Sant Miquel, l'única festa amb embolades... però sense bou

Sant Miquel, l'única festa amb embolades... però sense bou

És una de les festes amb més solera de Puçol i, curiosament, no és una festes on el tema taurí siga el més important. O potser sí, perquè tots els anys Sant Miquel celebra l'embolada del seu popular bou ''Miguelito'', però no és, per descomptat, un bou com els altres.

Els orígens de la festa en el carrer Sant Miquel es perden en el segle XIX, no obstant, el seu actual format, amb el bou de cartó com a eix central de les celebracions, té el seu punt de partida en la Guerra Civil: ''La tradició d'un bou de cartó va començar a l'acabar la Guerra Civil'' -expliquen Inma Carrasco i Mari Carmen Siurana, dos de les organitzadores-, ''en aquells temps no hi havia diners per a comprar ramat i era un dels veïns el que es posava un disfressa, era embolat i així es feia la festa''.

Amb el temps, la forma de fer la festa ha anat canviant, però no la il·lusió de què participaven en aquells anys d'escassetat on el que primava era l'afany de col·laborar per a disfrutar tots junts.

Així ho recorda, Amparo Palamós, una de les veteranes del carrer i potser la persona que millor coneix la història d'esta celebració: ''féiem banderetes de paper de colors, usàvem farina i aigua per a enganxar-les. També la tia Herminia se sumava sempre amb el seu xocolate i en aquells primers anys no hi havia una paella comuna, com ara, sinó que cada un sopava en sa casa i després eixíem al carrer, a disfrutar de la festa''.

Entre les dècades dels 40 i els 60, Sant Miquel comptava amb la seua pròpia entrada de la murta i la seua nit de coets i, com tota festa que es pree, incloïa una cavalcada en què els carros de cada casa eren els protagonistes, i l'entrada del bou en companyia de dos burros... això sí, sense caixons, que Miguelito és un bou de cartó.

''Un any el meu germà, que era músic i cec, va arribar a oferir-se per a tocar l'acordió com a acompanyament musical'' -recorda Amparo- ''i ho va fer gratis amb una única condició: que li deixaren tallar la corda!''.

Anècdotes que il·lustren a la perfecció la tradició i l'arrelament de la festa durant molts anys. Després va arribar l'època de la crisi i, ja durant la democràcia, a punt va estar de desaparéixer. Però cada any ix un grup d'animosos veïns disposat que la tradició no es perda.

''De fet, abans utilitzàvem un quadro de Sant Miquel per a presidir els actes'' -recorda Pepa Claramunt, una altra de les organitzadores-. ''Però fa vint-i-sis anys reunim diners entre tots i vam anar a València a comprar una imatge, de la quel van ser padrins Francisco Picó i Carmen Soriano''.

Des d'eixe any, la imatge del sant es queda cada any en casa d'alguna veïna, a l'espera que arribe l'última setmana de setembre i puga novament eixir en processó i presidir els distints actes en el seu honor. Enguany és Mari Carmen Siurana la que té la imatge de Sant Miquel en sa casa, encara que insistix en el fet que sempre està oberta a tots els veïns que desitgen contemplar-la.

Els actes d'esta edició comencen el dilluns 26 a la nit, quan els veïns ixen a decorar el carrer amb banderes.

El dimarts 27 és la nit de paelles i, a continuació, un ball que normalment es prolonga fins a la matinada.

El dimecres 28 començarà l'activitat a la vesprada, es decora el carrer amb plantes i amb cobertors en els balcons. A continuació, una xocolatada i jocs per als més menuts, seguida de la pujada de la imatge del sant. A la nit, després d'un sopar popular, el moment més esperat per xiquets i adults: l'embolada de ''Mig

28 Setembre 2005
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres