Crònica del 7 de setembre, per Salvador Almenara 'Marsaga'

Crònica del 7 de setembre, per Salvador Almenara 'Marsaga'

Per diversos motius, s'esperava un 7 de setembre carregat d'incertesa per part de la gran majoria de l'exigent afició local.

El primer dels motius ja sorgix en el moment de conéixer els integrants de la comissió d'enguany, ja que ''tots'' tenien una gran il·lusió, això sí, però la seua joventut (diví tresor) i la seua falta d'experiència en estos combats era el motiu per a dubtar que el barco arribara a bon port. Estos dubtes van anar incrementant-se segons avançava l'any, perquè dels tretze membres que van iniciar l'exercici, sis es van quedar pel camí, arribant només set d'ells a la gran i exigent cita del 7 de setembre.

Un altre dels motius que va fer avivar la flama del dubte va sorgir després de la publicació del cartell dels bous que serien desencaixonats la vesprada del dia 7 ja que, a pesar d'estar els quatre bous ben presentats i ser tots ells de ramaderies integrades dins de la UCTL, o ramaderies de primera, que és com s'anomenaven antigament, es trobava a faltar algun exemplar pertanyent a eixe grup de ramaderies de més nom i prestigi, la qual cosa fa mantindre i inclús augmentar el nivell del dia gran per excel·lència del bou a Puçol.

L'últim dels motius de preocupació no tenia a veure amb la comissió, sinó amb el cel i l'amenaça de fortes pluges, amenaça que es va complir la vespra del dia 7 i que, segons els parts meteorològics, es podia estendre al dimarts 7... encara que al final no va arribar a produir-se.

A las 8'15 del matí, aproximadament, la bandada de bous i esquellers, propietat del ramader local Jaume Bosch ''El saliner'', iniciava el recorregut del tancament, tal com temíem, pluja intermitent i amb el cel ple de núvols negres, el que no feia presagiar res bo. Una vegada acabat el tancament, com és habitual, es van soltar dos bous per a completar el matí taurí... amb la pluja de protagonista, ara amb més força.

A les 5 de la vesprada, l'avinguda València començava a omplir-se de gent que esperava l'arribada dels caixons per a iniciar un dels actes més esperats i multitudinaris del calendari festiu local: la baixada de caixons. Un acte que, a pesar de la treva que momentàniament va donar la pluja, no va resultar tan brillant com en altres ocasions, al negar-se els propietaris de les cavalleries encarregades de l'arrossegament dels caixons a participar en l'acte, amb el consegüent desencant per als espectadors i, sobretot, per als membres de la comissió, que van haver de buscar de manera urgent la solució menys estètica d'un tractor (no obstant això, cal agrair la seua predisposició al propietari d'este), restant virtuosisme i propiciant alguna broma de mal gust per part d'algunes persones de fora de la població que venien, com tots els anys, a veure exclusivament la baixada. Esperem que es prenguen les mesures pertinents perquè este lamentable succés no es torne a repetir.

A pesar d'este incident i, de nou, la pluja que va fer acte de presència, encara que amb menys força, a l'hora assenyalada es desencaixonava el primer bou de la vesprada, pertanyent a la ramaderia de Mª Agustina López Flores, de nom Desconocido i marcat amb el número 10. bou ben presentat, amb quilos i banyons, però que va donar un joc que no va agradar als aficionats.

En segon lloc es va donar solta al bou Leñero, de la ramaderia de Carlos Núñez, marcat amb el número 27. Ben presentat, però que tampoc va donar el joc abellit.

En tercer lloc va botar a l'empapada arena de la plaça Joan de Ribera el bou Campero de Puerta Hermanos, marcat amb el número 13 i amb el guarisme 8, el que vol dir que el bou tenia ja sis anys. Dels quatre que van desencaixonar este va ser el bou amb menys presència, acusant molt prompte cert defecte en les peüngles. El seu joc també va passar sense pena ni glòria.

17 Setembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres