Juanma Busto Díaz, nou alcalde de Puçol: 'la meua porta està oberta a tots'

Juanma Busto Díaz, nou alcalde de Puçol: 'la meua porta està oberta a tots'

El dilluns 19 de juliol, al migdia, Puçol es convertia en el centre de totes les mirades en l'àmbit dels mitjans de comunicació: se celebrava el ple en què s'anava a aprovar la moció de censura contra el PSOE presentada conjuntament pels quatre grups polítics de l'oposició local (Partit Popular, Unió Valenciana, Bloc i Esquerra Unida-l'Entesa). Al final d'un ple bastant tens, amb presència massiva de premsa i veïns, Juanma Busto prometia el seu càrrec com a nou alcalde, i es posava fi a vint-i-cinc anys de govern municipal socialista.

-Si u es presenta a unes eleccions municipals somia sempre d'arribar a ser alcalde?

-No, en absolut. En este cas s'ha donat un cúmul de circumstàncies i, davant d'un problema greu, es va arribar a la necessitat aconseguir un acord i em va tocar a mi ser alcalde: era l'únic que els altres estaven disposats a donar suport com a alcalde.

-Els estatuts d'Esquerra Unida establixen que un no pot ser més de dotze anys portaveu. Tu els complixes al final de la legislatura. Seguiràs?

-Vaig sol·licitar la baixa d'EU i se m'ha acceptat. De tota manera, ara que ja han tornat les aigües al seu llit, hi ha sectors del partit que em demanen que torne. Però jo no em plantege si seguir o no, encara que este Ajuntament funcione millor que en els últims anys.

-Alguns mitjans de comunicació van parlar d'una ruptura local en Esquerra Unida perquè no entenien un govern en coalició amb dos grups de dretes, com Unió Valenciana i el Partit Popular.

-Per a entendre la greu crisi cal situar-se al novembre de l'any passat, quan descobrim que la venda de la Casa Social a l'Ajuntament ocultava una fosca operació immobiliària realitzada amb diners negres. Per sort, aquell tema el vam aturar en el ple, i ens vam unir per primera vegada tots els grups de l'oposició. Allò va ser un detonant que ens va fer replantejar-nos les coses i, en el meu cas, ho tenia molt clar: o deixava la política o donava els passos necessaris per a acabar amb tot el que estava veient al meu voltant. Una vegada capficats en la batalla, vam realitzar sis assemblees en l'àmbit local i, en totes, va guanyar la postura de seguir endavant amb la moció de censura... encara que açò ha sigut molt dur per a alguns històrics del partit. Per la meua part, simplement preferisc pensar que seguisc dins de l'Entesa, encara que fora d'Esquerra Unida.

-La moció va portar molta tensió, pintades i altres actuacions que recordaven la transició de la dictadura a la democràcia.

-Quan van començar a aparéixer pintades ofensives a la meua persona i la meua família vaig estar a punt de llançar la tovalla... però la meua dona no em va deixar. Ella m'ha ajudat molt i ha sigut qui em va llevar la idea d'abandonar, el que em faria aparéixer com un covard davant de tots. De totes maneres, la persona que més ha patit amb totes esta crispació ha sigut ma mare... afortunadament, ara ja s'està recuperant.

-L'entrada en l'Ajuntament també va ser accidentada, sobretot per la falta de documentació.

-Els socialistes no van deixar res en els despatxos, ni informació ni documents de cap tipus. Inclús els ordinadors estaven formatats i sense cap dada en el seu interior. Això no és facilitar les coses.

-Quines van ser les teues primeres decisions en arribar al despatx d'alcaldia?

-El primer, lògicament, va ser donar ordres perquè s'esborraren les pintades que havien aparegut en el poble. I immediatament, la nostra primera decisió de gestió: abaixar

04 Novembre 2004
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres