Article de Compromís del mes de març: “Corrupció, involució, supremacisme… o compromís amb les persones”

Este és l'article de Compromís de març, titulat Corrupció, involució, supremacisme… o compromís amb les persones. Tal com contempla el Reglament de Mitjans de comunicació aprovat en 2008, els grups polítics municipals poden publicar en la pàgina web municipal un text d'opinió sobre cada ple que es realitze i un article sobre el tema que ells trien cada mes.

Mirant À Punt estos dies de Falles, sobretot el telenotícies, hem vist desfilar dirigents polítics que han vingut a vore les mascletaes i han aprofitat per a fer declaracions i promeses com més impossibles i grans, millor. Deuen pensar que les valencianes i els valencians continuem xuclant-nos el dit.

Així, hem pogut escoltar Casado, eixe home, dirigent d’un PP a la deriva que ja no sap què fer per a cridar l’atenció. Igual explica a les dones què significa estar embarassada, que tria un exconseller d’Esperanza Aguirre per a combatre la corrupció, que l’endemà de ser nomenat resulta ser imputat per l’Audiència Nacional per presumptes irregularitats en la construcció de la Ciutat de la Justícia. O sense gens ni miqueta de vergonya diu: «El PP ha sido el que más ha hecho por la Comunidad Valenciana». Efectivament: per la corrupció!!!

Hem tingut també «l’honor» de rebre la visita d’Albert Rivera, acompanyat per l’inefable Toni Cantó, del partit «veleta», perquè segons bufa l’aire fan la promesa en un sentit o en un altre. Albert Rivera ha promés que si guanya les eleccions, tindrem un finançament més que just. Com no ens l’han donat ni el PP ni el PSOE. Una promesa difícil de complir amb la cap de llista de Ciudadanos per València al Congrés, María Muñoz, que entre altres perles va afirmar fa uns dies que «Si el Estado ha infrafinanciado a la CV, sus motivos tendrá». S’ha lluït!!

N’ha vingut un altre a passejar-se i dir barbaritats. No cal ni anomenar-lo i el discurs es pot resumir en un «pim-pam-pum, fuera», que la cosa va de tirs.

Així està el pati. I per a qui es pregunte si queda algú que encara faça política, la resposta és sí. Almenys això ha demostrat Compromís en estos anys en què ha governat per a les persones, des de la independència que dóna ser un partit d’estricta obediència valenciana.

En només 4 anys, Govern del Botànic ha convertit la Comunitat Valenciana en un referent europeu en transparència i en la lluita contra la corrupció. A pesar dels entrebancs del govern de Rajoy, hem reduït les llistes d’espera de dependència; hem eliminat el copagament farmacèutic; hem rebaixat la ràtio en l’ensenyament públic, d’on hem eliminat pràcticament els barracons; els nostres escolars tenen els llibres gratuïts i més de 120.000 xiquetes i xiquets disfruten d’una beca de menjador, a més de rebaixar les taxes universitàries.

Els diners públics (que són de tots!) s’han distribuït en funció dels d’habitants i no de l’amiguisme partidista. Les plantilles dels serveis socials s’han quadruplicat i per primera vegada en molts anys ens situem en quart lloc en inversió estrangera. Eixa és la diferència entre qui ven fum i qui treballa pensant en les persones.

Una opinió de Compromís per Puçol

03 abril 2019
FaceBook  Twitter  
quepaso portada 1

Altres