On comença la realitat i conclou la ficció: el rodatge de 'Contrasts'

On comença la realitat i conclou la ficció: el rodatge de 'Contrasts'

Robert Cerdà i Pilar Millán, els dos professors de l'institut a càrrec del taller de vídeo sobre la violència de gènere, reflexionen sobre el que suposa estar en un rodatge on els alumnes de 2n de batxillerat són els que assumixen tots els papers, totes les responsabilitats. Podrien parlar d'un dia qualsevol del rodatge de qualsevol dels tres episodis que durant el mes de febrer estan gravant els seus alumnes, encara que en este cas se centren en el que ha succeït una vesprada hivernal en El Puig, en el bar Tramuntana, mentres es gravava una escena de l'Episodi 9.

******

Ja estem 'rodant', girant sobre nosaltres mateixos, presentant-nos al món més pròxim. Ja estem gravant tres nous episodis de Contrasts, raó per la qual no ens resistim a contar-vos el que estem fent i per què ho estem fent, una tasca que resulta molt més senzilla de complir en la nostra posició d'espectadors. Des d'esta posició privilegiada, us revelarem, en la mesura que siga possible, el que no es veurà, el gran misteri, el secret millor guardat del rodatge. 

Pareix que hi ha una paraula composta anglesa que traduïx perfectament la nostra perspectiva del rodatge: lakeshore, a la vora del llac. A la vora del llac, en tensió cap a l'aigua, botant ja, però sense arribar a ella encara. Així estem nosaltres en este instant, observant com treballen els xicots, veient com un jove director arriba enrogit en una bici de carreres una vesprada qualsevol a un lloc qualsevol (posem, per exemple, que és El Puig); descendix precipitat, rep el fred de la Tramuntana i, sorprenentment, es desposseïx de tota la seua roba d'abric fins a quedar-se cobert (és un dir) únicament per una camiseta de mànega curta: mentres la resta, tots els altres, el càmera, els responsables de so, el script, no sols ens tapem amb tot el que tenim (esperem rodejats de tarongers en un cantó horrorosament gelat) sinó que demanem guants per a mantindre la sensibilitat de les mans en el treball o, simplement, per a moure'ns. Sabín decidix que un xaval arreplegue l'anorac d'Alba quan es roda i que la cobrisca amb ell en els períodes intermedis. David està feliç de poder manejar la càmera (ja parlarem d'esta, ja) amb un guant que li ha prestat Carles... i Ignasi corre a cos gentil ordenant posicions i rectificant assajos. Només Andreu sua en sostindre la 'girafa'. Més tard, per fi, es cobrirà Ignasi amb un jersei primer i després amb la 'jupa' reglamentària

Nosaltres, Robert i Pilar, simplement mirem, intentem que el trànsit no moleste massa (encara així ens talla una presa al passar una 'fragoneta' a mig pam de la càmera) i, sense poder fer molt més, en una posició lakeshore, observem. De sobte, 'així com d'improvís', Robert es gira i em diu: ''has vist Pilar, te n'has adonat?''. Quasi no puc contestar, perquè, efectivament, jo també 'he vist'. Pareix increïble. En el cine res és el que pareix. Li responc que sí amb un lleu moviment de cap, perquè no vull alçar la perdiu, desfer el somni. Sense dir-nos-ho, de comú acord, ens escorrem sigil·losament per un lateral i intentem comprovar auditivament el que els nostres ulls ens han mostrat ja: David està parlant, balbucejant més prompte, amb la càmera. No entenem el que li està dient, però no hi hi ha dubte que li recita una espècie de pregària entre dents.

El rodatge, despreocupat del misteri, seguix el seu curs. Sabín, que no s'ha assabentat de res, li demana a David que estiga atent, que no 'desenquadrament', que estes cambres modernes es manegen amb un dit. Sento fotografia per al making-of. Cap d'ells se n'ha adonat de res, ni del que està ocorrent ni de la nostra sorpresa. Dins del bar, Fran i els altres actuen, gesticulen, interpreten, observats per un xicotet quadrat que, ara ja no podem dubtar, dirigix la mà de David.

Està prou clar: la càmera es mou sola i David, desconcertat, intenta convéncer-la perquè l'obeïsca. Per això parla en veu baixa i sua (amb este fred!) d'eixa manera. Un paquet de tabac vola per l'aire, Alba s'inclina per a arreplegar-lo i la càmera es nega a seguir el moviment d'Alba. Cal repetir el procés una, dos, tre

24 Febrer 2005
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres