Una opinió com una altra qualsevol, per Ximo Soriano

Davant dels esdeveniments que als últims dies han ocorregut al nostre  poble amb la presentació i acceptació d'una moció de censura,  a mi, com a molts que  no tenim cap filiació, ni cap fanatisme per una o altra opció política m'agradaria com a veí del  poble poder donar la meua opinió, una opinió com qualsevol altra.Em du a escriure esta carta la indignació que m'ha produït vore que uns quants fanàtics, intolerants i batasuns han volgut trencar la convivència pacífica del nostre poble, omplint primer la població amb pintades amenaçadores cap a tots aquells que presentaven la moció i després muntant un circ, del que caldria esperar que s'avergonyiren i demanaren disculpes a la ciutadania, almenys, els responsables, que  han fomentat i tolerat que passara açò. No tinc la certesa que ho facen, però m'agradaria.

Què pretenien amb tots eixos insults i amenaces? Volien fomentar la discòrdia i l'enfrontament entre veïns i entre famílies? Què volien? Que ens ho  expliquen.

Jo vaig estar al ple de la moció i vaig vore com antics regidors del PSOE incitaven a la gent amb consignes injurioses cap als regidors de l'oposició i a no deixar-los parlar, que diferent el concepte de democràcia d'estos pseudodemòcrates del que tenia el filòsof Voltaire que a l'assamblea francesa va dir aquelles paraules que han quedat com a sinònim  de tolerància i democràcia ''Jo no estic d'acord amb això que vosté diu, però donaria la meua vida per defensar la idea  i el dret que té vosté  a expressar allò que pensa''. Segurament, els manifestants del ple no deuen haver llegit Voltaire.

Aleshores, per què no anar-se'n en dignitat i  elegància acceptant  democràticament la majoria? Al ulls de molts ciutadans la figura del Sr. Iborra haguera crescut molt, en canvi anan-se'n de la forma que ho ha fet, pense que queda desacreditat per tornar a ser l'alcalde de Puçol.

Jo sóc de l'opinió que els polítics cal que no s'eternitzen. Quan un polític fa del desenvolupament del càrrec, una professió i un lloc de treball, acaba per fer el que siga, per tal de defensar eixe lloc de treball i al meu entendre alguna cosa d'aquestes ha passat a Puçol .

Esta i altres raons em fan ser dels que pensen que cal limitar la permanència en càrrecs públics.

En aquest sentit vull contar una anècdota que pot ser il·lustrativa del pensament del Sr. Iborra en estos últims anys. En la legislatura passada vaig estar de representant de les associacions esportives a la Fundació Municipal de Cultura i Esports, una de les  inquietuds més importants que ens varen transmetre les diferents associacions que representaven, era el de les subvencions municipals, on veien que unes poques associacions s'enduien la major part dels diners i la majoria de les associacions el poc que quedava. Amb esta premissa li demanaren una entrevista al Sr. Alcalde per demanar-li que fixara uns criteris  el més clars i objectius possibles per a la concepció  de les ajudes i que ningú pogués dir que hi havia favoritismes. Durant l'entrevista no sols es va negar a canviar res, sinó que ens va renyir dient-nos que nosaltres no érem qui per qüestionar la seua política i que ell havia estat elegit pel poble i nosaltres no. L'altre company va estar ràpid de reflexos  mentals, i al vore que duia un adhesiu al pit d'aquelles de ''no a la guerra'' que es duien per la invasió de l'Iraq li contestà  ràpidament, com era, que nosaltres no podíem qüestionar ni la seua política ni les seues decisions i ell sí que qüestionava la política i les decisions del govern de la nació? Davant aquest argument no hi hagué resposta, no podia haver-la. El cert és que a tots els partits de l'oposició els paregué raonable la proposta i va ser presentada i aprovada al ple de l'Ajuntament.