Arbres del parc Ribelles

Parcs i jardins: el parc Ribelles

Al llarg de la història la humanitat ha utilitzat les plantes amb una finalitat bàsicament econòmica, ja siga de manera directa pels seus productes (fruits, llavors, fusta, etc.) com de manera indirecta com aliment del bestiar. Una excepció a aquesta regla general la constitueixen els parcs i jardins on la utilitat esdevé simplement estètica, d’aquesta manera es diferencien dels horts i camps de conreu.

El parc Ribelles fou inaugurat el 25 de maig de l’any 1999 essent alcalde En Josep Vicent Cuello. És d’un tamany discret ja que ocupa una parcel.la allargada d’11.700 m2 a ponent del polígon industrial Spi1 entre el carrer Els Ports i l’avinguda Collidors.

El nom del parc esdevé de la seua dedicatòria a la memòria del poeta puçolenc Josep Maria Ribelles i Llobat.

A l’hora de dissenyar el parc i de triar les espècies d’arbres i de matolls es va seguir el model de jardí anglés on les plantes i els espais semblen “naturals” i casuals. No se segueix cap ordenació racional a l’estil francés ni patrons filosòfics i espirituals característics dels jardins orientals.

En l’interior del parc podem trobar pistes per a patinar i practicar “skate”, una zona de tobogans i de gronxadors per als xiquets i un xicotet escenari envoltat de bancs escalonats on pot seure el públic.

Tambè hi ha una gàbia amb pardals diversos i un estany amb dos nivells on viuen carpes i plantes aquàtiques.

Entre els arbres i matolls presents al parc hom pot trobar espècies autòctones o d’origen perimediterrani que han esdevingut tradicionals a la nostra terra com l’olivera o el garrofer junt a d’altres de típiques en parcs europeus com els plàtans d’ombra o les magnòlies. També apareixen alguns arbres que són relativament nous als nostres carrers i places i que no tenen encara nom comú per eixa mateixa novetat que els fa desconeguts per a la gent. Com a exemples podem citar els braquiquiton o les tipuanes.

 

Arbres de jardì tradicionals

Hi ha espècies d’arbres que s’han emprat tradicionalment en jardineria.

Uns, originaris de zones fredes i humides, sòn caducifolis amb ports espectaculars molt presents en parcs europeus, però, que pateixen molt amb les calors i les sequeres mediterrànies i  s’adapten mal a la nostra terra. Hi ha excepcions com el plàtan d’ombra, Platanus x hybrida, molt comù a parcs i jardins i a la vora de les antigues carreteres nacionals i la tuia (Platycladus orientalis) usada en parterres i tanques vegetals. Al parc Ribelles hi ha també, com a representant d’aques grup, un preciòs exemplar de magnòlia (Magnolia grandiflora).

Altres, de tamany més amanòs, s’usen en les voreres de carrers i avingudes on se’ls agraeix presència i ombra encara que, de vegades, es puga escoltar alguna queixa per la molèstia provocada en caure fulles, flors o fruits. Sòn molt comuns l’auró americà (Acer negundo), l’arbre de Judea o de l’amor (Cercis siliquastrum) o la prunera roja (Prunus cerasifera) dins dels de fulla caduca i la troana (Ligustrum lucidum) i el pebrer bord (Schinus molle) com a representants dels perennifolis. Tots ells estan presents al Ribelles i es poden veure tambè als carrers de Puçol.

 

Arbres de jardins moderns

En les últimes dècades han arribat als nostres carrers i jardins una sèrie d’espècies d’arbres d’origen subtropical que s’adapten perfectament a les condicions climàtiques mediterrànies pel que fa a altes temperatures i a escasos requeriments hídrics. Malgrat eixa bona adaptació, el canvi d’entorn els provoca alguns conflictes a l’hora de florir o de treure fulles.

Hom pot incloure en aquest grup un representant dels arbres-ampolla com el braquiquiton (Brachychiton polpulneus) o falses acàcies procedents d’Amèrica com la xacandra (Jacaranda mimosifolia) o la tipuana (Tipuana tipu) junt a figueres tropicals del gènere Ficus (Ficus nitida) i matolls treballats per a esdevindre xicotets arbres com ara la poinsetia o flor de pàsqua (Euphorbia pulcherrima) o l’hibisc de Síria (Hibiscus syriacus).

 

Arbres autòctons

Se’n diu “autòcton” a tot allò que és originari d’un lloc, en el nostre cas parlem d’arbres i de matolls de la conca mediterrània que són, generalment, espècies conreades per allò que produeixen i no pel seu valor estètic. Açò fa, amb alguna excepció, que no siguen comuns ni en parcs ni en carrers o avingudes.

Així podem trobar productors de fruits com la garrofera (Ceratonia siliqua), el pi ver (Pinus pinea), l’olivera (Olea europea) o la carrasca (Quercus ilex), altres estimats per les seues fulles com la morera blanca (Morus alba) i el llorer (Laurus nobilis) o per la fusta com el xiprer (Cupressus sempervirens) o el lledoner (Celtis australis). Inclús hi ha que són valorats per l’escorça com l’alzina surera (Quercus suber) productora de suro. La fusta del baladre (Nerium oleander) no s’unfla amb la humitat i s’usa llavors per a fer xiulets i boques de flauta de canya.

Nomès xiprers i baladres i, ùltimament, lledoners i moreres sòn usats comunment com a ornamentals.

 

Palmeres

Les palmeres són plantes monocotiledònies, és a dir, tenen un sol cotiledò (primera fulla en germinar) a la llavor i la majoria són herbes annuals sense fusta veritable i sense ramificacions. Canyes, boves i palmeres són exemples de monocotildedònies que viuen diversos anys, però, que no ramifiquen en condicions normals.

Dins d’aquest grup, les palmeres són les de major alçària ja que algunes espècies poden arribar als 30 m. La majoria de les 2400 espècies de palmeres són tropicals, a Europa occidental només hi ha una d’autòctona: el margalló o palmito (Chamaerops humilis). A més d’aquesta hom pot trobar al Ribelles exemplars de palmeres pinnatisectes (amb les fulles allargades i foliols en dues rengleres) com la palmera canària (Phoenix canariensis) i la datilera (Phoenix dactylifera) acompanyades per altres palmatisectes (fulles amb els foliols en forma de ventall a l’extrem del pecíol) com la Washingtonia robusta i la W. filifera.

S’ha afegit a aquest grup el bananer (Musa x paradisiaca) que és monocotiledònia però no pertany a la família de les palmeres.

 

ESPÉCIES DEL PARC RIBELLES

  1. Acer negundo (Auró americà)
  2. Brachychiton populneus (Arbre botella)
  3. Celtis australis (Lledoner)
  4. Ceratonia siliqua (Garrofera)
  5. Cercis siliquastrum (Arbre de Judea)
  6. Chamaerops humilis (Margalló)
  7. Cupressus sempervirens (Xiprer)
  8. Euphorbia pulcherrima (Poinsètia)
  9. Ficus nitida (Figuera borda)
  10. Hibiscus syriacus (Altea)
  11. Jacaranda mimosifolia (Xacandrà)
  12. Laurus nobilis (Llorer)
  13. Ligustrum lucidum (Troana)
  14. Magnolia glandiflora (Magnòlia)
  15. Morus alba (Morera blanca)
  16. Musa sp. (Bananer)
  17. Nerium oleander (Baladre)
  18. Olea europea (Olivera)
  19. Phoenix canariensis (Palmera canària)
  20. Phoenix dactylifera (Palmera datilera)
  21. Pinus pinea (Pi ver)
  22. Platanus hybrida (Platan d’ombra)
  23. Platycladus orientalis (Tuia)
  24. Prunus cerasifera (Prunera rogenca)
  25. Quercus ilex (Carrasca)
  26. Quercus suber (Alzina surera)
  27. Schinus molle (Pebrer bord)
  28. Tipuana tipu (Tipuana)
  29. Washingtonia filifera (Wasingtònia filìfera)
  30. Washingtonia robusta (W. robusta)

 

 

 

 

+Info

Horaris d'octubre a maig:

Dilluns: tancat

Dimarts a divendres:
14:30 - 19:30

Dissabtes i diumenges:
10:00 - 14:00 / 15:00 - 19:30


Horaris de juny a setembre:

Dilluns a divendres:
16:00 - 21:15

Dissabtes:
09:00 - 14:00 / 16:00 - 21:00

Diumenges: tancat

quepaso portada 1

Altres