la seua proposta per unanimitat en estos dos casos''. Finalment, l'actual regidora d'urbanisme va tancar la seua intervenció amb un compromís: ''continuarem treballant a partir del dia 20, perquè ens tiren però no ens n'anem. El nostre treball en l'oposició serà per tots vosaltres, que tant ens heu recolzat en estos moments tan durs''.

Però sent importants, les intervencions de Vicente Sanchis i Inmaculada Arcs no tenien una altra funció que la de teloners. Els assistents tenien molt clar qui era l'estrela de la nit i, veient com repartia besos i abraços al final de la vetlada, un podia pensar que estava davant d'alguna espècie d'estrela del rock o alguna cosa així. Des del primer moment, Josep Mª Iborra va assumir el seu paper i va

18 Juliol 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres