L'acte cívic rendix homenatge al pare Víctor Zabala

L'acte cívic rendix homenatge al pare Víctor Zabala

''En la voràgine de les festes, no podem oblidar-nos dels marginats, dels que no poden disfrutar de les festes. Unes estructures capitalistes injustes fan que molts patisquen, però Puçol és un poble solidari i per això hem de conservar este moment de reflexió, este gra d'arena que aportem per a aconseguir un món millor''. Amb estes paraules justificava Salvador Claramunt, regidor de Serveis Socials, l'existència d'un acte cívic durant les festes populars i patronals de Puçol.

Des que es va instaurar en la dècada dels noranta, la nit de l'acte cívic comença amb un sopar popular i continua amb un homenatge a una persona, un col·lectiu o una entitat la labor de la qual per un món més just mereix ser tinguda en compte. Després de les seues paraules i entregar-li una placa commemorativa, una traca recorre tota la plaça del País Valencià, per a acabar agarrant un peveter, la flama del qual romandrà encesa durant totes les festes, com a record d'este gest solidari.

Enguany, la nit del dijous 2 de setembre va rendir homenatge al sacerdot Víctor Zabala Iturralde, un home molt volgut a Puçol per haver sigut el fundador del centre júnior Caminar en 1970, però la labor del qual s'estén des dels camps de missioners colombians fins a les labors de lluita contra la sida en la República Centreafricana.

''A Àfrica la situació és cada vegada pitjor, per la qual cosa no sols ens ocupem de la labor religiosa, sinó també de tasques sanitàries''. Parlant amb calma, intentant transmetre serenitat a una plaça en plena ebullició, Víctor Zabala no sols va agrair l'homenatge d'un poble que porta en el cor, sinó que va aprofitar la seua estada en l'escenari per a explicar de la manera més didàctica possible quines són les tasques pendents en un lloc com la República Centreafricana: ''estem mentalitzant els hòmens que han de treballar ells també i no sols les dones, i ja hem aconseguit que alguns comencen a ocupar-se de les terres de cultiu. Però el colp d'estat que es va viure en el país va suposar un greu retrocés, perquè va desaparéixer la granja en què donàvem treball als jóvens i adults de la zona. A més, amb el govern de Bokassa es van nacionalitzar les escoles i universitats, el que va suposar un retrocés brutal per a l'educació, per la falta d'inversions. Ara, estem reprenent l'educació amb el nou govern, el que suposa invertir no sols a construir escoles, sinó també a formar professors, inclús laics. Tota ajuda és poca''.

Després de rebre de mans del regidor de festes, Juan Claramunt, la placa que li rendix homenatge, va ser el xiquet Jaume García Domingo l'encarregat d'encendre la traca que, rodejant la plaça, va acabar agarrant la flama.

Abans, durant el sopar, i després, en les xarrades disteses amb els seus amics de Puçol, Víctor Zabala no para de rebre felicitacions i de recordar una vegada i una altra quina és la seua trajectòria. Nascut a Durango en el 1950, va entrar a formar part dels Missioners Colombians a l'edat de dènou anys i, a penes un any després, va rebre l'encàrrec d'Enrique Viñals, rector de Puçol, de fundar el moviment júnior local. Es va ordenar sacerdot en 1977 i set anys després viatja per primera vegada a la República Centreafricana.

''Allí vaig romandre fins al 1992, treballant en la selva amb els pigmeus, obrint escoles i muntant camps de treball on els jóvens pogueren aprendre oficis bàsics, com a obra, fusteria o electricitat''.

Un altre dels seus amors, Galícia, apareix en la seua vida cinc anys després, quan torna a Espanya per a viure sis anys entregat a la labor de promotor juvenil en terres gallegues i a Puçol, una població que visita amb freqüència.

Després de tornar en el 1998 a Àfrica va començar a treballar en un orfenat on acollien sobretot xiquets portadors del sida. Una transfusió de sang realitzada el 24 de novembre de 1999 li contagia la sida, el que oblig

06 Setembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres