La nostra experiència en el rodatge de 'Cocodrila Cocopau'

La nostra experiència en el rodatge de 'Cocodrila Cocopau'

Alejandra, Ana, Raquel i Cristina són alumnes del Mòdul Formatiu d'Educació Infantil que s'impartix en l'Institut d'Ensenyança Secundària de Puçol. Juntes han col·laborat en la tasca de portar a la pantalla l'adaptació de Cocodrila Cocopau, una història foradada, el llibre de Jordi García que s'ha convertit en l'Episodi 11 de la sèrie de televisió Contrasts, realitzada per l'institut i l'Ajuntament de Puçol dins de les activitats del mes de la dona.

En este article ens comenten com ha sigut l'experiència d'escriure el guió i interpretar els distints personatges. L'episodi s'estrena dijous, 3 de març, a les 6 de la vesprada, en el Cine de la Casa de Cultura.

******

L'experiència d'este curt ha sigut prou nova per a nosaltres. Ens hem adonat que la gravació requerix molt d'esforç, temps i preparació.

A més de tot açò, hem de conéixer molt bé el paper que ens toca fer per a poder interpretar-lo correctament, i la timidesa o la vergonya han de desaparéixer per complet.

Una de les coses que ens ha agradat molt d'esta gravació és que t'ho passes molt bé cooperant en tot, a més de tindre l'ocasió de poder conéixer més les companyes fora de classe i de traure una faceta de tu mateixa que ni tan sols tu coneixies: la de representar un paper davant de les càmeres.

Perquè es puga conéixer més a fons tots els avantatges i desavantatges que suposa rodar un curt, explicarem breument les nostres experiències.

Alejandra, que va haver d'interpretar una condició sexual diferent de la seua (fer d'homosexual). Per a poder realitzar esta escena es va veure obligada a llevar-se tots els pudors que tenia respecte a ''besar-se'' i ''tocar-se'' amb una companya, davant o darrere d'una càmera. Però una vegada aconseguit i vist el resultat, s'ha convertit en una molt bona experiència.

Ana va haver d'anar amb el seu fill Álvaro (de dos anys i mig) a la gravació, ja que ell també havia d'eixir en una escena amb més xiquets. Per la seua curta edat, no estava quiet i només volia jugar, i com encara no estava preparada la part tècnica, el seu cansament i nerviosisme augmentava cada vegada més. A l'hora d'haver de gravar amb ell, no parava d'una banda a l'altra, parlant, movent-se... amb la qual cosa l'intentar gravar amb xiquets pareixia cada vegada més impossible, perquè tots estaven igual d'inquiets. Per a una de les escenes, Ana va haver de subornar el seu fill amb un caramel i d'esta manera Álvaro ho va fer molt bé i l'escena va eixir perfecta. La nostra companya ens conta que si haguera de fer una valoració d'esta experiència junt amb el seu fill, diria que al cap i a la fi el xiquet es va portar molt bé i s'ho va passar genial.

D'altra banda, Cristina havia d'eixir en una escena en què es representava diverses dones de diferents països, les quals havien de dir la paraula ''PAU'' en tants idiomes com a dones hi havia. Ella concretament feia d'irlandesa i havia de dir la paraula ''PEACE'' (pau en anglés). Per a Cristina açò no era molt complicat, però en el moment en què notava que la càmera li enfocava no sabia quina cara posar si seriosa o somrient), a més que cada vegada que deia la seua paraula se sentien rialles dels companys (ja que la seua paraula al dir-la sona ''pis''), i açò feia que en un principi no estiguera còmoda, però al repetir tantes vegades l'escena ja es va tranquil·litzar prou i li va paréixer una experiència molt bonica i que tornaria a repetir en qualsevol moment.

Finalment, Raquel feia un paper semblant al de Cristina, però ella havia de dir la paraula ''PAU'' en castellà. Conta que al principi li feia un poquet de vergonya, però després se li va passar. Es posava nerviosa quan la càmera l'enfocava. El més difícil p

01 Març 2005
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres