Història de Puçol (1). Segles XIII-XV: introducció històrica

Història de Puçol (1). Segles XIII-XV: introducció històrica

 

Escut d'Assalid de Gudal.

Encara que molta gent creu que el nostre poble comença la seua història amb Assalid de Gudal, la veritat és que en època de romans ja existien habitants en el que hui és la nostra vila, encara que es tractara únicament d'un xicotet poblat. Este fet queda referendat gràcies a l'existència d'una sèrie de làpides mortuòries que van ser trobades en determinats carrers de la localitat. Consta que el nombre de làpides trobades té fins a quatre unitats; vam transcriure com a exemple de la mateixa la trobada per D. Roque Casañs Esteve junt amb l'investigador D. José Martínez Aloy, denominada Làpida de Romà. Ocupant els voltants del que fins fa uns pocs anys era l'edifici, situat en el carrer Sant Joan, del C. P. Bisbe Hervás, va haver-hi, fins a l'any 1238, una alqueria i unes casetes humils, anomenades l'Alqueria del Puig, batejades amb este nom per la proximitat amb El Puig de Ceba o Enesa (rebatejat posteriorment per Jaume I amb el nom del Puig de Santa Maria). Estes, que en aquell moment pertanyien a un regule àrab de València (home ric i poderós), eren les que amb el temps donarien lloc al naixement de Puçol. Conta la història que, un bon dia, passejava el rei A Jaume pel més tard anomenat camí de França, acompanyat d'un seguici de generals i cavallers mesnaders (militars a sou); al passar enfront de l'alqueria de Puigsol, es van parar a contemplar-la, quan el cavaller de les tropes mesnaderes, anomenat assalid de Gudal, es va acostar al rei i va demanar-li-la, demanda a què este va respondre que l'entregaria tan prompte com conquistara València. Així va ser com, un any més tard (corria l'any 1238), el rei Jaume I el va entregar la població a Gudal, cavaller mesnader de la casa reial, convertint-se este, per tant, en el primer senyor territorial i polític de Puçol (llavors anomenat Alqueria del Puig). Gudal va ser també nomenat general pel rei Jaume I, a causa del gran valor demostrat com a cavaller. Portava en l'escut un sol de gules roig sobre camp daurat. L'alqueria del Puig, amb Assalid de Gudal, va passar a ser Lloc o Lloc, per ell fundat amb el nom de Puigsol, per a distingir-lo del nom dels nostres veïns. Amb el temps, esta denominació, per similitud fonètica, va derivar en Puchol, fins que per eufonia, va acabar pronunciant-se com Pussol; amb el temps es va suprimir una eixe i, passats els anys, va quedar Puçol. També hi ha qui va suggerir com a possible explicació que, com en l'exèrcit de Jaume I havia soldats naturals de Puzoli, municipi de la província italiana Nàpols, antiga colònia de la Campanyia, és molt possible que estos intervingueren en la substitució de la ch per la s al pronunciar (z per al castellà). Pareix que el que justifica la terminació -ol és que l'alqueria que antany va ser el nostre poble, fins que va aconseguir la categoria de Lloc o Lloc, era de poca importància, i, els seus casetes, humils; i el sufix -ol ve a significar cosa pobra o menyspreable. El 9 de Novembre de 1243, el Rei va comprar a Gudal l'Alqueria que un dia li va cedir, pel preu de 18000 sous, i la va entregar el bisbe D. Arnaldo de Peralta, al seu Capítol i al convent de Roncesvalls, com a resposta a una demanda que estos, a manera de justa recompensa pel terciodiezmo que un dia li van proporcionar per a efectuar les seues conquistes, li van sol·licitar. A l'Oest d'estes terres, i situats a un Km aproximadament, destacaven el muntanya Pica-jo i la Costera, formacions que, durant aquells temps (segles XII i XIII) eren espesses selves de matolls i llenyes baixes, esquerpes i escabroses, que les precipitacions van ser erosionant. Segons es llig en els arxius existents, estos contraforts van ser cau de llops, rabosots, gats silvestres, teixons i conills de muntanya, entre altres animals. Conta la llegenda, que, a últims del segle XIX, un caçador va matar, en les proximitats de l'actual barri Hostalets, un llop (potser l'últim) dels que antany poblava aquell bosc de mala herba i llenya baixa que afrontava amb la nostra població. El Dit caçador va presentar el cap del llop en l'ajuntament, rebent cinc pessetes com a premi. Recorda este curiós fet un cant popular que deia: Als primers de Març, va haver-hi notícies formals; van matar un tendre llop davall dels hostals. Una altra de les notes que es coneixen, cita: ‘La dona de Domingo el Serrano, prop dels Hostals va ser mossegada per un llop, que famolenc va baixar de La Costera, a conseqüència de tot això va perdre la mà esquerra’. En aquells temps, existia una gran tolla pantanosa anomenada El Senillar, sèptica, fangosa i poblada de mala herba i brosses silvestres i insectes, que arribava des del mar fins a les proximitats del Camí de França (temps després també conegut com a carretera Travessera, part de la calçada romana Via Aurelia, que arribava des de Roma creuant la co

09 Juliol 2003
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres