Festes del Barri (7): crònica taurina dels 25 anys de bous en 'El barrio'

Festes del Barri (7): crònica taurina dels 25 anys de bous en 'El barrio'

Quan fa dos anys celebrem el desé aniversari de la Penya Taurina El Barri, no pensàvem que arribaria tan prompte la pròxima celebració.

Un bon dia, en una xarrada distesa, vam comentar la possibilitat de celebrar els vint-i-cinc anys de bous en el nostre barri. A continuació, tractaré de destacar els fets i curiositats més destacats d'estos. Tal vegada, els ressenyats a partir de 1993 siguen més extensos, pel fet que, qui subscriu, els ha viscut en primera persona.

 Els festejos taurins van donar començament en 1979, gràcies a la iniciativa de dos grans aficionats com són José María Ejarque i Vicente Almenara. Segons ens conta este últim, la idea és deguda al fet que son pare li va recriminar afectuosament l'estar ficat en diverses comissions i no fer bou en el seu barri. D'enguany, destacar els molts agraïments que va haver de donar la comissió per a dur a terme el festeig (al ramader Vicent Peris, a l'embolador Joan Bernal, etc.) i el fred tan espantós que va fer eixe dia.

A l'any següent i amb més o menys les mateixes persones, i com no, amb problemes econòmics, es torna a organitzar un altre festeig, consolidant ja les festes de bous en el barri dins del calendari taurí de Puçol.

En 1981 la comissió adquirix per primera vegada dos exemplars. A estos, s'afig un bou de Celestino Cuadri, que, encara que amb un defecte ocular, va resultar ser prou brau. Si l'any anterior, la comissió es va desplaçar a terres andaluses, enguany de 1982, va tindre el primer contacte amb el bou de Salamanca, on és adquirit un exemplar d'Atanasio Fernández (la ramaderia amb més solera del camp xarro).

Segons em va comentar Salva Almenara, este bou va portar certes discrepàncies al si de la comissió. A l'any següent, 1983, a causa del curt pressupost, probablement siga l'únic any en què no es córrega cap bou salvatge en el barri.

En 1984, una comissió jovençà i plena d'il·lusió, organitza  per primera vegada dos dies de festejos taurins, que compten amb l'al·licient de dos proves de bestiar al migdia. Este és un acte, que la Penya ha intentat reeditar, però que compta amb l'impediment del mercat dels dissabtes que se celebra en el barri. En 1985, igual que en altres ocasions va succeir, es munta una plaça portàtil per a recaptar fons per a les festes. A part de les tradicionals vaquetes i bous embolats, seria important ressaltar l'actuació d'un jove anomenat Enrique Ponce (no cal dir, on ha arribat) el qual alternant amb Vicent Peris i Josep García, el Jose, ens va delectar amb la seua gran facilitat torejadora.

L'any següent, 1986, són adquirits dos exemplars de Gregorio Ortega, un dels quals de capa sabonera, va donar algun esglai als aficionats.

En 1987, la comissió torna a comprar bous de la localitat castellonenca de Catí, curiosament on es va adquirir el primer exemplar d'esta història. Són anys en què no falta el tancament del migdia.

En 1988, s'instal·la una altra plaça portàtil, on prenen part la flor i nata de les ramaderies de la Comunitat Valenciana, amb els seus millors animals. Vam tindre ocasió de veure interessants desafiaments amb bous que van marcar una època com Dragón, Culebro, Cabiloso,... Eixe mateix any, durant les festes  del barri, mentre es descarregava el bestiar de Ferran Machancoses, es va escapar  un dels bous que seria torejat, creant el desconcert entre els assistents, inclosa una burra, d'un veí pròxim.

De l'any 1989, dir que Puçol assistix al debut com a ramader d'un gran aficionat local, Pepe López. L'exemplar, de nom Cariñoso, no ho va ser tal al seu amo a causa del seu trist joc (que conste que el ramader va suggerir a la comissió que canviaren el bou). D'

22 Setembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres