Crònica taurina de l'11 de setembre, per Alfonso Àvila

Crònica taurina de l'11 de setembre, per Alfonso Àvila

Igual que l'any anterior, la comissió va decidir traslladar les desencaixonades als carrers estrets de la part alta del recinte. Açò comporta, que les desencaixonades siguen vistes per menys gent i desaparega l'ambient festiu que regna als cadafals, però en contraposició, trasllada la festa taurina als carrers allunyats de l'epicentre taurí i crea un clima d'emoció en soltar els bous, ja que en el carrer estret i abocat d'arena, el bou gaudix de més avantatges i no és tan atabuixat pels corredors. En definitiva, un dia més en estes festes, la polèmica estava servida.

En primer lloc, va ser soltat des del carrer de Sant Antoni, el bou de nom Esclavo, marcat amb el núm. 59 de la ramaderia sevillana de Hermanos Puerta. Bou negre, el qual va protagonitzar una ràpida eixida sense cap fixesa, encara que als pocs minuts va començar a entregar-se amb els aficionats.

A la nit, minvat de facultats, se li va deixar que consumira les boles. Després d'este bou, i esta vegada, al carrer Sant Miquel, es va desencaixonar el bou Remendado, marcat amb el núm. 73 de la ramaderia gaditana de Carlos Nuñez. Bou molt corpulent per al seu encaste, que es va defendre bé pels carrers, va ser un poc reservat a l'hora d'envestir, però amb perill quan ho feia. A continuació, es va soltar el bou Amoroso de Jaime Domenech. A continuació, es van soltar vaquetes del mateix ramader. Com és tradicional, en finalitzar la vesprada es va embolar una vaca, tallà la corda l'aficionat local Camilet. En esta embolada, van debutar en els carrers de Puçol, les emboladores valencianes, les quals van embolar un bou a la nit, igual que Emboladors de l'art i José Comes. Paco García, Raúl Beltrán i Ramón Cordó van ser els encarregats d'alliberar els bous del pilar.

Per a finalitzar la nit, va ser embolat el bou Belicoso de Jaime Doménech. Bou que va córrer tot el recinte amb ràpides envestides, sense parar un sol moment.

Tal vegada, caldria començar a plantejar-se seriosament a Puçol, el fet d'embolar els bous en un segon lloc i no els últims, perquè pense que lluirien molt més, i les nits no serien tan avorrides.

No voldria passar per alt, la lamentable actuació del ramader Jaime Domenech. És la segona vegada que actua en este recorregut i la segona en què regna un desconcert general a l'hora de tancar el ramat amb els esquellers, amb la consegüent fugida d'estos en un recinte de grans dimensions.

Respecte del bou embolat, la seua presentació deixava molt a desitjar. Encara sort que va complir.

Una crònica d'Alfonso Àvila.

 

20 Setembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres