Festes del Barri (2): els orígens de la festa, 1979

Festes del Barri (2): els orígens de la festa, 1979

Estàvem dinant tota la família a casa de la meua iaia i, després de dos anys de renyir en mon pare perquè en l'any 1977 vaig ser de la Comissió del poble i en el 78 havíem format una penya per tornar a fer bou el dia de Sant Joan del 79, em diu mon pare: ''Tantes comissions tots els anys! Per què no fas una perquè passe el bou per casa?'' (pel Barri). Així que jo li conteste: ''No patisca que vaig a començar''.

La primera cosa que havia de fer era buscar algú que em diguera que sí per a mamprendre, de manera que parle amb el més adequat en el Barri: Jose Mª Ejarque. Comencem a fer comptes primer que res i pensem que tres carrers sense eixir del Barri per arreplegar diners és molt poquet, però sabíem que amb il·lusió ho aconseguiríem. Havíem d'arreplegar 200.000 pessetes de 1'any 79, que eren molts diners: 100.000 per a comprar el bou i 100.000 per a la resta de gastos. Avant!

Comencem a arreplegar diners casa per casa en tot el Barri i en totes les cases donàvem la mateixa explicació: ''Ahem a fer bou per ací i si no ens doneu 1.000 pesetes per casa no podrem fer-ho''. Hi havia dona que eixia en 20 duros i Jose Mª i jo ens clavàvem dins de la casa encara que estigueren sopant per a donar-los una altra volta la mateixa explicació: ''Açò és per fer bou ací en el Barri. Si no ens doneu mil pesetes per casa no el podrem fer''. Hi havia qui ens deia: ''Xe, bandidos, mil pesetes!''.

En quasi totes les cases ho aconseguírem, alguna ens donà més que una altra, però a la fi arreplegarem les 200.000 pesetes. He de dir que conforme anàvem passant per les cases, anava sumant-se gent molt important i amb molta afició i il·lusió, per exemple Angel Pallisa i Paco Peretes que ja no estan entre nosaltres. Hi havia molta més gent que seria massa llarg anomenar-los a tots, a més d'impossible perquè sempre es quedaria algú fora de la vista.

Quan ja tenim les 200.000 pesetes ens n'anem a comprar el bou a Catí. Al veure els bous de 100.000 pesetes no ens agradaven molt perquè eren xicotets, de sobte per un corral veiem un bou enorme, molt guapo, i diem: ''Si duem este, sí que peguem el colp''. Així que anem a pregunar-li el preu i com si ens haguera comptat els diners diu que aquell bou valia 200.000 pessetes. Ens quedàrem morts. Però tornarem a pensar: ''i si el duguérem... Xe, anem a comprar-lo i a vore què passa''. Així que el comprarem.

Encara ens faltaven els mansos i les vaques, més un bou de ganao per a poder embolar dos bous en total. De manera que me'n vaig a parlar amb Peris i li demane: ''Vicent vull que dugues els mansos i volem embolar el bou Fonfitero''. Vicent me pregunta que com estem de diners i jo li dic: ''ara no en tenim ni un, però tots els diners que traguem del bou quan el matem i venguem la carn pel poble seran per a tu''. I ací ens va demostrar qui era el nostre amic Vicent Peris: ''Mira, val molts diners,  però com és  pa fer bou pel Barri, el que faça falta''. Moltes gràcies Vicent, per ser tan gran. No ho he oblidat mai.

Ara ens faltaven les boles així que com Juanito El Carrero ja no anava a embolar per ahí i jo li havia vist dos parells de boles fetes, li les demanàrem i també ens les va regalar, a més d'ajudar-nos a embolar. ''I el camió per a portar el bou?'', altre camí havíem d'aprofitar-se de l'amistat, esta volta li toca a Vicent Canana. Vingué a pel bou i damunt ens va haver de convidar a esmorzar en Els Ibarsos. 

Per últim, anàrem a sopar al bar Ríos el dia del bou i després de tot cadascú es va haver de pagar el seu sopar. Així començà tot açò, de fet en ma casa quan es parla del bou del barri, és com un fill.

Moltes gràcies a tos els que estan continuant

22 Setembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres