Història de Puçol (2). Segles XV-XX: introducció històrica

Història de Puçol (2). Segles XV-XX: introducció històrica

 

Arc del Palau, numerat per al seu trasllat.

Passats els segles, el 29 de Gener de 1415, davant de l'escrivà Luís Ferrer i sent aprovat pel romà pontífex, va quedar com a Senyor únic de Puçol el bisbe de València, posseint-lo com a senyoriu fins a 1814, any en què es va erigir com últim Senyor de Puçol l'arquebisbe Fra Joaquín Company Soler, que va morir en 1813. Un any més tard, passen les Corts de Cadis a Madrid, fet que origina que eixe mateix any fóra decretada l'extinció dels Senyorius Territorials, i amb ells el de Puçol.

Cal destacar que durant tots estos anys, fins a l'any 1814, la nostra població va passar per alguns episodis dignes de menció, com el succeït en 1437, quan els jurats de València van prohibir que la gran collita de raïm de les excel·lents vinyes de la localitat arribara a la capital. Per este motiu, els veïns van acudir al rei, qui va ordenar que que nostre raïm tinguera pas lliure.

L'any 1811 va haver-hi en esta localitat invasió francesa procedent de Morvedre (actual Sagunt). En els Hostalets es va entaular una forta batalla; per a evitar que els francesos avançaren cap a València, es van soltar les aigües de les séquies, inundant-se tot.

En 1876 va haver-hi una invasió carlina procedent de Torres Torres. Per a llavors, la nostra vila comptava amb 711 veïns, aconseguint-se la xifra de 3465 per a l'any 1899.

La importància del nostre poble queda reflectida fins a tal punt que podem afirmar que es va contribuir a construir les Torres de Serrans, ja que el catedràtic Sanz i Bermón en el seu text de Geografia afirma que van ser fetes amb 'puçolenca' arena, portada des de la nostra localitat fins a València. A més, en el diccionari de Roque Barcia i Echegaray es llig: 'Puçolenca.-Espècie d'arena que es troba a Puçol i les seues proximitats, i servix per a fer la mescla amb la calç'.

Durant el seu període de formació, Puçol ha comptat amb una sèrie de barriades, com són el barri, el nucli antic, els hostalets, magraners i la zona de la platja.

El barri de Sant Claudi, hui en dia més conegut com El Barri, rep este nom, designat pel sacerdot Marià Va amistar, en honor a les relíquies d'este Sant que va portar de Roma el puçolenc sacerdot Vicente Torres Forner.

El barri temps arrere conegut com a barri de Llevant, és el que circumda l'església, i forma el nucli antic del poble. Es va beneir i va inaugurar el dia 8 de setembre de l'any 1959, dia de la festivitat de la Patrona Canònica de Puçol.

Les primeres construccions de la zona de Magraners, més recents, van ser les cases del 'Pozo de Belda', situades al costat de l'antiga Sendera, posterior camí de Magraners.

La zona d'Hostalets va tindre una gran importància, atés que és el lloc on es van ubicar els coneguts 'messons', hostals que en la seua època van cobrar gran rellevància, a jutjar per la sèrie d'insignes personatges que per allí van passar.

Les primeres edificacions de la platja, daten de 1910. Posteriorment, en 1920, s'inicia la construcció d'una sèrie de cases modestes. Cap A l'any 1966, es calcula que hi havia unes 160 cases, junt amb dos bars amb aparcament, carnisseria, vendes de comestibles i el conegut Estany, on se solaçaven els pescadors.

Tocant a la platja es trobava una extensió de més de dos mil fanecades de marjal (arrossars), que formaven un vistós llençol verd.

La platja compta amb xàrcia d'enllumenat elèctric que es va inaugurar el dimecres, 17 de Juliol de 1957, a les 21 hores. Té una Capilla dedicada a l'Asunción, que es va beneir i va inaugurar el diumenge, 22 de Juny de 1958.

Hi ha una tradició que, sent molt antiga, encara hui seguix vigent: La vespra de la Mare de Déu d'Agost, són molts els que pernocten en les cases o a l'aire lliure, en una nit celebrada amb festa i sarau, seguint un costum molt antic, quan es tenia la superstició que el bany a l'alba valia per una novena.

Com a dades històriques relacionades amb la nostra costa, direm que Jaume II, al Gener de 1303 va concedir a Puçol la mateixa franquícia de Drets Reials que gaudia València; i que Pere II, el 2 de Juliol de 1380, va autoritzar a la vila per a tindre en la seua platja i mar 'Port d'embarcament i desembarcament' de tota classe de gèneres i mercaderies, amb franqueig de drets i gabelas; gràcia i autorització qu

09 Juliol 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres