Article d'Esquerra Unida del mes de març: “Mai res és allò que sembla (II)”

Este és l'article d'Esquerra Unida de març, titulat Mai res és allò sembla (II). Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Cal veure amb quina rapidesa s'han succeït els esdeveniments en l'últim any. Molts temes han quedat antics, per fi semblava que les esquerres ens havíem posat d'acord per a fer alguna cosa, semblava que hi havia esperança de canvi. Reprenem el nostre article del mes de juny de l'any passat per a fer balanç.

L'última notícia era que semblava que s'anava a tancar per fi un dels capítols més vergonyosos de la nostra història, que és tindre enterrats amb honors, custodiats per l'Església, les restes d'un dictador en un edifici construït i pagat tots sabem com.

Perquè això no podrà ser, ho deixem per al 10 de juny.

Semblava que per fi s'anava a derogar la contrareforma del PP en relació a les pensions i s'anava a obrir una senda d'augments salarials després d'anys de retallades en els salaris.

Perquè de moment tampoc podrà ser.

Semblava que s'anaven a buscar noves fonts de finançament al marge de les cotitzacions laborals, implantant un impost sobre transaccions financeres i un impost extraordinari a la banca.

Això és que de moment no podrà ser.

Semblava que s'anava a incrementar la inversió en innovació, de manera que puguen retornar investigadors joves, que ara, després d'estar formats ací, estan contribuint al desenvolupament d'altres països.

Bé, és que hi ha hagut molt poc temps.

Semblava que en indústria s'apostava per un canvi en el model productiu de manera que la indústria aporte el 20% del PIB en 10 anys, apostant, com no pot ser d'una altra manera en l'Estat espanyol, per les energies renovables. També una nova política de l'aigua que detinga el despoblament del medi rural.

Renovables havent-hi portes giratòries?

Semblava que era necessari implantar un ingrés mínim vital, reduir les famílies en risc d'exclusió social, situant el salari mínim interprofessional en 1000 € i mecanismes per a la negociació col·lectiva, amb augments 3% dels salaris de mitjana anual.

És que amb això ens carreguem l'economia…

Semblava que s'apostava per la lluita contra la violència de gènere, creant una llei d'igualtat laboral que permeta una conciliació real de la vida laboral i familiar i personal.

Ja conciliarem la pròxima legislatura si això.

Semblava que es tenia clar blindar l'estat del benestar, amb un finançament just de les comunitats autònomes, que acabe amb greuges històrics sobretot amb la Comunitat Valenciana. I acabar amb la regla de despesa que ofega als ajuntaments.

És que ara em ve malament.

Semblava que s'anava a reformar la Constitució per a actualitzar-la a la generació actual, promovent l'eliminació d'aforaments i la reforma de la Llei Electoral per a dificultar el bipartidisme que ens ha portat fins ací.

La Constitució? Reforma? Il·lusos.

Semblava que s'anava a eliminar la llei mordassa perquè no s'empresone a rapers per les seues cançons o es tanquen exposicions.

És que ara que l'he llegida no em sembla tan dolenta. 

Ha perdut el PSOE una sèrie d'oportunitats per a donar un gir a l'esquerra de les polítiques del país, i s'ha quedat en el «sembla». Atents, perquè les dretes han perdut els complexos i temes que semblaven superats estan tornant.

«Els dolents governants són triats pels bons ciutadans que no voten».

(George Jean Nathan)

Una opinió d'Esquerra Unida

04 abril 2019
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres